LLAVOR EBRENCA: PATRIMONI ESCULTÒRIC DELS SEGLES XIX I XX

Del 13 (d'avui mateix) al 23 d’agost, la sala d’exposicions de Caixa Tarragona acull una mostra d’escultures d’artistes ebrencs dels segles XIX i XX. Així s’hi poden veure peces de:

Joaquim Anglès Cañé (Tortosa 1859-1925)
Agustí Querol Subirats (Tortosa 1860-Madrid 1909)
Víctor Cerveto Riba (Tortosa 1861-Barcelona 1936)
Joan Baptista Folia Prades (Sant Jordi del Maestrat 1881-Onda 1945)
Julio Antonio (Móra d’Ebre 1889-Madrid 1919)
Innocenci Soriano-Montagut Ferré (Amposta 1893-1979)
Santiago Costa Vaqué (Móra d’Ebre 1895-Tortosa 1984)
Josep Maria Brull Pagès (Ascó 1907-Ripollet 1995)
Quintí Guzmán Roig (Sant Carles de la Ràpita 1928-L’Hospitalet de Llobregat 1967)

La comissària de l’exposició és la historiadora de l’art Núria Gil Duran.


Com es pot comprovar, aquest anys es commemoren diversos aniversaris: 150 anys del naixement de Joaquim Anglès, el centenari de la mort d’Agustí Querol, 90 anys de la mort de Julio Antonio i 30è aniversari, també de la mort de Innocenci Soriano-Montagut.


Cal remarca que totes les obres pertanyen a col•leccionistes particulars i que estan totes catalogades.


L’acte oficial d’inauguració va ser ahir per la tarda al local del Casino Instructiu i Recreatiu d’Amposta. Allí, el seu president Joan Sabaté va donar la benvinguda a les autoritats i públic en general i va agrair poder estar amfitrions d’un acte de la rellevància com el que s’estava fent. Acte seguit la comissària Núria Gil va explicar en que consistia l’exposició i va donar detalls de la mateixa, així com d’altres explicacions sobre els treballs realitzats per alguns dels artistes. Després va prendre la paraula el president de Foment d’Art i Cultura Robert Rallo en el seu 25è aniversari de la seva creació com a entitat organitzadora de l’esdeveniment.

Altres personalitats van anar passant pel faristol d’oradors com el president de la fundació de Caixa Tarragona, el director territorial de Cultura de la Generalitat de Tarragona a les Terres de l’Ebre i finalment l’alcalde d’Amposta.

Seguidament, autoritats y públic es van traslladar a la sala d’exposicions de CT, només a uns metres de distància del Casino per a fer el corresponent vernissatge.
Degut a la gran presència de públic, on hi havia també diversos familiars i descendents dels artistes, va ser necessari fer-hi torns d’entrada.

Voldria destacar que entre l’obra d’Agustí Querol, podem veure el fris de la biblioteca nacional de Madrid o les escultures de la façana de l’actual Ministeri d’Agricultura i en quan a Julio Antonio, l’estàtua dels “despullats” de la Rambla de Tarragona.

LA VERGONYA NACIONAL

Luis García Berlanga, als anys 70 va dirigir una trilogia de pel•lícules costumistes sobre l’Espanya de l’època. Una mica inspirat amb una d’elles, l’Escopeta Nacional, voldria repassar les darreres hores de la vida de l’enrenou que està muntant el PP en el tema de les escoltes il•legals que, segons ells, pateixen diversos càrrecs del partit per ordre expressa del govern de la nació.
El PP no pot sembrar entre la ciutadania acusacions tant grosses si no ho fa acompanyat de proves. Si les tenen (Trillo diu que té una conversa de Francisco Camps), no han de trigar ni un minut més en fer-les públiques, sinó que es retracten i que dimiteixen la Cospedal, el Trillo, l’Arenas i, fins i tot Rajoy.
Les boles, com deia aquest matí la SER, per repetir-los, al final la gent s’ho creu. Recordo que fa uns anys va sortir publicat (crec recordar que va ser a la revista Presència, suplement dominical del diari el Punt) una sèrie de “llegendes urbanes” que s’han anat escampant entre la població i que, en alguns casos s’acaben donant com a casos certs que han passat. Qui no ha sentit mai explicar el cas d’aquella noia que una nit de trons i llampecs fa “autostop” per una carretera poc transitada i, en arribar un cotxe es para i la carrega. Sense que li digui res, s’asseu al seient del costat del conductor i, de sobte, en arribar a un revolt, li diu: “Vagi en compte que un cop aquí vaig tenir un accident”. El conductor presta més atenció si cal a la carretera i quan es gira cap a la passatgera, aquesta ha desaparegut. I encara en podria explicar unes quantes més.
Normalment per a que les històries siguin creïbles han de tenir el factor proximitat i, a poder ser, que li hagi pasta a algun familiar, amic o conegut “de”. Fa uns anys s’explicava com a fet contrastat una noia de Sant Rafel del Riu que va tenir un fill negre. No cal ni dir-ho que a la família tots eren blancs. Al veure’l el pare va exclamar: “mira! Ja ha sortit la llavor del iaio que va estar a Cuba. Suposadament el iaio havia estat a la guerra de Cuba i s’havia casat amb una negra que després hauria portat a la Península. Segons les lleis de Mendel, algun descendent podria néixer d’aquell color. Finalment, es va desmentir quan tothom deia que era cert!
Això és el que pretén el PP, reiterar i reiterar la bola de les falses escoltes fins que recali tant els “electors” i s’ho acabin creient.
La limitació de temps als telenotícies i els butlletins informatius, fa que, si es parla de les compareixences dels líders del PP, no es parli dels casos de corrupció que els esquitxen... I que ja en porten uns quants ! D’aquesta forma aconsegueixen dos objectius : desviar l’atenció per a que no es se’n parli tant dels casos Gürtel, espionatges de Madrid, etc. i desgastar el govern socialista per mirar que, de cara les properes eleccions treguin un resultat baix per a poder superar-los en diputats i tornar a governar el país.
I molts d’electors, segurament canviaran el sentit del vot... Ja ho va dir l’alcalde de Getafe i president de la FEMP Pedro Castro...
Seria lamentable que s’acabés convertint en llegenda urbana "la vergonya nacional” que suposa tenir un partit com el PP amb els seus actuals dirigents!

ATENCIÓ: NOTÍCIA IMPORTANT A AMPOSTA

Aquest matí membres de la brigada municipal han retirar la plataforma instal•lada davant del que va ser la cafeteria Twister. Dita cafeteria portava tancades des finals dels mes de març i, la seva propietària, l’Encarnació Benimuslem va treure tot el de dintre del bar menys “el pirulo” (imitant un tornat) que van penjar a la part baixa del balcó del pis superior i la terrassa.
A la primera foto s’hi poden veure els treballadors a primera hora del matí (han començat sobre 2/4 de 7) i ja per la tarda els cotxes havien aparcat al lloc que ocupava dita terrassa. El capatàs de la brigada m’ha dit haurien de cridar al ferrer per a partir-la ja que no havia forma de poder-la treure. Efectivament, segons el meu fill, així ha estat.

EL CONTUBERNI SOCIALISTA

Els qui, com jo, som fills del “baby boom”, no vàrem conèixer els anys més negres i repressius del franquisme y, dels darrers anys, on la repressió era un xic més blana (per qualificar-ho d’alguna manera, encara que Franco seguis signant penes de mort i executant individus), no érem conscients del que estava passant, degut a dues coses: l’educació dintre de les normes establertes pels dirigents de la dictadura i la curta edat. Potser per això, ahir, em va sorprendre veure al Plural que l’any 1962 representants espanyols de la societat civil es van desplaçar fins a Munic per a protestar contra el govern de Franco. El titular deia així: “Els hereus dels qui no van anar a Munic el 1962 a denunciar la dictadura ara descobreixen Europa per atacar al govern democràtic”.
Franco parlava de contuberni jueu-maçònic i ara, escoltant els “peperos”, hauria que afegir i “sociata!” Segons la seva Secretària General, la Cospedal i d’altres dirigents com l’Arenas, el tema de les escoltes telefòniques és un fet. Però encara no han aportat cap prova que sigui així. Però com al PP no dimiteix ningú i voldrien que els demés ho fessin tots, segueixen insistint i “erra que erra” que així acabarà recalant a l’opinió publica i potser no es parli dels seus afers.
Afers que, per l’altre costat, cada dia ens hi surten més. Ahir va ser el cas Gürtel tercera part. Quan la “xulesca” Rita Barberà estava al front de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, també va signar contractes amb el Correa per valor d’uns 800 mil euros. Potser ara es compren el perquè li regalaven bosses de ma de la marca Luis Vuitton. Però quan la policia judicial “entra” a un local, és perquè els indicis de un possible delicte són patents. I ahir van entrar a la seu de la citada FEMP.
I mentre, que diu Josemari. No us estranya el seu silenci. O ell amb la seva FAES està al darrera de tot o està esperant que l’actual cúpula del PP s’ensorri definitivament per a convertir-se amb el “Salvador” de tota aquesta catàstrofe.
Però com la vara de mesurar que usen els del PP no és per a tots igual, resulta que per a que Leire Pajín, candidata a ocupar un lloc al senat per representació de les Corts Valencianes, li volen fer passar una espècie d’examen per veure si “sé sent valenciana”. La d’avui és forta: ara resulta que, segons el PP, parla català i no valencià... Si jo també parlo valencià! (això sí, amb una mica d’accent català)
Crec, amb tota sinceritat que els dirigents del PP s’han tornat bojos. Ja no és que vegin fantasmes per tot arreu (com deia no fa gaires dies), sinó que ara, per a ser senador cal passar un examen... Hi ha alguna llei que així ho estableixi. Potser ells que ens saben tantes (Trillo seria un bon exemple) la coneixent, jo no.
De fet, si existís una llei que obligues a molts polítics a passar una prova, voldria veure quants en passarien. Sense anar més lluny una prova de catalanitat a mols dels dirigents de Catalunya. Potser ens trobaríem amb la sorpresa que no tenen ni el nivell B de català.
I entre els valencians, ja, ni em parlem, veritat?