Ja s’han constituït els nous ajuntaments sorgits de les eleccions del 24 de maig. Com bé sabeu, els fets més destacables han estat l’ascens d’ERC, sobre tot a Amposta i la Ràpita, la petita davallada de CiU (remarcable els 4 regidors perduts a Tortosa) i la caiguda (no sé si lliure) del PSC, sobre tot als municipis de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.
Tot i això hi ha hagut alcaldes que van superar la prova amb bona nota i han mantingut, fins i tot augmentant regidors, les seves majories absolutes, com per exemple Alfons Montserrat a Alcanar o Dani Andreu a l’Aldea. Però en la majoria dels casos, els governs han estat fruit de pactes.
Tot i que Mas va demanar (quasi que exigir) que es conformessin ajuntaments que donessin suport al full de ruta independentista per aplanar el camí cap a Ítaca. Però ves per on, a l’Ebre no sé li ha fet tot el cas que es podria esperar. Segurament perquè a l’Ebre hem patit més que ningú les arbitrarietats de la formació abans nacionalista i ara independentista per obra i gràcia de la manifestació de l’11 de setembre de 2012 que va convertir a Mas en el primer independentista del Principat.
A principis d’aquest segle, a la gent de l’Ebre ens va tocar viure un dels episodis més greus que mai han afectat el territori: l’amenaça del transvasament del riu. Aquest fet va provocar la unió de la majoria de la gent del territori sota el paraigua de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) Mentre tot això passava, a la majoria de càrrecs de CiU els va interessar més estar bé amb la cúpula del partit de Barcelona que no fer costat a la gent del territori. Aquesta traïció, que va costar a CiU una gran davallada a partir de les eleccions municipals de 2003, en la majoria d’àmbits, encara continua ben present. Segurament, la majoria de pactes per a configurar els ajuntaments actuals s’han de llegir des d’aquest punt de vista.
Josep Caparrós (ERC), guanyador a la Ràpita però sense majoria absoluta va voler configurar un govern d’unitat entre totes les forces que van treure representació. En aquest cas ni CiU, ni Més Ràpita (abans PP) van voler-hi formar part.
En canvi a d’altres ajuntaments com l’Ametlla de Mar, el pacte entre republicans i PSC, ha donat l’alcaldia a Jordi Gaseni (ERC) També són significatius els acords entre totes dues formacions per a governar als consells comarcals del Montsià i el Baix Ebre en detriment de CiU que ho venia fent en les darreres legislatures. De fet, al Consell Comarcal del Baix Ebre comptaven amb el suport d’ERC. També a Móra la Nova (durant molts d'anys feu de Sabanza) han pactat republicans i socialistes i serà alcalde el republicà Francesc Moliné.
El republicà Adam Tomàs, amb la seva majoria absoluta a la butxaca, no tenia cap tipus de problema per a ser investit alcalde d’Amposta després de 28 anys de governs de CiU. A Adam no li feia falta el suport de CiU, ni de cap altra formació, però d’haver-ho necessitat, durant la campanya i molt abans, estava molt clar que mai hauria pactat amb la formació de Manel Ferré, l’anterior alcalde. En canvi, el PSC (que no entrarà al govern), hi votarà a favor, en un gest de complicitat que no van tenir mai amb els dos anteriors alcaldes de CiU.
Tortosa ha estat de els poques excepcions (sinó l’única) on CiU i ERC han signat un acord que permetrà a Ferran Bel seguir sent l’alcalde de la capital del Baix Ebre durant 4 anys més. D’un possible acord entre Avancem (amalgama de formacions polítiques i independents), ERC i el PSC es va passar a la situació actual després que ERC fes un pas enrere sense saber exactament els motius que ho van provocar. Potser han estat els únics polítics del territori que han fet cas a Mas (o a Junqueras)
A Roquetes també s'ha renovat l'antic pacte de govern entre ERC (llista més votada) i CiU, però només després de que ERC perdés la majoria absoluta que va tenir en un primer moment i que la Junta Electoral de zona li va treure al donar per vàlids dos vots a PxC.
Haurien pactat igualment? Això no ho sabrem mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada