Qui em coneix sap que sóc del Barça. Però penso que, efectivament, l’actitud de Guardiola de no deixar acudir a Sant Carles de la Ràpita ni tan sols un jugador del primer planter, és menysprear els socis i aficionats de les Terres de l’Ebre i, fins i tot, del N de Castelló. El Barça, al nostre territori té un grapat de penyes que diumenge rera diumenge es juguen la vida per acudir a veure els seus ídols al Nou Camp.
Subscric fil per randa les declaracions de Miquel Alonso, alcalde de la Ràpita i bon amic. La Ràpita havia invertit 100 mil euros en acabar de condicionar els seu camp amb la finalitat de poder donar cabuda tota la demanda, així com per poder oferir els dos partits de la semifinal per televisió.
A més a més de l’alcalde, el president de la Rapitenca i el president de la penya barcelonista Joan Gamper s’han expressat de forma similar, molestos per la decisió de l’entrenador del primer equip.
Jo proposo boicotejar el partit i no seguir-lo per TV3. Ja sé que molts direu que hi te que a veure TV3... Els patrocina, no? Evidentment serà una cosa testimonial, però al menys que hi hagi una constància del nostre desencís.
I per aquell que vagi a veure’ls al camp de la Devesa, que no s’ho prenguin malament amb el Barça Atlètic. Els “nanos” no tenen cap culpa del que ha fet Guardiola.
I sóc del Barça... Us imagineu que diran els del Madrit o els periquitos?
Potser un altre tema és la conveniència o no de fer jugar unes semifinals de la copa de Catalunya en aquestes dates on, la majoria de jugadors estan convocats amb les seves respectives seleccions. Crec que la Federació Catalana de Futbol hauria d’estudiar-ho i, possiblement, de cara la propera edició, fer-ho en unes altres dates. De totes formes possiblement el tema seria si mantenir o no i en cas de dir que sí, la conveniència o no de jugar amb els equips de la primera divisió espanyola.
Mirant-ho bé, el Barça i en menor mesura l’Espanyol, en la seva manera d’actuar fan un menyspreu a la competició.
Aquest any, el mal ja està fet, caldrà esmenar errors de cara l’edició del proper any!
dimarts, 9 de setembre del 2008
dilluns, 8 de setembre del 2008
LA SARDANA IMPOSADA
Com cada any, al llegir el programa d’actes que l’ajuntament d’Amposta prepara per a celebrar la diada nacional de Catalunya, l’11 de setembre, em quedo perplex i ple de ràbia continguda. Un dels actes és la tradicional ballada de sardanes, amenitzada per la cobla la Principal Rapitenca.
Cal aclarir que no tinc res en contra de “la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”, el que passa es que és un ball “importat”, es a dir, tradicionalment no es ballava a les nostres comarques. Com tothom sap, aquesta dansa va néixer a l’Empordà i, ràpidament es va estendre a altres indrets del principat i la Catalunya Nord.
A les Terres de l’Ebre es ballava (i es balla) la jota. I no per això s’ha de creure que per ballar-la som menys catalans i potser “més aragonesos”. El que es tracta, és de reivindicar la nostra pròpia forma de ser i d’actuar, al igual com es defensa la llengua catalana dels els “atacs” del castellà!
El que passa és que massa sovint, des de la Catalunya Vella se’ns ha volgut imposar la forma de parlar (el diccionari Pompeu Fabra no recollia les paraules pròpies del nostre territori) i els costums i molta gent, amb la creença de que per això eren “més catalans”, han acabat acceptant el que ens arribava de més enllà del Coll de Balaguer.
Tal i com diu la lletra d’una cançó del grup folklòric Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries: “Qui és qui sap d’on ve la jota, si puja o baixa pel riu o si la cantava un moro...”
Cal aclarir que no tinc res en contra de “la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”, el que passa es que és un ball “importat”, es a dir, tradicionalment no es ballava a les nostres comarques. Com tothom sap, aquesta dansa va néixer a l’Empordà i, ràpidament es va estendre a altres indrets del principat i la Catalunya Nord.
A les Terres de l’Ebre es ballava (i es balla) la jota. I no per això s’ha de creure que per ballar-la som menys catalans i potser “més aragonesos”. El que es tracta, és de reivindicar la nostra pròpia forma de ser i d’actuar, al igual com es defensa la llengua catalana dels els “atacs” del castellà!
El que passa és que massa sovint, des de la Catalunya Vella se’ns ha volgut imposar la forma de parlar (el diccionari Pompeu Fabra no recollia les paraules pròpies del nostre territori) i els costums i molta gent, amb la creença de que per això eren “més catalans”, han acabat acceptant el que ens arribava de més enllà del Coll de Balaguer.
Tal i com diu la lletra d’una cançó del grup folklòric Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries: “Qui és qui sap d’on ve la jota, si puja o baixa pel riu o si la cantava un moro...”
dissabte, 6 de setembre del 2008
AVORTAMENT I ESGLÉSIA
Fins no fa tants d’anys (els que ja som de mitjana edats ens en recordem perfectament), els capellans anaven amb sotanes. Els alts càrrecs de l’Església (Papa, cardenals i bisbes) encara porten uns hàbit que els arriba fins als peus. Però, també la dona, des de fa moltes dècades, jo diria que acostuma més a portar pantalons que falda (la precursora dels pantalons, segons la història va ser George Sand, pseudònim d’Aurora Dudevant, la qui va ser parella del compositor i pianista Chopin)
Però amb “falda” o amb pantalons, les dones i els capellans (per extensió a tota la cúria catòlica, apostòlica i romana) res tenen que veure. Però l’Església segueix capficada en posar-se amb la vida civil i pretenen guiar la majoria d’actes, fins i tot, des d’abans del matrimoni (cursets prematrimonials)
Sempre he pensat si són les persones més apropiades per donar “classes” de convivència matrimonial i, evidentment, d’educar els fills o interrompre l’embaràs, si és el cas... La majoria d’ells no s’han casat mai, si han tingut fills ha sigut en secret i de l’educació caldria parlar de la que han donat des dels seus col•legis religiosos, sovint molt allunyada de la vida més familiar i quotidiana.
També per als del PP els sembla un disbarat l’ampliació de l’avortament i no se’n adonen que, en la actualitat, moltes dones (per ampliació famílies) tenen que recorre a “artimanyes” poc legals per a burlar l’actual llei d’interrupció de l’embaràs i aconseguir el seu propòsit.
Estic bàsicament d’acord amb el que va dir ahir la vice-presidenta de la Vega quan va dir que “és el moment més trist per a la dona” i que “s’havia d’obrir un debat serè i seriós”
Hi ha un principi que ha de quedar molt clar en aquest tema: “A CAP DONA SÉ LA FORÇA A AVORTAR!”.
Tornant a l’Església, la majoria de vegades s’ho mira tot des del punt de vista religiós. Ara Roma, també ha demanat “seny” al govern espanyol en aquest tema. Sempre sense tenir en compte que Espanya, a més de plurinacional és un estat aconfessional (encara que a la pràctica no sigui així), i la societat civil cada cop sigui més laica.
L’Església faria bé de dedicar-se als seus assumptes que tenen més a veure amb l’espiritual que amb el mundà.
Seguint per aquest camí, tal com ho ha estat fent des de fa molts d’anys, l’Església catòlica, cada cop s’allunya més d’una societat que avança amb passes gegantines, mentre que ells, en molts d’aspectes, segueixen ancorats als anys més foscos de l’Edat Mitjana! I si no ens tiren a la foguerada és més perquè han perdut bona part del seu poder, perquè per ganes, no serà!
Però amb “falda” o amb pantalons, les dones i els capellans (per extensió a tota la cúria catòlica, apostòlica i romana) res tenen que veure. Però l’Església segueix capficada en posar-se amb la vida civil i pretenen guiar la majoria d’actes, fins i tot, des d’abans del matrimoni (cursets prematrimonials)
Sempre he pensat si són les persones més apropiades per donar “classes” de convivència matrimonial i, evidentment, d’educar els fills o interrompre l’embaràs, si és el cas... La majoria d’ells no s’han casat mai, si han tingut fills ha sigut en secret i de l’educació caldria parlar de la que han donat des dels seus col•legis religiosos, sovint molt allunyada de la vida més familiar i quotidiana.
També per als del PP els sembla un disbarat l’ampliació de l’avortament i no se’n adonen que, en la actualitat, moltes dones (per ampliació famílies) tenen que recorre a “artimanyes” poc legals per a burlar l’actual llei d’interrupció de l’embaràs i aconseguir el seu propòsit.
Estic bàsicament d’acord amb el que va dir ahir la vice-presidenta de la Vega quan va dir que “és el moment més trist per a la dona” i que “s’havia d’obrir un debat serè i seriós”
Hi ha un principi que ha de quedar molt clar en aquest tema: “A CAP DONA SÉ LA FORÇA A AVORTAR!”.
Tornant a l’Església, la majoria de vegades s’ho mira tot des del punt de vista religiós. Ara Roma, també ha demanat “seny” al govern espanyol en aquest tema. Sempre sense tenir en compte que Espanya, a més de plurinacional és un estat aconfessional (encara que a la pràctica no sigui així), i la societat civil cada cop sigui més laica.
