Quaranta anys després de la creació de la Gran Enciclopèdia Catalana, a partir d’avui es pot consultar de forma íntegra per Internet. La noticia la he escoltat a Catalunya Informació i a hores d’ara ja la porten els diaris digitals com el Periódico de Catalunya. La pàgina on es pot trobar és: www.enciclopedia.cat. Quan el projecte finalitzi l’any 2010 tindrà un total de 575.000 entrades, 50.000 fotografies, etc.
Mes informació: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=484546&idseccio_PK=1026
dimarts, 19 de febrer del 2008
LA (DES) UNIÓ EUROPEA
La vella Europa té un problema greu. Mentre no es deixin enrera problemes localistes i no es vagi cap a una política comuna de veritat, avui, després de quasi cinquanta vuit anys des de la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA), embrió del que seria set anys després el Mercat Comú Europeu, seguim sense avenços importants. D’acord que tenim una moneda única acceptada per la majoria de països, que any rera anys s’integren més estats, fins i tot els que estaven considerats “satèl•lits” de l’antiga URSS, tenim un parlament i un govern propis, etc. Però en realitat que pinta aquest govern?
A la tarda d’ahir es va escenificar una vegada més que els interessos de cada estat membre estan per sobre dels interessos de l’anomenada Unió Europea. Encara que els països importants de la Unió com França, el Regne Unit, Itàlia i Alemanya van reconèixer el nou estat de Kosova fruit de l’escissió de Sèrvia, altres països com Espanya, no en volen sentir a parlar. I tot, com he dit abans, per interessos particulars, no d’Espanya, sinó de Castellà, que, salvades les distàncies, ve a ser com Sèrvia.
A les protestes d’avui, els servis han fet onejar banderes espanyoles, com si de una manifestació del PP es tractés. No n’hi havia per a menys!
A la tarda d’ahir es va escenificar una vegada més que els interessos de cada estat membre estan per sobre dels interessos de l’anomenada Unió Europea. Encara que els països importants de la Unió com França, el Regne Unit, Itàlia i Alemanya van reconèixer el nou estat de Kosova fruit de l’escissió de Sèrvia, altres països com Espanya, no en volen sentir a parlar. I tot, com he dit abans, per interessos particulars, no d’Espanya, sinó de Castellà, que, salvades les distàncies, ve a ser com Sèrvia.
A les protestes d’avui, els servis han fet onejar banderes espanyoles, com si de una manifestació del PP es tractés. No n’hi havia per a menys!
LOS MERINOS SEGUEIXEN DONANT QUE PARLAR
http://www.revistaelobservador.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1371&Itemid=28
Cuevas del Becerro lanza un desesperado mensaje de socorro en Youtube para detener la construcción de la macrourbanización y los campos de golf de Merinos que amenazan su abastecimiento de agua
Los cueveños suplican a Zapatero y a Chaves en este VÍDEO que paren las obras de Merinos “porque nuestro pueblo se seca, lo están estrujando, nos roban el agua”
19/02/08. Medio Ambiente/Merinos Norte. Cuevas del Becerro, el pueblo que por primera vez en España se declaró en huelga general contra la construcción de una macrourbanización con campos de golf, la de Merinos Norte, y la localidad que tuvo el mayor índice de participación en la Reforma del Estatuto andaluz, ha lanzado “un grito de auxilio, una llamada de socorro, una petición desesperada” en un VÍDEO colgado en www.youtube.com. En la grabación, que hoy les ofrece EL OBSERVADOR / www.revistaelobservador.com, varios miembros de la Plataforma Cueveña en Defensa del Agua interpelan al presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, y al presidente de la Junta de Andalucía, Manuel Chaves, suplicándoles que detengan estas obras “porque nuestro pueblo se seca, lo están estrujando, nos roban el agua, recurso único e insustituible”.
EL vídeo ‘Crónica de una muerte anunciada’ ha sido realizado por miembros de la Plataforma Cueveña en Defensa del Agua, una organización ciudadana que engloba a muchos de los 1.850 vecinos de la localidad de Cuevas del Becerro. Un municipio que vive mayoritariamente de la agricultura y en el que desde hace cuatro años se mantiene una enconada lucha para impedir que se construya, sobre el acuífero que abastece al pueblo, el macrocomplejo urbanístico de Merinos Norte.
Cuevas del Becerro lanza un desesperado mensaje de socorro en Youtube para detener la construcción de la macrourbanización y los campos de golf de Merinos que amenazan su abastecimiento de agua
Los cueveños suplican a Zapatero y a Chaves en este VÍDEO que paren las obras de Merinos “porque nuestro pueblo se seca, lo están estrujando, nos roban el agua”
19/02/08. Medio Ambiente/Merinos Norte. Cuevas del Becerro, el pueblo que por primera vez en España se declaró en huelga general contra la construcción de una macrourbanización con campos de golf, la de Merinos Norte, y la localidad que tuvo el mayor índice de participación en la Reforma del Estatuto andaluz, ha lanzado “un grito de auxilio, una llamada de socorro, una petición desesperada” en un VÍDEO colgado en www.youtube.com. En la grabación, que hoy les ofrece EL OBSERVADOR / www.revistaelobservador.com, varios miembros de la Plataforma Cueveña en Defensa del Agua interpelan al presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, y al presidente de la Junta de Andalucía, Manuel Chaves, suplicándoles que detengan estas obras “porque nuestro pueblo se seca, lo están estrujando, nos roban el agua, recurso único e insustituible”.
EL vídeo ‘Crónica de una muerte anunciada’ ha sido realizado por miembros de la Plataforma Cueveña en Defensa del Agua, una organización ciudadana que engloba a muchos de los 1.850 vecinos de la localidad de Cuevas del Becerro. Un municipio que vive mayoritariamente de la agricultura y en el que desde hace cuatro años se mantiene una enconada lucha para impedir que se construya, sobre el acuífero que abastece al pueblo, el macrocomplejo urbanístico de Merinos Norte.
dilluns, 18 de febrer del 2008
INTERNET I LES ELECCIONS DEL 9-M
Encara que s’han fet algunes proves molt puntuals de volt per Internet i malgrat que a alguns països ja es pot votar d’aquesta manera ( Crec que Brasil n’és un) de moment la utilització d’Internet per a les eleccions del 9-M, és ben diferent a tot això... Ho publica avui el Periódico: “Ciutadans anònims subhasten per Internet el seu vot per al 9-M”. Pareix que algun dels vots es paga a 15,60 euros, un preu irrisori tant per aquell que el ven (si és que sigui veritat) com per aquell que el pretén comprar.
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=484227&idseccio_PK=1008
Us explicaré una anècdota sobre la compra de vots que em van contar fa uns anys. Devia ser la quarta legislatura de les municipals, o sigui, l’any 1991. El lloc: un dels pobles petits de la comarca del Montsià. Un determinat partit feia el porta a porta i es va trobar en que un veí li va dir que el seu vot tenia un preu. Una mica sorprès, el que pretenia ser reelegit com alcalde li va preguntar “quant?”. El ciutadà li va dir que 5.000 pessetes. I quan el candidat se les va treure de la cartera, li va dir “cinc mil per a mi i cinc mil per a la meva dona”. I li va donar les 10.000 pessetes. Però a l’hora de votar, la seva dona no estava empadronada al municipi, així que no va poder votar. I pareix que després li van anar a reclamar aquells diners. Serà veritat o serà mentida, però de ben segur de coses així n’han passat sovint, només que amb les noves tecnologies també canvien els procediments.
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=484227&idseccio_PK=1008
Us explicaré una anècdota sobre la compra de vots que em van contar fa uns anys. Devia ser la quarta legislatura de les municipals, o sigui, l’any 1991. El lloc: un dels pobles petits de la comarca del Montsià. Un determinat partit feia el porta a porta i es va trobar en que un veí li va dir que el seu vot tenia un preu. Una mica sorprès, el que pretenia ser reelegit com alcalde li va preguntar “quant?”. El ciutadà li va dir que 5.000 pessetes. I quan el candidat se les va treure de la cartera, li va dir “cinc mil per a mi i cinc mil per a la meva dona”. I li va donar les 10.000 pessetes. Però a l’hora de votar, la seva dona no estava empadronada al municipi, així que no va poder votar. I pareix que després li van anar a reclamar aquells diners. Serà veritat o serà mentida, però de ben segur de coses així n’han passat sovint, només que amb les noves tecnologies també canvien els procediments.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)