¿Una Catalunya d'ordre?

JOAN TAPIA

Periodista

Un enfocament bastant impressionista domina les anàlisis des del 15 de maig del 2011 (acampada dels indignats a Madrid) i la gran maniindependentista de l'11-S del 2012. Es pregona amb aplom que les urnes donaran pas a un terratrèmol social. O que Catalunya estarà al límit de la independència. O fins i tot les dues coses.

Ningú sap el futur, però després del 15-M va venir la majoria absoluta del PP. Les eleccions europees de fa un any van donar cinc diputats a Podem, que van ser sacralitzats com la prova d'un canvi d'era. Sense considerar que una protesta similar va donar la victòria a França al Front Nacional i a la Gran Bretanya al nacionalista i antieuropeu UKIP. Ara allà el conservador David Cameron ha tret majoria absoluta.

I les municipals de diumenge que ve -a jutjar per les enquestes d'EL PERIÓDICO- dibuixen una Catalunya satisfeta amb la gestió dels seus alcaldes (de CiU o del PSC) que és probable que siguin reelegits amb comoditat.

A les quatre capitals catalanes, així com a Santa Coloma de Gramenet i Badalona (àrea metropolitana), es votarà en clau municipal i es preveu continuïtat. No hi ha terratrèmol (social o nacional) a la vista. Encara que sí indicadors d'inquietud que es constaten per l'entrada als plens municipals de forces noves, fins ara en un segon pla, com la CUP o la coalició d'Ada Colau (protesta social), Ciutadans (reacció contra l'independentisme) i fins i tot la més instal·lada ERC (independentisme desacomplexat). Les quatre capitals reelegiran alcaldes d'ordre (convergents o socialistes), però tindran plens més diversos.

Malgrat que assistim a la pitjor crisi des del 1929 i que els alcaldes es queixen de la contenció de la despesa imposada pel PP, són més els ciutadans (vegeu el gràfic) que jutgen que la seva ciutat ha millorat durant els últims anys que els que creuen que està pitjor. Malgrat la crisi, la percepció és que les ciutats milloren. El saldo és sempre positiu, des del 41% i el 38% de Girona i Lleida al més modest 14% de Tarragona i Barcelona.

És més espectacular que passi el mateix a les dues ciutats obreresenquestades. A Santa Coloma, on la socialista Núria Parlon va arribar a l'alcaldia després d'un greu escàndol del seu antecessor, el saldo dels que creuen que la ciutat està millor és precisament de 42 punts. I a Badalona, amb un alcalde popular original -Xavier García Albiol- que amaga les sigles del PP, el saldo és similar, 36 punts.

Entrada de nous grups

A les capitals, tots els alcaldes -excepte Carles Puigdemont a Girona, que puja fins a un 35,5% i pot guanyar un regidor (11 sobre 25)- perden una mica de força, però l'entrada de més grups els reforça. A Lleida, Àngel Ros, que presideix el PSC, trauria un 34,8% dels vots i 12 regidors sobre 27 (en tenia 15), però CiU i el PP en baixen dos cadascun (fins a 4) i entren ERC (3-4), Ciutadans (3) i la CUP i Iniciativa (1). A Tarragona passa una cosa semblant.Josep Fèlix Ballesteros trauria 10 regidors sobre 27 (en tenia 12), baixen CiU i PP, torna ERC i entra Ciutadans (4 o 5), que disputa a CiU l'estatus de segona força.

El mateix domini de l'alcalde es veu en Santa Coloma i Badalona. A Santa Coloma, Parlon, amb un 42% d'estimació de vot, puja i voreja la majoria absoluta. A Badalona, García Albiol també puja, i amb un 39,3% del vot pot treure fins a 13 regidors. No aconsegueix la majoria, però el descens del PSC i de CiU i l'eclosió de Guanyem Badalona li brindarà una oposició més dividida. García Albiolmereixeria una anàlisi més seriosa que la desqualificació i les denúncies que només reforcen la seva notorietat. En els dos casos el factor proximitat, el contacte amb el carrer i l'absència de pompa són determinants de l'èxit de dos alcaldes d'ideologies enfrontades, però contraris a l'independentisme.

Barcelona és diferent perquè Xavier Trias, malgrat ser l'alcalde preferit (pel 28% d'enquestats contra el 23% que opten per Colau), treu només un 22,6% del vot i baixa 3 regidors, fins a 11 (sobre 41). Aconseguir una majoria de govern serà molt laboriós perquè exigirà el pacte de tres forces diferents. El PSC de Jaume Collboni,que baixa respecte al 2011, però que treu un resultat millor que el que auguraven els agitprop contraris (l'enquesta el col·loca en tercera posició i em diuen que una de CiU el situa segon), pot ser un factor d'estabilitat.

Cal apuntar la forta entrada de Ciutadans (5 o 6 regidors) i el modest resultat d'Alfred Bosch malgrat que ERC fa un any creia que podia desbancar Trias. Per una altra part, el pacte CiU-ERC (16 regidors màxim) quedarà lluny de la majoria i la seva suma de vot (32,8%) baixa una mica respecte del 2011. A Artur Mas, Barcelona se li pot ennuagar encara que Trias guanyi.

Barcelona és rellevant i el panorama seria un altre si Colau arribés primera com vaticinava l'enquesta del CIS. Llavors les trompetes proclamarien que s'obre una nova època amb la conversió de Barcelona en la capital mundial d'un model alternatiu. En tot cas seria una gran exageració perquè el CIS li dóna 11 regidors, els mateixos que EL PERIÓDICO a Trias, però té menys capacitat de pacte perquè durant la campanya ha desqualificat el model del PSC els vots del qual li serien imprescindibles. En aquest cas -si Colau és la primera llista-, la ingovernabilitat de la capital catalana és menys descartable.