INDEPENDENTS DE QUI?

Aerogeneradors al terme del Perelló. 

El darrer número del setmanari l’Ebre titula: El vot independentista (CiU, ERC, CUP i SI) és del 62,6 % a l’Ebre, per un 49,1 al país.

Això vol dir que els ciutadans de les Terres de l’Ebre han votat majoritàriament formacions que es postulaven clarament a favor de la independència de Catalunya a les darreres eleccions autonòmiques celebrades el passat 25 de novembre.

Tan satisfets estem els ciutadans de les Terres de l’Ebre del tracte que hem rebut dels diferents governs autonòmics?

El conjunt de les TT.E. ha estat tradicionalment oblidat pels nostres governs. Sembla mentida que ja no ens en recordem que tenim dues centrals nuclears, una indústria química a Flix que ha contaminat el riu durant dècades, que a principis de la passada dècada volien instal·lar-nos una central tèrmica de cicle combinat, que tenim nombroses muntanyes plenes de aerogeneradors i abocadors per tot arreu... Però sobre tot, quan el govern de CiU a Barcelona ens va abandonar quan des de Madrid es va promoure un Pla Hidrològic Nacional que contemplava el transvasament cap a d’altres conques hídriques de més de 1.000 Hm3/any d’aigua de l’Ebre. Com s’ha dit sempre i ara ho vull repetir, només se’n recorden de nosaltres quan s’ha d’instal·lar alguna cosa que la gran Barcelona no vol o a l’hora de votar... El centralisme que s’exerceix des de les grans capitals cap a la resta del territori fa que, aquest, no es puguin desenvolupar de manera òptima i que sempre depenguem de la voluntat d’uns governs, sovint molt allunyats de la realitat territorial.  

Quan era petit recordo que al referir-se a la comarca de Tortosa l’anomenaven la quinta província. Aquest apel·latiu, actualment, està en desús i en canvi s’utilitza sovint les denominacions de les Terres de l’Ebre o, simplement, l’Ebre. Però el que és segur, és que aquest vast territori que comprèn les comarques del Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, té una identitat pròpia; es a dir, una cultura diferenciada amb unes costums i tradicions que no trobarem a la resta de Catalunya. I fins i tot una forma de parlar de transició entre el català oriental i el que es parla a les altres regions històriques: València i les illes Balears.

Les nostres costums estan molt més vinculades als territoris germans de les comarques del Matarranya, a la comunitat autònoma de l’Aragó i el Maestrat (el Baix i l’Alt) que són les comarques del Nord de València que limiten amb les TT.E. La Mancomunitat de la Taula del Sénia, es va crear l’any 2003 amb la finalitat d’agrupar a la majoria dels municipis que envolten el riu Sénia, frontera natural entre Catalunya i València, però també d’una part de l’Aragó. La Mancomunitat (o en la seva denominació més habitual de Territori del Sénia) la composen en la actualitat 27 municipis: 15 de valencians, 9 de catalans i 3 d’aragonesos. La seva finalitat és (i cito textualment el que diu la seva pàgina web): servir com a plataforma de projecció interior i exterior de les seues diverses activitats, creuen possible oferir i autoritzar el seu ús també a altres grups o entitats, sempre que compleixin uns requisits d'àmbit, idoneïtat i objectius determinats, que es regularan a través de convenis individuals i específics d'utilització d'aquest nom.

Ara bé, no tots els municipis de les comarques citades amb anterioritat hi poden formar part, ja que es van establir uns límits ben definits.

Malgrat tot, penso, que aquesta idea d’agrupar pobles de tres comunitats autònomes diferents es podria extrapolar a d’altres zones com per exemple alguns pobles de la Terra Alta i el Matarranya o, fins i tot, de la Ribera d’Ebre amb el Priorat.

Si de mi depengués, promouria la independència de tot aquest territori de la resta de les comunitats autònomes de les que depenen administrativament. L’autogestió territorial és imprescindible per a la nostra supervivència.