Avui en dia, sobretot la joventut, però també molta més gent, s’informa a través de les xarxes socials i és precisament aquí on l’extrema dreta té més presència.
No fa gaire i, durant uns dies, pel Facebook em sortien vídeos d’Aliança Catalana. Potser seran els algoritmes, però dubto molt que puguin detectar amb mi idees com la xenofòbia, el supremacisme o d’altres discursos d’odi cap a determinats col·lectius minoritaris i vulnerables.
A Espanya, el partit predominant de l’extrema dreta és Vox què, lluny d’aportar idees constructives en pro de millorar el benestar de la societat, només esgrimeixen discursos d’odi cap als que venen de fora, sobretot els africans, però també als partits i sindicats d’esquerra.
A Catalunya ha fet eclosió amb força Aliança Catalana sorgida a Ripoll a causa dels atemptats de 17-A de 2017 a Barcelona i Cambrils, ja que els integrants de la cèdula gihadista que els va cometre provenien de la capital del Ripollès, però també del procés independentista que es va iniciar aquell mateix any.
Aliança Catalana, tot i ser un partit independentista català, té els mateixos tics que qualsevol altre partit d’extrema dreta arreu del món, islamofòbia, supremacisme, etc.
L’auge dels partits d’extrema dreta, de retruc, ha comportat que els partits de la dreta tradicional hagin d’adoptar posicions cada vegada més extremes fins a abraçar els idearis més ultres. La prova més evident és l’anomenada ‘prioritat nacional’, un concepte feixista que ha hagut d’acatar el PP en aquelles comunitats autònomes en les quals el vot de Vox els era imprescindible per a formar govern.
A Catalunya, de moment, encara no hem hagut de patir aquesta situació, tot i que Junts per Catalunya, com fa el PP a Espanya, hagi d’abandonar la seva històrica centralitat per a apropar-se cada vegada més als postulats més radicals i reaccionaris conscients que, segons les enquestes que van sortint, Aliança Catalana els hi guanya cada dia que passa més terreny.
Aquestes situacions comporten que, cada vegada més, gent a la qual coneixes i amb les que has tingut certa relació, parlin obertament dels perjudicis que, segons ells, suposa la immigració, culpabilitzant, sense cap mena de prova, de la majoria dels mals que pateix la societat actual. I ho fan sense vergonya, com si la seva manera de pensar fos la més normal del món. Aquelles idees que abans es podien tenir, però que no s’expressaven obertament, han passat a formar part de les converses quotidianes i, fins i tot surten encara que els tema de conversa sigui un altre molt diferent.
Què passarà en un futur no massa llunyà? Fer un pronòstic a hores d’ara potser seria massa agosarat, però les previsions indiquen que anem per un camí on la nostra societat acabarà perdent els drets aconseguits durant moltes dècades d’esforç i lluita.
Un d’aquests drets, el de la llibertat d’expressió, que semblava blindat per la Constitució, si ens fixem en recents sentències judicials, s’està perdent a marxes forçades. Per aquells que ja tenim una edat, només cal que recordéssim de forma retrospectiva els programes que s’emetien a les televisions en les dècades dels anys vuitanta i noranta i comparar-los amb el que s’emeten avui en dia. La diferència és molt significativa i preocupant.
