La Mònica Terribas ha estat elegida per a ocupar el càrrec de directora de TV3. L’altre dia, Manel Mas PSC), que va ocupar el càrrec d’alcalde de Manresa, al seu blog va criticar la periodista per la seva forma d’actuar, suposadament, per “tractar” millor els convergents que als socialistes a les entrevistes del seu programa: La nit al dia. El dia següent, Manel Mas, va rectificar. Vaig tenir molt clar que des del PSC li havien donat les ordes oportunes per a fer-ho, encara que no vaig entendre molt bé el perquè.
Al assabentar-me del seu nomenament, vaig pensar: “mira, ja sé el motiu!”. Davant de l’imminent nomenament, el PSC no volia començar “amb mal peu”, ja que la seva influència al canal televisiu català i la seva manera de comportar-se en el futur poden ser determinants a l’hora de tractar persones i temes importants.
De totes formes, la unanimitat que va ser elegida, em va sobtar. Només un consens previ a la votació (va ser proposada per la directora de l’ens) podria donar uns resultats com aquests.
En canvi, avui llegeixo que mentre CDC estan contents amb els seu nomenament, els socialistes "només" es mostren cauts ! Algun rerafons hi ha per a que s’hagin produït totes aquestes situacions. El normal que hagi pasta és que la política és un joc d’equilibris. Molts de cops i, sobre tot, quan es busca consens, s’ha de cedir una mica si vols guanyar per l’altre costat. Feia setmanes que l’elecció d’aquests càrrecs estava aturada i molts cops, els partits que formen el Govern de Catalunya van amenaçar CiU de deixar-los de costat i canviar la llei que permet l’elecció dels directius de TV3. Finalment, CiU va cedir amb David Madi (sempre omnipresent) i, suposadament, els socialistes van tenir que “empassar-se” la Terribas.
No és el primer cop que he criticat la suposada parcialitat de la presentadora i directora barcelonina. Al igual que Manel Mas, sempre he pensat (de les poques vegades que l’he vista) que tracta de millor manera als dirigents de CDC que els socialistes. Però ha diferència de Manuel Mas, a mi, no em faran rectificar. Sóc massa insignificant per a que les meves opinions puguin significar un daltabaix a l’hora de prendre determinats acords que necessitin de consens previ.
A partir d’ara només queda estar expectant del seu comportament. Potser no serà el mateix estar dintre d’un despatx que davant de les cameres!
divendres, 9 de maig del 2008
dijous, 8 de maig del 2008
LA INTERCONNEXIÓ, QÜESTIONADA
Fins ara, uns dels arguments més sòlids que feien servir els polítics a l’hora de justificar la interconnexió de xarxes CAT-ATLL era l’opinió dels membres de la Nova Cultura de l’Aigua Pedro Arrojo i Narcís Prats, així com l’emergència nacional que significava que Barcelona i la seva àrea d’influència es quedessin sense “aigua de boca”. Però ves per on, la Fundació Nava Cultura de L’Aigua ara diu que potser la interconnexió no es tan necessària com es deia de bon començament i caldria nous estudis per avaluar si finalment caldrà portar o no aigua més enllà de Tarragona.
Ho recullen avui diaris com el Punt o El Periódico, tot usant arguments com que els nivells dels pantans ha pujat amb les darreres pluges d’abril i, previsiblement, aquest cap de setmana tornarà a ploure. Les estimacions preveuen que, en certs llocs, poden caure més de 100 litres/m2.
Està clar que a la fundació, a més a més de Prats i Arrojo hi ha molts més experts. Alguns de la magnitud de Javier Martínez Gil. El que faltarà veure ara és si els governs se’n desdiuen de tot plegat o fan com els anteriors que només escoltaven “la música que els sonava bé a les seves oïdes!”. També m'agradaria saber l'opinió d'Enric Tello i tants d'altres que el seu dia van donar el su suport al moviment.
Previsiblement si la manifestació del 18-M a Amposta és un èxit (a la que hi va haver fa 8 anys es va estimar que hi assistires 18.000 persones) alguns es qüestionaran si es tira endavant el projecte que beneficiarà sobre tot a Aigües de Barcelona (la Caixa) o s’atura definitivament, ja que, com s’ha dit per activa i per passiva, a partir dels mesos d’abril o maig de l’any que ve ja no serà necessària per la posada en marxa de la dessalinitzadora del Prat de Llobregat.
Avui la interconnexió està més qüestionada que mai. Demà potser estarà aturada definitivament! I així potser deixarem d’escoltar el “rurum” que produeixen les peperos valencians, murcians i, fins i tot, andalusos.
Ho recullen avui diaris com el Punt o El Periódico, tot usant arguments com que els nivells dels pantans ha pujat amb les darreres pluges d’abril i, previsiblement, aquest cap de setmana tornarà a ploure. Les estimacions preveuen que, en certs llocs, poden caure més de 100 litres/m2.
Està clar que a la fundació, a més a més de Prats i Arrojo hi ha molts més experts. Alguns de la magnitud de Javier Martínez Gil. El que faltarà veure ara és si els governs se’n desdiuen de tot plegat o fan com els anteriors que només escoltaven “la música que els sonava bé a les seves oïdes!”. També m'agradaria saber l'opinió d'Enric Tello i tants d'altres que el seu dia van donar el su suport al moviment.
Previsiblement si la manifestació del 18-M a Amposta és un èxit (a la que hi va haver fa 8 anys es va estimar que hi assistires 18.000 persones) alguns es qüestionaran si es tira endavant el projecte que beneficiarà sobre tot a Aigües de Barcelona (la Caixa) o s’atura definitivament, ja que, com s’ha dit per activa i per passiva, a partir dels mesos d’abril o maig de l’any que ve ja no serà necessària per la posada en marxa de la dessalinitzadora del Prat de Llobregat.
Avui la interconnexió està més qüestionada que mai. Demà potser estarà aturada definitivament! I així potser deixarem d’escoltar el “rurum” que produeixen les peperos valencians, murcians i, fins i tot, andalusos.
REIVINDICACIÓ MUSULMANA
He llegit al Periódico de Catalunya que l’església islàmica espanyola reivindica una casella a la declaració de la renda per a que els contribuents pugin marcar-la amb la finalitat d’ajudar al seu sosteniment com també passa amb l’Església Catòlica.
Cal analitzar dos aspectes. El primer és que marcant la casella d’interès social, l’estat ja en destina una part al finançament d’aquesta confessió (crec, ja que no ho he pogut comprovar en lloc) Com també ho fa pera al sosteniment econòmic de les oneges i altres col•lectius que treballen amb infants, gent gran, persones dependents, etc.
Ara bé, el que volen realment és una casella diferenciada de la d’interès social i tenir així el mateix tracte que té “l’església oficial espanyola”. Sóc de l’opinió que l’Església Catòlica està tractada massa bé! I no és el primer cop que dic que té molts privilegis d’un estat que es declara aconfessional. I a sobre es permeten sortir al carrer per a protestar contra “la ma que els hi dóna de menjar”.
Posar més caselles a la declaració de l’IRPF no farien més que confondre als ciutadans que declaren que, de per si, ja estan prou confosos.
Arriba a una solució que sigui satisfactòria per totes les parts, serà difícil, però es cert que cada declarant hauria de poder elegir de forma lliure qui vol ajudar econòmicament i no veure’s limitada la seva elecció a dues úniques opcions existents.
Per cert, aquest anys l’assignació de l’estat ha pujat fins el 0,7 %, la xifra durant anys reivindicada pels col•lectius que realitzen tasques de col•laboració amb països de l’anomenat tercer món. Fins ara era el 0,52 %. Tot parlant de macroxifres, l’increment encara que paregui petit, és força important!
Cal analitzar dos aspectes. El primer és que marcant la casella d’interès social, l’estat ja en destina una part al finançament d’aquesta confessió (crec, ja que no ho he pogut comprovar en lloc) Com també ho fa pera al sosteniment econòmic de les oneges i altres col•lectius que treballen amb infants, gent gran, persones dependents, etc.
Ara bé, el que volen realment és una casella diferenciada de la d’interès social i tenir així el mateix tracte que té “l’església oficial espanyola”. Sóc de l’opinió que l’Església Catòlica està tractada massa bé! I no és el primer cop que dic que té molts privilegis d’un estat que es declara aconfessional. I a sobre es permeten sortir al carrer per a protestar contra “la ma que els hi dóna de menjar”.
Posar més caselles a la declaració de l’IRPF no farien més que confondre als ciutadans que declaren que, de per si, ja estan prou confosos.
Arriba a una solució que sigui satisfactòria per totes les parts, serà difícil, però es cert que cada declarant hauria de poder elegir de forma lliure qui vol ajudar econòmicament i no veure’s limitada la seva elecció a dues úniques opcions existents.
Per cert, aquest anys l’assignació de l’estat ha pujat fins el 0,7 %, la xifra durant anys reivindicada pels col•lectius que realitzen tasques de col•laboració amb països de l’anomenat tercer món. Fins ara era el 0,52 %. Tot parlant de macroxifres, l’increment encara que paregui petit, és força important!
dimecres, 7 de maig del 2008
UNA JUSTÍCIA DE PENA!
Ahir per la nit, a les notícies de la cadena Cuatro, Iñaqui Gabilondo va dissertar sobre els 270.000 casos penals pendents d’execució que acumulen els jutjats espanyols. També va ser la notícia que va obrir l’informatiu. M’ ha estranyat avui que un diari com el Periódico de Catalunya no hi dediqués ni una sola línia a parlar de la notícia. Aquesta tarda, a Catalunya informació han dit que, el consell d’advocats diu que els casos pendents d’execució passen del milió si sé li sumen els civils. Un jutge va declarar que, de no entrar-li més procediments, per a resoldre els pendents, trigaria fins 2 anys.
Tot plegat és molt greu. Estic d’acord amb l’Iñaqui. Un país que és la vuitena potència econòmica del món i està a la Unió Europea des de va 22 anys, no pot permetre tenir una Justícia tercermundista! I fixeu-vos bé que parlar de casos pendents d’execució, es a dir, de casos ja jutjats i sentenciats! Quants casos hi ha pendents de “vista”? Quantes vegades hem escoltat dir que una persona s’ha passat dos anys a la presó preventiva esperant ser jutjat? Ja fa uns quants anys, Pedro Pacheco, llavors alcalde de Jerez de la Frontera pel Partido Andalucista, va dir que “la justicia es un cachondeo”. Per la qual cosa també va ser jutjat. Estar de conya vol dir està de broma, passar de les coses importants i serioses... No és el cas. El col•lapse de la Justícia és massa important per a prendre-ho a conya! Potser d’adjectiu més adients seria “pena”. “Una Justícia que fa pena!
Per acabar només voldria recordar que fins fa pocs dies, els funcionaris de Justícia estaven en vaga tot queixant-se de les pèssimes condicions de treball que han de suportar. Hi ha molts pocs funcionares per a donar sortida als centenars i fins i tot milers de casos nous que entren cada any. I dels jutges, ja ni em parlem! Hi ha jutjats que cada promoció de jutges arriba un jutge nou. I no és perquè s’augmenti la plantilla orgànica, sinó perquè el titular ha demanat el trasllat. Un dels casos més famosos és el del jutjat de Nules que ha de jutjar a Carlos Fabra, President de la Diputació de Castelló i un dels màxims dirigents del PP en aquella província. Cada anys que passa hi ha jutge nou i els casos que va acumulant Fabra van quedant pendents de ser jutjats. I és que els temes són una “patata calenta” que ningú vol afrontar i responsabilitzar-se d’una sentència que podria ser històrica.
Tot plegat és molt greu. Estic d’acord amb l’Iñaqui. Un país que és la vuitena potència econòmica del món i està a la Unió Europea des de va 22 anys, no pot permetre tenir una Justícia tercermundista! I fixeu-vos bé que parlar de casos pendents d’execució, es a dir, de casos ja jutjats i sentenciats! Quants casos hi ha pendents de “vista”? Quantes vegades hem escoltat dir que una persona s’ha passat dos anys a la presó preventiva esperant ser jutjat? Ja fa uns quants anys, Pedro Pacheco, llavors alcalde de Jerez de la Frontera pel Partido Andalucista, va dir que “la justicia es un cachondeo”. Per la qual cosa també va ser jutjat. Estar de conya vol dir està de broma, passar de les coses importants i serioses... No és el cas. El col•lapse de la Justícia és massa important per a prendre-ho a conya! Potser d’adjectiu més adients seria “pena”. “Una Justícia que fa pena!
Per acabar només voldria recordar que fins fa pocs dies, els funcionaris de Justícia estaven en vaga tot queixant-se de les pèssimes condicions de treball que han de suportar. Hi ha molts pocs funcionares per a donar sortida als centenars i fins i tot milers de casos nous que entren cada any. I dels jutges, ja ni em parlem! Hi ha jutjats que cada promoció de jutges arriba un jutge nou. I no és perquè s’augmenti la plantilla orgànica, sinó perquè el titular ha demanat el trasllat. Un dels casos més famosos és el del jutjat de Nules que ha de jutjar a Carlos Fabra, President de la Diputació de Castelló i un dels màxims dirigents del PP en aquella província. Cada anys que passa hi ha jutge nou i els casos que va acumulant Fabra van quedant pendents de ser jutjats. I és que els temes són una “patata calenta” que ningú vol afrontar i responsabilitzar-se d’una sentència que podria ser històrica.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)