Era l’hora del passeig matinal de la meva
gosseta. Estàvem creuant l’avinguda de Catalunya per la intersecció amb el
carrer Saragossa. Allí també hi conflueix el carrer Velázquez.
Si coneixeu Amposta segur que sabeu que fa
temps s’hi van col·locar unes pilones per a limitar el pas. De fet només poden
girar a la dreta els vehicles que baixen pel carril de la dreta de l’avinguda.
En aquest tram, aquest carril de la dreta només està habilitat per això i no es
pot continuar recte (bé, de fet s’hi pot perquè més d’un hi circula sense
importar-li gens ni mica aquesta eventualitat.
Quan ens trobàvem just al mig, un cotxe blanc
que venia pel carrer Cervantes s’ha hagut de parar al mig del carril de pujada
perquè un cotxe que baixava pel dret ha continuat recte. El conductor portava
la finestra baixada. No m’he pogut estar i li he dit:
-Per aquí
no es pot creuar.
-Per què
tu ho dius, què ets l’amo del poble? –Ha estat la seva
resposta-
-L’amo
del poble no ho sóc, però no costa gens fer les coses bé.
Ha creuat i mentre baixava ha tret el cap per
la finestreta del cotxe i encara em retreia alguna cosa, però no l’he entès.
Com ho qualificaríeu, de xuleria? Fan el que
els hi rota i a sobre em diuen a mi que si sóc l’amo del poble.
Potser és per que qui ha fet durant anys d’amo
del poble els hi permetia fer això i més coses i jo, evidentment, al costat d’ell
no sóc ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada