XAVIER BRU DE SALA
Escriptor
Barcelona té torticoli. Una torticoli de cavall que li provoca dolors aguts si gira el coll cap a ponent o cap al sud, a la Catalunya que s'estén més enllà de la frontera del Llobregat. Per això no sorprèn gens, a aquestes alçades de la història, el dèficit d'atenció informativa per Tarragona i l'Ebre, compensat, això sí, per la transformació de Girona, que ha passat de tres vegades immortal a celestial. Si el festival Deltebre dansa tingués lloc als aiguamolls de l'Empordà, prodigar contorsions dins el fang untuós i terapèutic dels arrossars fóra, segons els mitjans barcelonins, l'enveja dels extraterrestres. Els mirífics extraterrestres que, com saben bé els que aspiren a convertir Barcelona, ja de manera definitiva, en província cultural de Madrid, són els més cosmopolites de l'univers. Però el sud, ni que sigui el nostre, ai uix.
Constatem de passada, tot i deixar la demostració per quan arribin ocasions flagrants, que no en falten, l'altra característica equina del poc imparcial i molt acomodatici cap-i-casal dels catalans: el salt sistemàtic per damunt de l'àrea metropolitana en tot el que no fa referència a la política. Per damunt, i de biaix cap al nord, és clar.
Com que els lectors d'aquest diari són els més ben informats sobre el festival Tàrraco Viva, en saben del contrast: només hem menjat oloroses flors gironines per esmorzar, dinar, berenar i sopar. És una bona iniciativa, un motiu més per admirar i aplaudir Girona i ho he fet sense reserves. El problema és el contrast. Ha anat corrent, més enllà dels mínims cercles d'aspirants a treure's el pa de l'ull, que Tàrraco Viva és fascinant, instructiu i formatiu. Però la major part el públic potencial no en sap res.
A veure, també, si després de les municipals, el consistori de Tarragona fa un gir i adopta la projecció del seu passat com a signe permanent d'identitat. L'adopta, el projecta, i Barcelona deixa de fer l'orni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada