LA CURIOSA ACTITUD DE RAJOY

Explicava ahir en aquest mateix blog que Zapatero havia reptat a Rajoy a fer un debat televisat. El primer en molt de temps. Vaig ometre dir que, pareix ser, el debat tenia que fer-se a TVE. Rajoy s’hi ha negat per manca de pluralitat (Què poca memòria que tenen els populars, ja no se’n recorden de com va informar-se sobre la vaga general que es va fer a Aznar!) Diu que si vol tenir un debat amb ell ha de fer-se a una televisió privada (Antena 3, Tele 5 o la Cuatro) No sé si a hores d’ara Zapatero ha acceptat o no. Jo d’ell ho faria... quin problema hi ha? Mira que no segueixo els debats televisius ni les entrevistes, però aquest ho faria amb gust. M’agradaria veure con defensa Rajoy els grapats i grapats de mentides que han dit en tota aquesta legislatura. Us mantindré informats.

ZAPATERO Vs. RAJOY

En política, és més normal veure com el candidat de l’oposició a la presidència del govern sigui qui demana al candidat del partit que està governant tenir un cara a cara per a debatre programes electorals. Dit d’un altra forma, el més normal és que Rajoy tiri el guant a Zapatero per confrontar les seves propostes programàtiques. Però vet aquí que ha estat a l’inrevés! Ha segut l’actual President del Govern qui ha desafiat al cap de l’oposició. Això només indica una cosa: la fortalesa que té Zapatero i la seguretat de guanyar el cara a cara.
Recordem que en les darreres confrontacions no hi hagut cap cara a cara. La darrera vegada crec que va ser l’enfrontament entre Felipe González i José Mª Aznar. Després el vídeo del debat va circular per Internet i el va comentar el propi Felipe. Contava que a l’intermedi del debat Aznar va demanar que li apugessin el seient per estar a la mateixa altura (què no alçada) de l’altre. Felipe diu que s’ho mirava amb estranyesa! I no és estrany veient el complex d’inferioritat que tenia qui va ser el primer president del govern del PP.
A partir d’aquí, qui governava era reticent a acceptar un cara a cara. De vegades es dissolia amb l’entrada d’altres contrincants dels partits amb representació parlamentaria, per altra part, del tot lícit.
Però un cara a cara és molt més interessant. Cada contrincant té que fer valer el seu domini i no podrà rebre, al menys mentre estigui en antena, cap ajut exterior. El Tribunal Suprem ha reconegut el dret de fer el combat dialèctic entre els dos líders dels principals partits espanyols. Ara només falta que Rajoy accepti l’oferiment.

EL TANCAMENT DEL REPETIDOR DE TV3 AL PAÍS VALENCIÀ GREU ATEMPTAT A LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

Us parlava fa uns dies en aquest mateix blog de que el govern valencià volia tancar el repetidor que té TV3 a la serra de la Carrasqueta a Alacant. També que un jutjat havia comdemnat a Acció Cultural del País València a pagar 300.000 euros (un 50 milions de pessetes) per haver-se oposat al seu tancament. No us parlaré de la magnitud de multa que, personalment, em pareix desorbitada. Us vull parlar del fet. Un fet greu i tal com han dit la gent de ACPV, “és l’atemptat a la llibertat d’expressió més greu des del restabliment de la democràcia en aquest país”.

A l’actual govern del PP, tot els que els sona català, els sona malament. I a sobre, la televisió “oficial”, Canal 9, es permet fer campanyes demagògiques demanant l’aigua de l’Ebre per a regar els camps de golf, els parcs temàtics i les urbanitzacions construïdes gràcies a l’especulació dels terrenys per part de promotors sense massa escrúpols.

El Conseller de Cultura de la Generalitat Catalana Joan Manuel Treserras ja s’ha pronunciat demanant reciprocitat: “si Canal 9 pot veure’s a Catalunya sense problemes, TV3 també ho ha de fer al País Valencià) També el President Montilla ha titllat el fet “d’oportunista i només emparat per motius polítics i no tècnics”.

Esperem que entri el seny a tota aquella gent, tant del govern valencià com dels jutjats i que a no trigar es pugui tornar a veure sense problemes les emissions de la televisió pública catalana.

DE LA ROSA I... ERA UNA VEGADA UN PRESIDENT

El paper que va jugar Javier de la Rosa a la dècada dels anys 80 va ser el d’estafador. Va treure diners d’on va poder per posar-los on va voler, entre altres llocs als seus comptes d’estalvi. Ha estat jutjat, comdemnat i ara se’l vol tornar a jutjar encara que els seus advocats hagin pactat amb les altres parts un rebaixa de la seva condemna tot declarant-se culpable dels fets. Però hi ha una part que no hi està gaire d’acord. L’advocat de l’Estat que mira pels interessos dels fisc espanyol.

Avui ho recollia el Periódico de Catalunya amb la següent frase: “... Era el principi de la fi d’un tauró dels negocis que va ser presentat per alguns polítics catalans com l’empresari model”. Desconec el motiu pel qual el Periódico no ha volgut posar noms i cognoms a aquests polítics que tant aferrissadament el defensaven. Però jo si que en posaré un (no en conec cap més: Jordi Pujol i Soley, el que va ser President de la Generalitat. El mateix que la setmana passada dia no tenir cap mena de respecte cap a Zapatero i Rajoy. I jo si que en tinc que tenir de respecte cap a ell? Tot contradient el consell de la Consellera de Salut de l’actual Govern, la Marina Geli que deia que Pujol és una icona i que no se l’havia de tocar, torno a remarcar-ho: JO NO TINC CAP RESPECTE CAP A JORDI PUJOL!!