dissabte, 5 d’octubre del 2013

QUINA HORA ÉS?



Sembla ser que s’està pensant seriosament en canviar l’horari oficial per adaptar-lo a una situació molt més realista i d’acord a la zona geogràfica on s’ubica l’estat espanyol.
L’horari ve donar pel meridià de Greenwich, també anomenat meridià 0 (zero) que pren el nom d’un barri que hi ha al costat de Londres. D’estudiant t’expliquen que passa pel costat de Castelló. Efectivament, si heu tingut ocasió de visitar el bonic poble de Vilafamés, un poble del Castelló interior, passareu per un punt on un rètol t’anuncia que s’està creuant el meridià 0 què, com sabeu, és una línia imaginària i, per  tant, no visible. Així que t’ho has de creure i punt.
La franja horària actual, anomenada de Berlín, es va establir en temps de Franco i es fa fer per similitud ideològica amb el règim alemany de l’època. Però aquesta situació ens ha passat totalment desapercebuda per que a França tenen el mateix horari que aquí (també es va establir per la mateixa època mentre el país transpirinenc estava envaït per les forces de Hitler) Així, quan anem a França (jo ho faig prou sovint) no notem cap canvi horari.
Diuen els sociòlegs i altres experts en la conducta humana que, canviar l’hora i posar-ne una més (aniríem a hora canària, però ignoro si a les illes afortunades també se’n afegiria una més), no necessàriament farien canviar els hàbits als espanyols. Només que ho pensis una mica te’n adones que això és lògic. L’horari que fem dia és la conseqüència de la nostra activitat: jornada laboral, horari escolar i, fins i tot l’horari de al tele. Contesteu-me sinó a aquestes preguntes:
-És cert que, normalment, dissabtes i diumenges quan arriba el descans setmanal, es dorm una mica més?
-Quanta gent hi ha que sopen a l’hora de les notícies de la televisió (sobre les 9 de la nit)?
-I quans se’n van a dormir una vegada acabada la pel·lícula que han estat veient?
I podríem continuar...
Per tant, si volem ser més europeus, i adaptar els nostre horari i els costums als dels nostres veïns, s’han de promoure mots de canvis que no sempre seran acceptats per la ciutadania. I és que les nostres diferències no només són de índole social i cultural, també hi juguen d’altres factors com el climatològic.
Aquest més d’octubre l’hem iniciat amb un sol de justícia i temperatures que vorejaven els 30º. Tret dels països riberencs del Mediterrani, la resta de països no gaudeixen ni de tant de sol i les temperatures són molt més baixes.
Abans us parlava de França. Quan hi vaig no m’allunyo massa de la frontera, normalment m’endinso uns 150 quilòmetres. Mireu que no sembla gaire i, en canvi, es fa més aviat de nit. El fenomen es fa més palès quan més cap al Nord viatges. I la nit incita a la gent a refugiar-se a casa; també el fred.
En canvi, el fenomen invers, es a dir, calor i sol, fa que la vida es desenvolupi més pel carrer.
Un exemple més, és cert que les places i carrers d’arreu de ciutats i pobles s’omplen de magrebins? No són europeus, però són mediterranis.