L’Església faria bé de dedicar-se als seus assumptes que tenen més a veure amb l’espiritual que amb el mundà.
Seguint per aquest camí, tal com ho ha estat fent des de fa molts d’anys, l’Església catòlica, cada cop s’allunya més d’una societat que avança amb passes gegantines, mentre que ells, en molts d’aspectes, segueixen ancorats als anys més foscos de l’Edat Mitjana! I si no ens tiren a la foguerada és més perquè han perdut bona part del seu poder, perquè per ganes, no serà!
divendres, 5 de setembre del 2008
REIVINDICACIONS PER A L'11 DE SETEMBRE
Precisament ahir us parlava del pla de mobilitat del govern de Catalunya i l’aposta que feia de cara a reduir el número de cotxes de les nostres carreteres per evitar morts i contaminació. Pareix ser que a tota notícia de “cal” sé li ha de correspondre una d’arena! Avui, ADIF, el gestor d’infrastructures de l’Estat, l’empresa que es fa càrrec de la xarxa de ferrocarrils depenents de Madrid, ja ha anunciat la supressió de dos dels 6 últims trens que s’aturaven a l’estació de Valls (Alt Camp)
A Flix, un dels sindicats de RENFE, ha volgut fer un acte reivindicatiu “tancant” l’estació contra les retallades a la Ribera d’Ebre.
No pot ser que, mentre un govern anunciï (no sé si al final ho farà o no) un ambiciós pla per fomentar, entre altres coses, l’ús del tren, l’altre govern, el de l’estat, vulgui tancar estacions i reduir freqüències de pas.
Quan els serveis passen de ser “d’utilitat pública” a negoci, qui sempre hi surt perdent és el ciutadà. Aquest paga els seus impostos i, normalment, paga el que li diuen. Amb aquest diners s’han de pagar tots el serveis públics que s’han posat a disposició de la ciutadania. Alguns d’ells són gratuïts: ensenyament, sanitat... D’altres, com els transports, les administracions s’haurien de fer càrrec del dèficit que hi ha en determinades línies. Segurament que a les principals rutes i principals trens, no hi ha dèficit. Normalment coincideix amb els enllaços de les principals pobles i ciutats on hi ha molta més gent. En canvi, a les sones més disseminades i deshabitades, on precisament hi sofreixen les pèrdues, cancel•len línies i tanquen estacions. I tot això es fa perquè es mira des d’un punt de vista empresarial i no com a “utilitat pública”!
És per això que crec que és el millor moment i el més necessari per a demanar que Madrid acceleri el traspàs de les competències de rodalies a la Generalitat.
Es diu que aquest 11 de setembre la reivindicació ha de ser sobre el finançament. Jo inclouria dintre d’aquest finançament aquest traspàs necessari (és possible que ja ho estigui), però seria bo recordar-ho!
A Flix, un dels sindicats de RENFE, ha volgut fer un acte reivindicatiu “tancant” l’estació contra les retallades a la Ribera d’Ebre.
No pot ser que, mentre un govern anunciï (no sé si al final ho farà o no) un ambiciós pla per fomentar, entre altres coses, l’ús del tren, l’altre govern, el de l’estat, vulgui tancar estacions i reduir freqüències de pas.
Quan els serveis passen de ser “d’utilitat pública” a negoci, qui sempre hi surt perdent és el ciutadà. Aquest paga els seus impostos i, normalment, paga el que li diuen. Amb aquest diners s’han de pagar tots el serveis públics que s’han posat a disposició de la ciutadania. Alguns d’ells són gratuïts: ensenyament, sanitat... D’altres, com els transports, les administracions s’haurien de fer càrrec del dèficit que hi ha en determinades línies. Segurament que a les principals rutes i principals trens, no hi ha dèficit. Normalment coincideix amb els enllaços de les principals pobles i ciutats on hi ha molta més gent. En canvi, a les sones més disseminades i deshabitades, on precisament hi sofreixen les pèrdues, cancel•len línies i tanquen estacions. I tot això es fa perquè es mira des d’un punt de vista empresarial i no com a “utilitat pública”!
És per això que crec que és el millor moment i el més necessari per a demanar que Madrid acceleri el traspàs de les competències de rodalies a la Generalitat.
Es diu que aquest 11 de setembre la reivindicació ha de ser sobre el finançament. Jo inclouria dintre d’aquest finançament aquest traspàs necessari (és possible que ja ho estigui), però seria bo recordar-ho!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)