DEMANAR I DONAR

Molt brillant avui el Faro! 

El qui tingui una edat semblant a la meva segurament recordarà el dia del DOMUND. Aquell dia, alguns xiquets sortien al carrer amb unes guardioles que representaven el cap d’un negret i un xinet. Era la manera que tenia el règim de Franco de col·laborar amb les missions espanyoles que hi havia per la majoria de països de l’anomenat tercer món.

També sortien al carrer a demanar diners entitats com la Creu Roja (qui no recorda la pel·lícula lasChicas de la Cruz Roja) o l’Asociación Española de Lucha contra el Cáncer. Després en van venir l’altres com la Lliga contra el Càncer (la versió catalana)  

Actualment hi ha moltes entitats i fins i tot particulars que apel·lant a al generositat de les persones demanen diner per causes socials.

Ara bé, fins a quin punt són mereixedores de confiança? Evidentment els ciutadans tenim dubtes i amb raó, ja que la picaresca està a l’ordre del dia.

Com sabeu, el darrer any he hagut que viatjar sovint a Barcelona per temes de salut. Un dia, en arribar a la clínica Corachan una senyora degudament acreditada  ens va demanar diners per a un banc d’òrgans, així com un formulari per si en volíem ser donants. No sé si encara té validesa, però a principis de la dècada dels anys 80 em vaig fer donant segons consta a una espècie de carnet que encara guardo per casa. Crec recordar que aquell dia varem posar 1€ a la guardiola de duia a la ma.

Després d’aquell dia ens l’hem trobat sovint. Segurament sap que la gent que està malalta (els van a les clíniques i els hospitals no hi van a passar-s’ho bé) tenen molta més sensibilitat que els que estan sans. A part d’això, els centres assistencials són dels llocs més concorreguts per la gent. Però ja no li hem donat més diners...

El mes passat vaig anar a l’Hospital Comarcal d’Amposta a fer-me una analítica i en sortir també hi ha via dues persones demanat: Una ajut per a la pobresa –en va dir l’home-. Li vaig dir que no.

I és que per molt acreditats que vaguin qui ens assegura que aquelles acreditacions són vàlides? Avui en dia amb els ordinadors es pot fer qualsevol mena de carnet i fer-se passar per un representant d’un organisme oficial o al menys d’una entitat que presti un servei públic.  

I si tot és legal, trobo una autèntica vergonya que tan l’Estat com la Generalitat no s’ocupin de resoldre els casos més greus de deficient finançament. No es poden excusar amb la manca de pressupost per a deixar penjades a les associacions que més col·laboren amb els desafavorits.

Fundacions com la Marató de TV3 cada any aporta els diners que recapta per a un determinada finalitat. A l’actualitat ja se’n ha repetit al menys una. És cert que només és per una vegada i que, en tot cas, per a una segona han de passar molts anys. Però l’any que els hi toca, els hi cau la grossa, ja que l’aportació és molt important. Per tant, si s’administra bé, por durar un bon grapat d’anys. I tampoc deu de ser l’única aportació que reben, doc jo...

Quan altres entitats com el Banc d’Aliments m’han demanat col·laboració no ho dubtat ni un moment en dir-los que sí i com sé els tipus d’aliments que necessiten, en faig un assortiment i els hi dono. En aquest cas sé amb seguretat que seran distribuïts per organismes com la Creu Roja, Cáritas o altes oenegés.

Divendres pel matí, aprofitant que Tortosa celebra la festa major, davant de l’antiga clínica l’Aliança hi havia una petita taula i, al menys dues dones demanant col·laboració als vianants. M’he fixat que el mantell que cobria la taula portava el símbol de la Mare de Déu. No sé amb quina finalitat demanaven, però també trobo que s’extralimitaven un pèl, perquè posats, tothom podria sortir al carrer i demanar per a qualsevol causa noble.

Avui en dia existeixen els micromecenatges que permeten recaptar diners per a finalitats concretes. El bàsquet base de la Penya n’està fent un per a no perdre la identitat del club.

Si us he de ser franc, davant de la gent que demana, em sento violentat. No m’agrada haver-los de dir que no, però a la vegada no vull pecar d’ingenu i donar diners a aquell que els demana per pura picaresca.

Hi ha una dita castellana que diu: Contra el vicio de pedir existe la virtud de no dar. No sé si és pot extrapolar a aquests casos, però per si de cas...

De totes formes, us ho recordo, ja col·laboro amb 3 ONG’s, dues d’elles relacionades directament amb els refugiats, un tema molt de moda aquests dies:  Creu Roja i ACNUR.