MANIFESTACIÓ CONTRA EL TANCAMENT DE LA LEAR

De fet, ha estat més que una manifestació en contra del tancament de la fàbrica de circuits per a cotxes, El tancament de la Lear de Roquetes ha estat, provablement, la gota que ha fet besar el got de la paciència ebrenca i s’ha convertit en una manifestació reivindicativa a favor de la industrialització de les Terres de l’Ebre, el cul de Catalunya (o un dels culs)


Segons la policia local hem estat 16.000 les persones que ens hem manifestat. Això suposa quasi un 10 % de la població ebrenca. Però al meu entendre hem estat molt pocs. Només arribar he tingut l’ocasió de parlar amb un històric de CC.OO. i ja li he dit que, al menys, hauríem de ser-ne un de cada casa... Però la ciutadania no es sol moure amb facilitat. Li ha de tocar molt directament la butxaca per a que surti al carrer i demani el que, històricament, ens ha estat negat. I també desigual, ja que hi havia molta gent de Tortosa i el Baix Ebre (no podia ser d’una altra manera), però molt poca de les altres comarques (el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta), com si la manifestació no anés amb ells...


Avui ha estat el dia dels sindicalistes, molts. A part dels secretaris generals de Catalunya dels diferents sindicats (he pogut veure a Pepe Álvarez de la UGT i Joan Carles Gallego de CC.OO), a més dels d’aquí, també ha estat el dia dels polítics. Em deia una manifestat: “Al menys avui estan tots”. Jo n’he vist uns quants, Joan Herrera, diputat a Madrid per ICV-EUA, Lluïsa Lízàrraga, també diputada a Madrid pel PSC, Joan Sabaté, senador i exalacalde de Tortosa, l’alcalde actual, Ferran Bel, els diputats al parlament del PSC Joaquim Paladella (també alcalde de Batea) i Dolores López, el diputat al Parlament per CiU i alcalde de l’Ampolla Francesc Sancho, l’alcalde de la Ràpita, el de Sant Jaume d’Enveja i a la vegada president del Consell Comarcal del Montsià, el d’Alfara de Carles Bartomeu Roselló, el d'Aldover Joan Ferré, el de l’Aldea i president del Consell Comarcal del Baix Ebre Dani Andreu, així con diversos regidors i exalcaldes (com Mariano Gil) i exregidors de Tortosa i Roquetes.
Com sempre passa, l’acte, a més de reivindicatiu ha estat un acte lúdic que ha comptat amb actuacions de grups de dolçaines i tambors.


Al final, a la plaça dels Dolors, els diferents dirigents sindicals s’han adreçat als manifestants i han reclamat a l’actual govern de la Generalitat una solució per a les Terres de l’Ebre i aquesta passa, irremediablement, per la industrialització del nostre territori.

LES DECLARACIONS DE JOSÉ MARÍA MENA PODEN FER TRONTOLLAR ELS FONAMENTS DE LA POLÍTICA CATALANA?

Ahir, José María Mena Álvarez, qui va ser fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ver unes sucoses declaracions a RAC-1. Crec que no han tingut la transcendència que calia, potser perquè els propis mitjans d’informació estan més per la labor de silenciar notícies així que no divulgar-les. El motiu? Al meu entendre afecta molt a la classe política catalana. Segurament els pilars bàsics o fonaments de la política catalana.
Mena va dir que si hi ha corrupció a la política, cal destapar-la sigui on sigui. Només així es podrà regenerar la classe política i els ciutadans podran recuperar la confiança que estan perdent ens els partits tradicionals.
Sobre les declaracions que fa fer l’expresident Jordi Pujol dilluns a TV3 sobre que no cal remenar el finançament dels partits, va voler dir que, precisament, el que cal fer és tot el contrari.
Però, què insinuava Pujol? Hi ha qui diu que era una amenaça en tota regla: Tu destapes el finançament de CDC i jo destaparé el vostre.
Va qüestionar Mena el finançament dels partits?
De totes formes, no tinc ni gens ni mica de por. Els socialistes ja vam viure el cas Filesa fa uns anys i, des de la direcció del partit ens solen demanar contenció a l’hora de gastar. I això que es suposa que els ingressos del partit han crescut ara que tenim una gran representació institucional i també a altres llocs claus de la política. parlamentaris, directors generals, etc. I cadascú ha d’aportar un part dels seus ingressos al partit. Es el que es diu entre nosaltres “l’impost revolucionari” i a sobre tens que declarar per la part que has aportat sense tenir dret a deduir-te’n fins una quantitat (sinó recordo malament 600 euros/any)
En canvi, s’observa que hi ha d’altres partits que, sense estar governant, el nivell de despesa (es reflecteix molt bé a les campanyes) no ha sofert canvis substancials, ja que no reparen a l’hora de fer vídeos i tota mena d’articles publicitaris per guanyar-se el vot dels electors.

