PPSOE

Imagino que les sigles del titular no us són desconegudes. I si és la primera vegada que les veieu, per a la vostra informació, us diré que és un mix entre el PP i el PSOE.

Sovint hi ha gent que posa els dos partits al mateix sac. Afirmen d’una manera força superficial que són el mateix, com a dues cares de la mateixa moneda o com el lema dels Reis Catòlics: tanto monta...  

Davant d’aquesta situació no puc res més que discrepar. És cert que, de vegades, el PSOE m’ha defraudat fins i tot a mi, però el PP en canvi, em defrauda quasi sempre.

Si he d’analitzar totes dues formacions polítiques, potser primer s’hauria de diferenciar entre els polítiques econòmiques i les socials.

En quan a les polítiques econòmiques, és cert que la diferència entre els partits de la casta (no passa res si algú ho anomena així), pràcticament no hi ha diferències. Però és que, desgraciadament, les polítiques econòmiques ens venen imposades des d’Europa. Arribat a aquest punt, segur que algú podrà dir que els que hauríem de fer és deslliurar-nos d’Europa i fer la nostra. Això forma part d’un debat molt més ampli i que, per a un humil blogger com jo, me s’escapa. Deslligar-se d’Europa vol dir sortir de la Unió Europea i, fins i tot, de la zona euro. Hauríem de tornar a la pesseta? I estem parlant d’Espanya, en el cas d’una Catalunya independent, valdrien els mateixos arguments? Per tant millor aparcar el tema no sense abans recordar que després d’uns quants mesos de la formació del nou govern grec, un govern per cert que s’havia de menjar Europa, estem, com aquell que diu, igual que el dia després del triomf de Syriza.

Molt diferent són les polítiques socials. Aquí si que cada país pot aplicar les seves, encara que, sovint, van estretament lligades amb mesures econòmiques, però d’un àmbit molt més local.  

Anem a comparar les polítiques socials dels darrers governs socialistes (el període Zapatero) i els pràcticament 4 anys de Rajoy.

Potser no ho recordeu, però durant l’època de Zapatero es van aprovar diverses lleis totalment innovadores i de les que molts pocs països poden presumir. Només per posar dos exemples, cal recordar la dels matrimonis entre persones del mateix sexe (incloent-hi la possibilitat d’adoptar) i la de la dependència que va ser un gran què per a les famílies amb persones discapacitades.

El PP va arribar al govern sense programa. Només criticant les mesures econòmiques del seu predecessor i prometent que arreglaria el país, va treure majoria absoluta.

Però amics meus, quan es té majoria absoluta és, pràcticament, tenir llicència de corsari per a fer i desfer tot allò que et plagui.

A pesar de les pressions de l’Església Catòlica i els sectors més rancis del partit, finalment Rajoy no es va atrevir a eliminar la llei dels matrimonis homosexuals, segurament, pel greus problemes jurídics que aquest fet podria haver ocasionat.

En canvi si que va desballestar l’estat del benestar començant per la llei de la dependència i seguint per la sanitat, la cultura, l’ensenyament, etc. Sovint les línies roges que molts de polítics marquen i que no s’haurien de creuar mai. I tot això s’ha fet posant com excusa els problemes econòmics del país heretats de l’època anterior. En canvi per a rescatar bancs hi va haver tot el diner que va fer falta: rescatar bancs, sí, persones, no! Paradoxal...

A Catalunya, les polítiques de Mas han anat paral·leles a les de Rajoy. Aquí, a part del Tripartit, la culpa la té Madrid que no transfereix les quantitats necessàries per a dur a terme les polítiques socials. L’anomenat tercer sector, es queixa dia sí, dia també, de la gran quantitat de milions que els hi deu el govern de CiU (amb molt de suport parlamentari d’ERC) És curiós que tots dos governs, quan han d’usar la tisora, comencen pel mateix lloc. Precisament el segment més feble de la societat.

La convicció (per alguns) de que el PP i el PSOE són el mateix, ha permès que guanyin els populars en més d’una ocasió. Des del meu punt de vista, igual culpa tenen aquells que amb els seus vots fan que guanyin, com aquells que deixant de votar han privat els socialistes d’haver obtingut uns resultats pitjors.

Per cert, sabeu la darrera? Si fa uns mesos es va activar una llei per a obligar a les associacions a fer la declaració de la renda, aquesta setmana me'n he assabentat que s'han de declarar a l'hora de fer la renda les beques per llibres i menjador i altres ajuts tan inversemblants com són els que reben les dones que han estat maltractades. 

Evidentment, amic lector, pots estar en desacord amb el que acabes de llegir, estàs en el teu dret. Però si és així, per a tu, només et desitjo una cosa: 20 anys més de govern del PP a Espanya, i de CiU a Catalunya i Amposta.

I si dintre de 20 anys encara segueixes pensant igual, punt si seguit per un altre període de 20 anys més.