EL PENSAMENT ÚNIC, SEGONS DANIEL SIRERA

Avui he escoltat a la SER que Daniel Sirera, el líder del PP apadrinat per Aznar, parlant del pensament únic. Em sembla que es confon. Suposo que parla de pensament únic referint-se al català i a que a Catalunya hi ha lleis molt restrictives amb el castellà i que fomenten l’ús de l’idioma propi de Catalunya. Si és això el que intenta dir el Sr. Cirera, provablement estaríem d’acord. Però només una pregunta: Què passaria amb el català si no hi haguessin les normes para protegir-lo? Segurament que el castellà l’acabaria passant per sobre. Cada any, quan hi ha enquestes sobre el grau de coneixement del català (parlat, llegit i escrit) els percentatges decreixent. Un dels factors, sense cap mena de dubte, és l’entrada de la immigració, però n’hi ha d’altres.

Al meu poble, per exemple quasi mai passen als cinemes pel·lícules en català, senzillament perquè el seu doblatge encareix la difusió. També els llibres en català solen ser més cars que en castellà. Sr. Cirera, el pensament únic és una altra cosa. I jo l’he patit, creguem! El pensament únic és no poder opinar en contra d’allò que és “políticament correcte” només perquè ho dient el que manen. És el que practiquen els intransigents, simplement perquè no ets de la seva mateixa opinió. Però cuita, no confondre el pensament únic amb la crítica de certes actituds antidemocràtiques i autoritaris. Amb la crítica, precisament, al qui amb els seus fets voldria apropar-te a les seves idees i de no fer-ho, seràs per ell un proscrit.

Segurament que costa diferenciar entre una cosa i l’altra, però al me entendre hi ha un abisme. Un abisme tan gran i insalvable com el del seu pensament, el meu i el pensament de nacionalistes excloents, sense distinció entre independentistes i unionistes.

UNA ACTITUD VALENTA

Que el PSOE hagi decidit incloure al seu programa electoral que “si guanya les eleccions, negociarà amb la banda terrorista ETA”, al meu entendre els honra. Hi ha mesures que les podem qualificar d’electoralistes, en aquest cas no ho tinc clar. Si bé hi ha molts ciutadans que estan a favor d’una negociació amb el grup armant, altres, la majoria de votants del PP, hi estan en contra. I el mateix PP no es cansa de dir-ho i de presentar mocions al Congrés de Diputats per a que s’aprovi la "no" negociació. Uns altres potser haurien optat pel més fàcil: no dir res i esperar a veure-les venir i temps millors. Per això dic que han estat valents. I les coses clares i a sobre la taula!

UN EXEMPLE DE TREBALLAR MALAMENT

Hi ha coses que no són noticia i sovint passen desapercebudes al públic en general. Us vull explicar un clar exemple d’allò que no es deu de fer, simplement perquè s’ha fet malament. Els fet van passar fa aproximadament un mes a la carretera C-12 (Charly 12 per a la policia i l’Eix de l’Ebre per a la resta de ciutadans) Un cap de setmana van aparèixer al costat mateix i a l’entrada d’Amposta pel camí de les Comes diversa maquinaria pesada. Dilluns vinent es van començar els treballs de reparació del ferm amb tota la “parafernalia” que això comporta: desplegament material i humà, talla de carretera, molèsties als conductors, etc. Les obres van durar un parell de dies. Total per arranjar una mica més de 100 metres (ho he mesurat amb el meu cotxe) això vol dir que la resta de carretera està bé? Ni de lluny! Tot el tram que hi ha entre la cruïlla de la Carrova per sota del pont de l’autovia fins la rotonda de distribució on és el monument que representa el “nexe d’unió entre l’Ebre i els pobles del Montsià” obra d’Agustí Vizcarro, està pràcticament igual. Així perquè no s’ha fet. Jo també m’ho pregunto.

LA MANIPULACIÓ INFORMATIVA AL PAÍS VALENCIÀ

Una prova evident de les males arts de governar quan s’està al poder molts anys amb majories absolutes, el tenim al País Valencià. L’altre dia es va clausurar (espero que no de forma definitiva) el repetidor que TV3 tenia a la serra de la Carrasqueta (Alacant)

Eliseu Climent, president d’Acció Cultural del País València criticava de forma contundent que el govern català no hagués fet més per impedir-ho i posava l’exemple de les negociacions entre Pujol i Zaplana. Com que no sé com van anar aquelles negociacions i desconec si ara les hi ha hagut o no i en cas afirmatiu, el resultat d’aquestes, no opinaré, però si que diré que dos no negocien si un no vol... I l’actitud de Francisco Camps en aquest tema és, aparentment, d’intransigència!

I com per a mostra un botó, només cal veure el que acaba de fer amb l’atorgament de freqüències de ràdio. 39 de les 43 que es van atorgar es van fer a grups de comunicació afins al PP.

I és que ja sé sap. Qui controla els mitjans té molt de guanyat. Res de nou. Hitler també ho feia i qualsevol dictador que es vulgui mantenir al seu càrrec ho fa. Després es poden permetre fer tota la demagògia del món i la manipulació informativa que es vulgui. Així s’entén el tancament del repetidor. Potser amb la televisió digital això serà impossible, però mentre duri, la supervivència del règim estarà assegurada!