LA LEAR, ELS GOVERNS I LES TERRES DE L’EBRE

Ahir, al Parlament de Catalunya hi va haver un ple de control al govern amb un intens debat. La Lear de Roquetes va centrar bona part d’aquest debat. Mentre Arturo li deia a Montilla que els partits del govern només hi venen a “recollir vots”, el President li recordava al cap de l’oposició el “recolzament de CiU al PHN del PP d’Aznar”.
Però certament a les Terres de l’Ebre tenim aquesta sensació: Que només se’n recorden de nosaltres quan arriben les eleccions.
Faria bé Mas de no treure massa aquest tema. A les nostres comarques CiU va ser l’hereva (electoralment parlant) de la UCD. Per això, com ja parlava l’altre dia, va fer falta fitxar més d’un cacic i molts dels “altres” s’hi van acabar fent.
CiU ha controlat, majoritàriament, els pobles més petits i, normalment, usant grans dosis de populisme. Recordo que l’any 1979 la població més gran de Catalunya on no governaven les esquerres era Tortosa amb Vicent Beguer i fruït d’un pacte de progrés que va comptar amb el suport del PSC.
Però les Terres de l’Ebre són mereixedores d’alguna cosa més. La indústria és la base fonamental del creixement d’un territori. Només un país molt industrialitzat passa a ser un país de serveis. També, amb la nostra lluita contra el transvasament dèiem: “S’ha de portar la indústria allà on hi ha aigua i no l’aigua a la indústria”.
Però es cert que amb 6 anys de governs d’esquerres la percepció que es té, és que el país no s’ha transformat el suficient.
S’han fet coses, no ho negaré, però és evident que les que veritablement transformi un país, encara no han arribat. No sigui que quan arribin ja hagin quedat desfasades.

BROTS VERDS A LA POLÍTICA

Només faltava l’operació Pretòria que està instruint el jutge Baltasar Garzón per acaba de desprestigiar a la classe política catalana.
Vull pensar que només són uns pocs polítics els “xoriços” que a canvi de diners cometen irregularitats de tota mena : ús d’informació privilegiada, suborn, tràfic d’influències, etc. Però que la magola, afortunadament, no són així, la qual cosa no vol dir que no estiguin sota la sospita de la societat.
I és que quan surten casos com aquests, els ciutadans i ciutadanes d’un país, ràpidament, posen al punt de mira a la classe política sense tenir en compte que, segurament, és com la metàfora del cistell ple de pomes on només n’hi ha unes poques de podrides, però que si no les traus a temps, poden arribar a podrir les del seu costat.
Avui he sabut que l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz tenia una “pinacoteca” a casa seva. (Aquest apartat li dedico especialment al meu amic Cucafera que l’altre dia em dia que quasi no n’havia parlat) Tenir molts de quadres a casa només vol dir dues coses: o tens molts diners u organitzes exposicions.
Normalment és el primer cas, ja que hi ha molt poca gent que organitzi exposicions.
Segons diu la premsa, Muñoz, a part de tenir la casa plena de quadres (cal pensar que de pintors de prestigi per molt vius que encara siguin) portava una ritme de vida alt. Però sorprèn l’opinió dels qui ho diuen. “És que tenia molts diners!”. Es clar que sí, és lògic que qui té diners es pot permetre luxes i capricis que qui no en té, només els pot somiar. Però... D’on venien aquests diners? Ara s’ha sabut.
L’actitud d’Arturo Mas, no es que em sorprengui, però de vegades no puc d’estar-me de deixar anar un somriure al llegir segons quines coses diu. Ahir va dir que l’operació Pretòria afecta més al PSC que a CiU. I jo pregunto: Com es mesura? Perquè si hi ha un imputat del PSC i dos de CiU, té algun instrument Mas per mesurar el frau d’afectació?
Suposo que ho diu perquè al PSC li afecta a un alcalde i a CiU només “dos militants històrics”. Però és que un pot ser un militant històric i no haver tingut mai responsabilitats de govern. No seria el cas de Alavedra i Prenafeta, que si el segon era la ma dreta de Pujol, el primer devia de ser la ma esquerra i, a sobre, va tenir responsabilitats de govern en tres departaments diferents en diverses legislatures. I, a sobre, Alavedra, per molt que ho dissimuli Arturo, segueix a la primera línia de la política al ser membre del consell assessor de CDC des de finals de l’any passat. I que dir sobre Prenafeta? És el vice-president d’una fundació que ell mateix va promoure vinculada a CiU: Catalunya Oberta. Precisament, des de fundacions com la Trias Fargas es “recaptaven” diners per a la “la casa gran del catalanisme”...
Intueixo que després dels casos esmentats i dels nous que poden sortir i que “a ningú ens estranyaria”, els brots verds de la política encara estan molt lluny de sortir. Però mentre, segurament, sortiran alguns “salvadors de la pàtria” que amb missatges populistes i que arriben en facilitat a l’electorat, i ens voldran convèncer de les seves bondats. Segurament són els pitjors!
I una darrera cosa. Penso que caldria plantejar-se molt seriosament la limitació de mandats per evitar els “polítics professionals” que no saben fer una altra cosa. Molts anys ocupant càrrecs és un ingredient més a l’hora de deixar-se corrompre per qualsevol empresari sense massa escrúpols.