La Mònica Terribas ha estat elegida per a ocupar el càrrec de directora de TV3. L’altre dia, Manel Mas PSC), que va ocupar el càrrec d’alcalde de Manresa, al seu blog va criticar la periodista per la seva forma d’actuar, suposadament, per “tractar” millor els convergents que als socialistes a les entrevistes del seu programa: La nit al dia. El dia següent, Manel Mas, va rectificar. Vaig tenir molt clar que des del PSC li havien donat les ordes oportunes per a fer-ho, encara que no vaig entendre molt bé el perquè.
Al assabentar-me del seu nomenament, vaig pensar: “mira, ja sé el motiu!”. Davant de l’imminent nomenament, el PSC no volia començar “amb mal peu”, ja que la seva influència al canal televisiu català i la seva manera de comportar-se en el futur poden ser determinants a l’hora de tractar persones i temes importants.
De totes formes, la unanimitat que va ser elegida, em va sobtar. Només un consens previ a la votació (va ser proposada per la directora de l’ens) podria donar uns resultats com aquests.
En canvi, avui llegeixo que mentre CDC estan contents amb els seu nomenament, els socialistes "només" es mostren cauts ! Algun rerafons hi ha per a que s’hagin produït totes aquestes situacions. El normal que hagi pasta és que la política és un joc d’equilibris. Molts de cops i, sobre tot, quan es busca consens, s’ha de cedir una mica si vols guanyar per l’altre costat. Feia setmanes que l’elecció d’aquests càrrecs estava aturada i molts cops, els partits que formen el Govern de Catalunya van amenaçar CiU de deixar-los de costat i canviar la llei que permet l’elecció dels directius de TV3. Finalment, CiU va cedir amb David Madi (sempre omnipresent) i, suposadament, els socialistes van tenir que “empassar-se” la Terribas.
No és el primer cop que he criticat la suposada parcialitat de la presentadora i directora barcelonina. Al igual que Manel Mas, sempre he pensat (de les poques vegades que l’he vista) que tracta de millor manera als dirigents de CDC que els socialistes. Però ha diferència de Manuel Mas, a mi, no em faran rectificar. Sóc massa insignificant per a que les meves opinions puguin significar un daltabaix a l’hora de prendre determinats acords que necessitin de consens previ.
A partir d’ara només queda estar expectant del seu comportament. Potser no serà el mateix estar dintre d’un despatx que davant de les cameres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada