Encara no fa una hora que acabo d’escoltar a la SER en veu de la seva vice-presidenta Maria Teresa Fernández de la Vega que “el transvasament del Segre no es farà”. Si bé el Govern central diu que “no està en contra de tots els transvasaments” i sempre seria com a darrera “opció”, si ho està dels que són insostenibles i anti-econòmics. Y pareix que aquest és el cas del que el govern de la Generalitat volia fer amb el Segre.
Duran el debat es van apuntar diverses possibilitats: portar aigua dessalada des de la planta d’Almeria: captar-la dels pous “regenerats miraculosament” de Tarragona, etc. De vegades vaig pensar que només es tractava d’un globus sonda per avaluar l’opinió que en tenien els ciutadans sobre el tema. I més si tenim en compte l’endarrerides que estaven les converses entre el govern català i les autoritats hidrològiques depenents del govern de l’Estat.
Un altra cosa que em dóna la raó és el que he escrit abans d’un determinat mitjà d’aquestes terres que afirmava que “Madrid es mostrava receptiu” i jo ho posava en dubte. El temps, el curt espai de temps que ha passat des de que he fet l’escrit i ho he escoltat, m’ha donat la raó.
Sempre he pensat que Cristina Narbona ha estat una bona ministra i que amb les seves decisions havia ajudat molt les Terres de l’Ebre. Espero que Zapatero compti amb ella per al proper govern. Com també espero per a bé de tothom que el debat s’hagi acabat!
divendres, 28 de març del 2008
EL TRANSVASAMENT DEL SEGRE
Acabo de votar no a la pregunta que formula el Periódico de Catalunya a Internet: “Aproveu que el pròxim octubre es pugui transvasar aigua del Segre?” Si voleu votar encara ho podeu fer a la pàgina www.elperiodido.cat/. Els vots recollits fins les 9 de la nit serà el resultat que demà reflectirà l’edició impresa del diari, encara que a Internet podeu seguir-hi votant després d’aquesta hora. De moment guanya el sí amb un 55 % i el no, evidentment, té el 45. La cosa és ben normal ja que estem parlant de portar aigua a Barcelona i la ciutat cap i casal de Catalunya és la que acumula una major densitat d’habitants.
Heu vist que parlo de transvasament sense embussos, mentre el govern de la Generalitat diu que no, que no es tracta d’un transvasament. Si hi ha una transferència d’aigües entre dues conques, se’n diu transvasar. Si finalment el transvasament del Segre es fa, Barcelona guanyarà una aigua amb molta més qualitat que la que porta l’Ebre en el seu tram final. Recordo un “slogan” d’una marca d’aigua (Aigua d’Andorra) que deia “com més alta més pura” Una cosa semblant passaria amb l’aigua del Segre. A la zona on se vol ver la captació és una zona quasi verge d’indústries i de qualsevol tipus de vessament contaminant.
Però no estic gens d’acord amb la posició dels polítics de CiU que ara s’aprofiten de la situació i resultarà que seran els capdavanters del moviment anti-transvasament quan fa uns anys només se’n van veure alguns per Madrid fent el paripé i abandonant la pancarta per no sé sap quina àrea de servei a la tornada...
Sense deixar de ser un transvasament, ja ho he dit, les diferències entre aquest i el de l’Ebre son enormes. Una, i potser la principal, és que l’aigua que es pretenia transvasar abans (llevat d’una petita part a l’àrea metropolitana de Barcelona) anava cap a València i Múrcia per a seguir fomentant un creixement insostenible i una especulació aberrant. El transvasament del Segre vol portar aigua a Barcelona per beure. L’únic perill que hi veig es que una vegada feta la infrastructura es pugui destinar a altres fins. Mentre el transvasament de l’Ebre el van pactar Eduardo Zaplana i Jordi Pujol el dia que es va inaugurar una exposició d’art sacre a Tortosa, a canvi de compensacions, el del Segre ha estat un acord del govern de la Generalitat davant la situació de sequera que pateix Catalunya (uns llocs més que uns altres)
A l’edició digital del Periódico també hi podem llegir que el “Govern central s’oposa al transvasament del Segre”. Això contradiria algunes informacions periodístiques de “casa nostra” on, a l’edició d’aquesta setmana, a la pàgina 10 titula: “Madrid, receptiu a aprovar el transvasament del Segre”. Que consti que ha estat el primer cop que he llegit una afirmació semblant. Fins ara, sempre que havia escoltat a la Ministra Narbona, li havia sentit a dir que “No havien rebut cap petició del govern de la Generalitat i que, en tot cas, ho estudiarien”. En el contingut de l’article explica les declaracions fetes per la Ministra en una recent visita a Barcelona i encara que parla de fer un transvasament com a “darrera opció”, penso que el titular és una “interpretació lliure” del setmanari.
Per acabar només voldria dir una cosa que ja vaig dir fa unes setmanes quan va començar a sortir a la llum el tema. Quan anàvem d’aquí cap allà i d’allà cap aquí manifestant-nos en contra d’un Partit Popular que va fer un Pla Hidrològic Nacional, basat, sobre tot, en el transvasament del nostre riu i contra un govern de la Generalitat (CiU) que no ens va voler donar suport, sovint s’escoltava el següent comentari: “Si l’aigua fos per veure, no la podríem negar”. Sento dir-ho però hi ha molta hipocresia per part d’alguns, sobre tot dels de CiU. No obstant, segueixo dient que el que em preocupa és el que es farà amb la infrastructura una vegada passi el període de sequera. Per això cal oposar-nos al transvasament, per que per al Delta, aquest transvasament, li farà més mal que una captació directa de l’aigua de la riba de l’Ebre!
Heu vist que parlo de transvasament sense embussos, mentre el govern de la Generalitat diu que no, que no es tracta d’un transvasament. Si hi ha una transferència d’aigües entre dues conques, se’n diu transvasar. Si finalment el transvasament del Segre es fa, Barcelona guanyarà una aigua amb molta més qualitat que la que porta l’Ebre en el seu tram final. Recordo un “slogan” d’una marca d’aigua (Aigua d’Andorra) que deia “com més alta més pura” Una cosa semblant passaria amb l’aigua del Segre. A la zona on se vol ver la captació és una zona quasi verge d’indústries i de qualsevol tipus de vessament contaminant.
Però no estic gens d’acord amb la posició dels polítics de CiU que ara s’aprofiten de la situació i resultarà que seran els capdavanters del moviment anti-transvasament quan fa uns anys només se’n van veure alguns per Madrid fent el paripé i abandonant la pancarta per no sé sap quina àrea de servei a la tornada...
Sense deixar de ser un transvasament, ja ho he dit, les diferències entre aquest i el de l’Ebre son enormes. Una, i potser la principal, és que l’aigua que es pretenia transvasar abans (llevat d’una petita part a l’àrea metropolitana de Barcelona) anava cap a València i Múrcia per a seguir fomentant un creixement insostenible i una especulació aberrant. El transvasament del Segre vol portar aigua a Barcelona per beure. L’únic perill que hi veig es que una vegada feta la infrastructura es pugui destinar a altres fins. Mentre el transvasament de l’Ebre el van pactar Eduardo Zaplana i Jordi Pujol el dia que es va inaugurar una exposició d’art sacre a Tortosa, a canvi de compensacions, el del Segre ha estat un acord del govern de la Generalitat davant la situació de sequera que pateix Catalunya (uns llocs més que uns altres)
A l’edició digital del Periódico també hi podem llegir que el “Govern central s’oposa al transvasament del Segre”. Això contradiria algunes informacions periodístiques de “casa nostra” on, a l’edició d’aquesta setmana, a la pàgina 10 titula: “Madrid, receptiu a aprovar el transvasament del Segre”. Que consti que ha estat el primer cop que he llegit una afirmació semblant. Fins ara, sempre que havia escoltat a la Ministra Narbona, li havia sentit a dir que “No havien rebut cap petició del govern de la Generalitat i que, en tot cas, ho estudiarien”. En el contingut de l’article explica les declaracions fetes per la Ministra en una recent visita a Barcelona i encara que parla de fer un transvasament com a “darrera opció”, penso que el titular és una “interpretació lliure” del setmanari.
