dilluns, 4 de maig del 2026

XXXI FIRA DE LA TERRISSA DE LA GALERA

Vull començar l’escrit amb una gran notícia. Una notícia que per a mi va ser una reivindicació durant molts anys, el retorn a la fira de l’únic terrisser que encara hi ha en actiu a la Galera, Joan Cortiella.

Quan aquell ja llunyà 1994 es va decidir organitzar la primera edició de la fira, el principal motiu era potenciar a l’únic obrador que quedava obert al poble, el de Joanet Cortiella, pare de l’actual mestre terrisser.

Quinze anys ha estat la família Cortiella sense exposar a la fira, segons em va recordar el mateix Joanet mentre amb les seves hàbils mans donava forma un gerro al torn que no parava de donar voltes.

Això ha estat possible gràcies al fet que, finalment, l’Ajuntament de la Galera ha pres el relleu a l’Associació del Cadub en l’organització de l’esdeveniment, sense cap mena de dubte el més important que se celebra al poble i dels més importants del territori.

Alguns dels canvis que es poden veure a la fira no han estat novetat d’aquest any, però val la pena mencionar-los. Des d’un bon començament la fira convidava a una comunitat autònoma i un país. Des de fa uns anys només es convida a una comunitat autònoma. Això no vol dir que a la fira no hi hagi representació d’altres països, cosa que la converteix en internacional. Països com el Marroc, Hongria, França i Portugal, han estat presents a la fira d’enguany. Alguns, com per exemple Poteriè la Ferme de França ja fa uns quants anys que ve.

La comunitat autònoma convidada ocupava l’espai que a la Galera denominen la Plaça, un cobert on s’acostuma a fer mercat, mentre que al país convidat sé li muntava una carpa a la plaça de l’Ajuntament. Actualment, aquest espai és el que ocupa la comunitat autònoma convidada tot i que no hi ha carpa. Aquesta edició de la fira, la comunitat autònoma convidada ha estat Galícia.

Amb el tancament per jubilació del bar Rodríguez, el més vell i emblemàtic del poble el mes de setembre de 2014, a la Galera només hi ha quedat un bar, el que porta, precisament, el nom del poble, a part de dos restaurants. Per tant, una oferta totalment insuficient per a donar servei per als milers de persones que passen en un dia de fira. Per aquest motiu es va idear muntar un espai gastronòmic a la Plaça que, encara que no pugui donar tot el servei de restauració que es demanda, almenys cobreix bona part de les necessitats dels visitants.

Una altra novetat ha estat la d’atorgar, per votació popular, el premi al millor estand. L’any 2025 se li va concedir a Ceràmica Artística Caballero-Torras de Sant Pere de Vilamajor, comarca del Vallès Oriental, província de Barcelona que lluïa amb orgull l’acreditació a un lloc preferent de la seva parada.

La pitjor notícia que es pot donar quan un esdeveniment es realitza a cel obert, és que la climatologia sigui adversa. Serà veritat la dita de què al maig, cada dia un raig, ja que va ploure divendres, dissabte i diumenge, amb més o menys intensitat, sobre tot diumenge al matí, la qual cosa resta visitants i, per tant, vendes.

Com a un dels actes complementaris de la fira, cal destacar l’exposició que s’hi fa a la sala annexa del Centre d’Interpretació Terracota, als baixos de la casa consistorial. Aquest any, les peces que formaven l’exposició van estar elaborades pels alumnes de l’Escola Municipal d’Arts Plàstiques d’Alcanar.

Tot i que la fira va tancar portes diumenge dia de 3 de maig, l’exposició es pot continuar visitant fins al 14 de juny, en horari d’obertura del centre d’interpretació.