dijous, 7 de febrer del 2008

AMB "R" DE RAJOY

Sempre dic que no sóc dels que miro ni els debats polítics ni les entrevistes fetes a polítics. Però avui, a Cuatro he seguit un tros de l’entrevista que ha fet Iñaqui Gabilondo a Mariano Rajoy. I Rajor, r que r! No ha dit res que no volgués dir ni ha aportat massa novetats al que ja ens té acostumats. I quan l’Iñaqui l’ha estrenyi’t una mica ha estat escorredís com una anguila. No vol veure les fites aconseguides per Zapatero. No vol ni sentir-ne a parlar de l’oposició tan dolenta que han fet en aquest quatre anys. Els ho haurien fet millor i bla, bla, bla!
Del tros que he vist només una cosa ha deixat de contestar. Segons el propi Rajoy, avui, hi ha a Espanya 1,5 milions d’immigrants il•legals. A la pregunta que faria ell, s’ha limitat a no contestar. També sobre el tema de la immigració, quan se li ha preguntat sobre el “pacte” que pretén que compleixin, ha respost que els immigrants per a ser legals han de complir amb la llei i han de pagar impostos. Quina novetat! És que ara no ho fan? Evidentment sempre hi ha una minoria que “passen” de tot, però de firmar el “pacte”, també es podrien saltar la llei tantes vegades els hi donés la gana. La Llei està per a complir-se, però algú coneix alguna llei que no s’ha incomplert mai? Un petit exemple: a una carretera només es pot córrer a 100 Km./h. Algú no ha vist mai un cotxe a més velocitat? I mira que està clar i que de tant en tant t’ho recorden... Què passa amb aquelles que “ignores” o vols ignorar?
Sobre el tema de política econòmica, s’ha limitat a dir que el govern no ha fet res. Què s’estat esperant de braços creuats durant quatre anys. I jo que sempre havia cregut que això de l’economia era cíclic. Segur que no hi ha tants premis Nòbel al món com als Estats Units i ara resulta que està a punt d’entrar en rescissió... i mira que allí governen les dretes! Governa l’amic d’Aznar! I un dels motius principals de l’estancament de l’economia: el preu del petroli. La culpa també És de Zapatero i Solbes que s’apugi? I que durant uns anys els seus es fessin d’or amb el tema immobiliari i que ara no hi hagi ningú que compri un pis... també?
I per acabar el més graciós de tota l’entrevista. Ha dit reiterades vegades que “... quan ens vàrem anar...” Anar d’on? Del govern? Del govern no se’n van anar, els van tirar fora el poble sobirà en les passades generals!
En fi, jo seguiré pensant com pensava abans i segur que tu que em llegeixes també! Per tant els debats (o entrevistes) només són per a reafirmar-se els seguidors de cada un dels partits i convèncer a uns pocs. Els altres fan com nosaltres...

SER O NO SER...

La crisi d’identitat que pateix ERC ha quedat demostrada una vegada més aquest matí al Parlament de Catalunya. Diu que han votar en contra de l’actual traçat de l’AVE per coherència amb el que va votar el seu grup municipal de l’ajuntament de Barcelona. I la coherència amb el govern de la Generalitat què? O és que a Catalunya no són govern? Mentre ERC no faci el congrés i quedi definit i ben definit el seu posicionament polític cap a un o l’altre costat, ERC és un pou de contradiccions. O es decanten cap a un independentisme militant amb totes les conseqüències que això vol dir (és a dir apropar-se a CiU, encara que aquest tampoc o tenen gens clar) o cap a un nacionalisme d’esquerres coherent amb les polítiques socials engegades pel president Maragall i continuades amb Montilla. Ells tenen la darrera paraula. Encara que pel que veig, una fractura al si del partit no seria descartable gens ni mica.

CAURE EN LA TENTACIÓ DE FER POPULISME

Si normalment, en política, es diuen moltes tonteries, d’avant uns comicis electorals encara se’n diuen més. Una de les coses que “més ven” a l’hora d’esgarrapar vots és el tema de la immigració. La dreta ja no se’n recorda de com han fet servir la immigració (de vegades il•legal) treballant als hivernacles d’Almeria o a la maduixa de Huelva. De sobte, se n’obliden i pareix que tots els mals del país siguin per culpa de la immigració: saturació d’hospitals i col•legis, més delinqüència, etc. Però de saturació n’hi ha hagut sempre. I sempre s’ha resolt de la mateixa manera: creant més llocs de treball de sanitaris i metges. I fixeu-vos bé: hi ha que anar a buscar metges fora perquè a Espanya no n’hi ha suficients. La qual cosa vol dir que tots els d’aquí tindran la possibilitat de treballar d’allò que han estudiat. Igual passa amb la delinqüència. Sempre n’hi ha hagut. Quants anys fa que la Model o Carabanchel estan plenes a vessar? Hi ha més inseguretat ara que a finals del segle XX, per posar un exemple? Tot això és fer demagògia amb un tema molt sensible i que estar a flor de pell de molta gent.
Està bé que l’immigrant s’integri, que acabi parlant català i participant a la vida associativa del país, però no se n’ha de fer bandera. De vegades les coses imposades són contraproduents, perquè hi ha un rebot per part de qui les percep.
A més és lícit que tothom vulgui prosperar. Davant de la misèria dels països exportadors d’immigració, l’immigrant buscar lluny de la seva terra una oportunitat de viure millor. I és molt difícil tenir que abandonar-ho tot per a marxar lluny. Pareix que ja no ens en recordem dels anys 50 i 60 com la gent d’aquí marxava a França, Suïssa i Alemanya, principalment a buscar una oportunitat i guanyar uns diners que li eren negats a Espanya.
Sóc fill d’aquesta gent i recordo els trens carregats de gent marxant cap a França a la verema. Hi havia de tot: catalans, andalusos, valencians i murcians. De bons i de no tant. Alguns es quedaven i d’altres, els més, van tornar una vegada hi va haver un xic de prosperitat.
El que cal és ajudar-los. A que els seus països es desenvolupin i puguin tornar un dia igual que com han vingut: carregats de somnis! El que cal es lluitar contra les màfies de la immigració i contra els patrons explotadors.
El no va més de la demagògia ho he sentit a dir molts cops: als immigrants se’ls hi dona casa per viure. Però ningú em sap dir a qui i on!

dimecres, 6 de febrer del 2008

PIZARRO I EL SEU SENTIMENT SOCIAL

Llegeixo al diari digital el Plural (http://www2.elplural.com/politica/detail.php?id=17476) que Pizarro quan va presidir Ibercaja va negar l’indemnització per jubilació a 58 persones, a més de fer el primer acomiadament improcedent de l’entitat. Així és la dreta i després es disfressen de corders i amb una mica de bones paraules volen fer creure als possibles electors que amb ells “España iria mucho mejor” (així en castellà per a que els del PPC vegin que a Catalunya hi ha bilingüisme) En canvi ell quan va decidir abandonar Endesa va cobrar entre 9 i 12 milions d’euros. Tot un detall per la seva part. Això és entendre d’economia i de solidaritat amb els altres...