dimecres, 26 de desembre del 2007

ESTABULATS

Quasi res la “parauleta”! Així, sinó hi tenim cap mena de referència, segurament, a la majoria, se us farà difícil extreure’n el significat. Ara, dintre del context global de l’escrit, l’entendríeu perfectament. Us donaré una pista. Recordeu la lletra de la nadala “25 de desembre, fum, fum, fum”... on era nat el nen Jesús? A una establia, no? Doncs d’aquí deriva. D’estar dintre d’un estable o corral. Jo la he llegit a un article d’ahir del Periódico de títol “L’enigma del portal”, signat per Joan Soler Amigó. L’escrit debat la controvertida data del naixement de Crist. La data en qüestió no va ser fixada fins a l’any 345! Qui podia testificar llavors l’exactitud del dia del naixement? Ningú. Evidentment tampoc els Evangelis en parlen ni s’hi pot torbar a cap escrit de l’època. Només estranyes hipòtesis i creences fan fixar-la allà on es avui.

Sempre he sentit a dir que l’Església va fixar les seves principals festes tot aprofitant els esdeveniments pagans i d’altres religions per assegurar-se l’èxit de les mateixes. Així jugaven sobre segur! Si ens fixem amb el calendari veurem com a l’arribada de l’estiu tenim la festivitat de Sant Josep (19 de març) Tres mesos mes tard, quan arriba el solstici d’estiu, Sant Joan. A l’arribar la tardor hi trobem la Mare de Déu de la Mercè.

Una vella estratègia que encara s’usa avui en dia: si no pot vèncer l’enemic, uneix-te a ell!

dilluns, 24 de desembre del 2007

ESTIUS A L'EBRE

Avui he llegit al Punt que s’ha publicat un recull de narracions titulades “Estius a l’Ebre”. Les narracions han estat escrites per diversos autors del territori (no hi són tots, però n’hi ha un bon grapat!) i la publicació ha anat a càrrec de Aeditors, de recent naixement, ubicada al Perelló i de la que és responsable Àlex Ferrer. Entre els autors voldria destacar-ne uns quants: Albert Guiu, Josep Igual, Glòria Fandos, Jesús Tibau, Xavier Garcia, Rafel Duran, etc. I amb títols tan suggerents com: L’estiu dels fruïts; Un riu d’històries; La biografia de l’Ebre; Cafè del temps; L’olor de l’estiu; Sobra una bicicleta o Travessant l’Ebre per Ascò.

La iniciativa pot ser una bona experiència, sobre tot per als que no solen publicar gaires coses. Ara només manca que tinguin èxit i que en anys propers es pugui repetir l’experiència. Felicitats a tots plegats!

L'ORIGEN DE TOTS ELS MALS...

Llegeixo al diari digital el Plural que Ansón culpa ZP del robatori amb violència sofert per José Luis Moreno. Potser la noticia pugui estranyar a algú, però a mi no. M’explicaré. Normalment qui no se sent socialista (podria ampliar l’adjectiu a d’esquerres) sòl culpar de tots els mals als socialistes i sobre tot quan aquests governen. També parlo per experiència pròpia de sentir-ho a una persona que un dia va ser alcalde del poble on resideixo. Quan se sentia atacada la seva honorabilitat, sempre culpava el PSC. Som una mena de dimonis amb banyes i cua! I en conec molts d’altres que pensen així. Però avui només us explicaré un exemple. El meu pare, ja jubilat des de fa uns 14 anys treballava al camp amb una colla en la que també hi havia el pare d’un periodista molt conegut en aquestes contrades. Era una any de sequera i també culpava el govern de l’època, es a dir de Felipe González. Increïble però cert. El meu pare us podria donar fe del que us estic dient!

diumenge, 23 de desembre del 2007

SALUT QUE HAGI

Una vegada més la sort ha estar esquerpa amb les Terres de l’Ebre. Mentre les televisions no paraven d’ensenyar imatges de grups de gent celebrant que els hi havia tocat un premi de la rifa de Nadal, els ciutadans d’aquestes contrades res de res! Aquí no val allò de que toca on hi ha desgràcies i mira que en tenim unes quantes. I si no que ho preguntin a les plataformes que no fa molts dies van manifestar-se a Tortosa per a dir prou a les agressions que patim. Unes reals, altres passades, altres en espera... En fi caldrà donar més temps al temps per veure són reals o no... Però aquí estan.

I com tocar no toca res, estem oblidats dels grans projectes... Esperem que no quedi amb això: projectes. I que tard o d’hora s’acabin convertint en realitat.

Així també haurem d’esperar-nos al “niño” o a la rifa de Nadal de l’any que ve. Mentre salut que hagi per a tots per a poder-nos seguir queixant... Queixant? Potser aquest sigui el problema... Tal vegada el que manca son més idees per a desenvolupar el territori i protegir-lo d’agressions externes. I les idees han de sortir d’aquí, no esperar que vinguin com plogudes del cel!