Unes eleccions que obren una etapa de canvi

JOAN TAPIA

Periodista

A l'hora d'escriure aquesta nota el PP ha guanyat les eleccions per la mínima (només el separen 400.000 vots del PSOE), però ha tingut una gran bufetada. Tindrà uns 22.000 regidors davant d'uns quants més de 20.000 dels socialistes. Els dos grans partits han guanyat doncs les eleccions, però tots dos han baixat bastant respecte a les municipals del 2011. I el PP ha perdut la majoria absoluta (a l'hora d'escriure aquesta nota els resultats són molt fragmentaris) a les autonomies en què la tenia.

Però ahir Espanya va iniciar un gran canvi polític gradual perquè de dos partits dominants s'està passat a un sistema de quatre. Primer per l'èxit de les candidatures de protesta social, que amb Ada Colauha guanyat a Barcelona (amb un resultat ajustat i lluny de la majoria), i va quedar molt a prop de la victòria a Madrid amb la jutge Manuela Carmena, a Saragossa i a València amb el segon lloc de Compromís.

Com a conseqüència, moltes de les coses que passin ara dependran de la capacitat de pacte del PP i del PSOE amb les forces emergents (Podem i Ciutadans). El PP pot perdre les emblemàtiques alcaldies de Madrid, Saragossa, València i algunes capitals andaluses (en especial Sevilla), així com les comunitats de Madrid, València, Extremadura i Castella- la Manxa. La factura serà forts. Però el PSOE tampoc pot estar satisfet. És cert que ha millorat en molts municipis (en especial els andalusos), però no és la segona força a les grans capitals com Madrid, Barcelona, Saragossa, València i Bilbao.

El PSOE pot convertir un resultat mediocre en una cosa millor si sap pactar, però necessitarà fer un gran esforç -i mantenir una gran unitat en especial entre Pedro Sánchez i Susana Díaz- si en les legislatives vol encapçalar la voluntat de canvi.

Podem (a vegades amb marques que són una amalgama) ha aconseguit una gran part de vot urbà. Però ara ha de demostrar si sap implicar-se en els pactes i la governació, com sembla que volIñigo Errejón… o cedeix davant la facilitat. I tindran problemes. Per exemple a Ada Colau li costarà aconseguir una majoria de govern.

I Ciutadans, que ha tingut un gran èxit (també a Catalunya), haurà d'optar per aliances que tindran conseqüències en les legislatives de final d'any.

Els quatre partits tenen dades positives: el PP ha guanyat, el PSOE ha aconseguit retallar molt l'avantatge dels conservadors i Podem i Ciutadans han irromput amb una certa força i espectacularitat. Però cap d'ells avui pot estar molt satisfet. Ningú ha guanyat del tot. Uns han tingut alguna forma de sanció i a altres el futur immediat els obligarà a prendre decisions complicades.

A Catalunya el càstig als partits tradicionals -CiU, PSC i PP- ha sigut fort, però continuaran tenint la gran majoria d'alcaldies. Hauran d'adaptar-se als nous temps i el president Artur Mas ha quedat en una endimoniada posició al perdre Barcelona i al quedar en una posició marginal a l'àrea metropolitana de Barcelona.