Per acabar només voldria dir una cosa que ja vaig dir fa unes setmanes quan va començar a sortir a la llum el tema. Quan anàvem d’aquí cap allà i d’allà cap aquí manifestant-nos en contra d’un Partit Popular que va fer un Pla Hidrològic Nacional, basat, sobre tot, en el transvasament del nostre riu i contra un govern de la Generalitat (CiU) que no ens va voler donar suport, sovint s’escoltava el següent comentari: “Si l’aigua fos per veure, no la podríem negar”. Sento dir-ho però hi ha molta hipocresia per part d’alguns, sobre tot dels de CiU. No obstant, segueixo dient que el que em preocupa és el que es farà amb la infrastructura una vegada passi el període de sequera. Per això cal oposar-nos al transvasament, per que per al Delta, aquest transvasament, li farà més mal que una captació directa de l’aigua de la riba de l’Ebre!
dijous, 27 de març del 2008
EL CATALÀ DE L'ANY
Demà per la nit, TV3 retransmetrà la gal•la que concedirà el títol de “Català de l’Any” a una d’aquestes tres persones: la cuinera Carme Ruscalleda (5 estrelles Michelin), el pilot Isidre Esteve que va amb una cadira de rodes degut a un greu accident de moto y al que fou President de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall, que com va reconèixer ell mateix pateix Alzheimer. L’últim candidat en caure ha estat el jugador de futbol de l’Espanyol Raúl Tamudo. S’ha arribat a dir que l’espanyolista ha sofert una campanya de desprestigi per no ser català ni parlar-lo, com si el temps que porta entre nosaltres no és suficient per a optar al premi. He de reconèixer que no he votat a Tamudo, segurament perquè no sóc de l’Espanyol, però em va passar pel cap fer-ho. Penso que, de ser veritat el tema del boicot, ha fet una gran injustícia amb ell que, en canvi, si que és bo per a jugar amb la selecció catalana de futbol.
En totes les fases he votat Maragall, encara que darrerament discrepi d’algunes coses que diu. Es va fer amb ell una gran injustícia i crec que no s’ho mereixia, ja que ell amb tres anys al cap d’avant del govern de Catalunya, va fer molt per aquest país. Per tant, espero que guanyi!
En totes les fases he votat Maragall, encara que darrerament discrepi d’algunes coses que diu. Es va fer amb ell una gran injustícia i crec que no s’ho mereixia, ja que ell amb tres anys al cap d’avant del govern de Catalunya, va fer molt per aquest país. Per tant, espero que guanyi!
L'EXEMPLE DE MONTSERRAT
No fa gaires dies van enterrar a Montserrat qui fou el seu abat duran els anys de la transició política espanyola Cassià Maria Just. Molts ens vàrem assabentar llavors que del pare abat era partidari de la utilització del condó per a les relacions sexuals, així com d’obrir l’Església a la societat i adequar-la per als nous temps.
Avui publica el Periódico de Catalunya que l’actual abat, el pare Josep Maria Soler ha demanat al Vaticà que “faci callar a la COPE per les agressions constants a Catalunya”. També afirma el pare abat que la cadena està molt vinculada al PP”.
No per no conèixer una mica el compromís de Montserrat cap a Catalunya i els seus ciutadans, deixa de sorprendre una notícia així, tan clarament diferenciada de la cúpula dels bisbes com és la Conferència Episcopal.
Recordo que a Montserrat, abans i després de la mort del dictador s’hi feien congressos polítics i sindicals. Jo mateix vaig assistir a una trobada d’Unió de Pagesos allà pels finals de la dècada dels setanta.
Em considero agnòstic i no creure mai amb l’Església encara que faci un gir social i progressista, però això no treu que cregui amb les persones encara que siguin capellans. Sóc bon amic d’algun d’ells i els hi he parlat amb tota confiança i claredat sobre la meva manera de pensar i mai m’han posat cap tipus d’objecció, sinó tot el contrari, fins i tot han estat d’acord amb moltes de les meves idees.
Avui publica el Periódico de Catalunya que l’actual abat, el pare Josep Maria Soler ha demanat al Vaticà que “faci callar a la COPE per les agressions constants a Catalunya”. També afirma el pare abat que la cadena està molt vinculada al PP”.
No per no conèixer una mica el compromís de Montserrat cap a Catalunya i els seus ciutadans, deixa de sorprendre una notícia així, tan clarament diferenciada de la cúpula dels bisbes com és la Conferència Episcopal.
Recordo que a Montserrat, abans i després de la mort del dictador s’hi feien congressos polítics i sindicals. Jo mateix vaig assistir a una trobada d’Unió de Pagesos allà pels finals de la dècada dels setanta.
Em considero agnòstic i no creure mai amb l’Església encara que faci un gir social i progressista, però això no treu que cregui amb les persones encara que siguin capellans. Sóc bon amic d’algun d’ells i els hi he parlat amb tota confiança i claredat sobre la meva manera de pensar i mai m’han posat cap tipus d’objecció, sinó tot el contrari, fins i tot han estat d’acord amb moltes de les meves idees.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)