La vella Europa té un problema greu. Mentre no es deixin enrera problemes localistes i no es vagi cap a una política comuna de veritat, avui, després de quasi cinquanta vuit anys des de la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA), embrió del que seria set anys després el Mercat Comú Europeu, seguim sense avenços importants. D’acord que tenim una moneda única acceptada per la majoria de països, que any rera anys s’integren més estats, fins i tot els que estaven considerats “satèl•lits” de l’antiga URSS, tenim un parlament i un govern propis, etc. Però en realitat que pinta aquest govern?
A la tarda d’ahir es va escenificar una vegada més que els interessos de cada estat membre estan per sobre dels interessos de l’anomenada Unió Europea. Encara que els països importants de la Unió com França, el Regne Unit, Itàlia i Alemanya van reconèixer el nou estat de Kosova fruit de l’escissió de Sèrvia, altres països com Espanya, no en volen sentir a parlar. I tot, com he dit abans, per interessos particulars, no d’Espanya, sinó de Castellà, que, salvades les distàncies, ve a ser com Sèrvia.
A les protestes d’avui, els servis han fet onejar banderes espanyoles, com si de una manifestació del PP es tractés. No n’hi havia per a menys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada