dijous, 8 d’abril del 2010

EL PP I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA


Sóc dels que penso que els casos de corrupció que afecten el Partit Popular (Gürtel i Palma Arena) no els hi acabarà passant factura electoral. Tal com deia el president d’ERC Joan Puigcercós, “molts votants PP ja troben bé que els seus dirigents s’hagin lucrat de forma il•lícita, ja que ells, de poder-ho fer, també ho farien”.
Un tancament en falç de li crisi restarà credibilitat al PP i reforçarà les sospites que els actuals dirigents estaven al corrent del que passava i, per tant, estarien també implicats.
I els altres partits polítics? Parlo de CiU, del PNV, d’UPyD, etc. En l’hipotètic cas de que el PP guanyi les properes eleccions amb majoria simple, ¿donaran suport a un partit tacat pel cas de corrupció política més gran que hi hagut mai a Espanya?
Per higiene política, el PP, s’ha de regenerar si aspira a governar el país i això passa per la dimissió dels actuals dirigents de la formació i per la formació d’una nova executiva amb cares noves i que ho siguin susceptibles d’estar embolicades en afers de corrupció i finançament il•legal del partit.

dimecres, 7 d’abril del 2010

EL CABANYAL: DRECERA O DESVIAMENT?


Coincidint amb l’aixecament del secret de sumari del cas Gürtel, l’alcaldessa de València va ordenar l’enderroc de les primeres cases del barri del Cabanyal. Un barri on, una part de les seves vivendes, estan declarades bé d’interès cultural i que té una forta oposició a l’enderroc per part de la majoria de veïns, diferents partits polítics de l’oposició i, fins i tot, el Ministeri de Cultura que va presentar un recurs per evitar-ho.
El motiu d’enderrocar les cases és perquè es vol obrir l’avinguda de Blasco Ibáñez fins la mar. Si bé d’obres d’aquest tipus se’n han fet sempre, cal, primer, respectar les normes urbanístiques que puguin afectar les obres i, en aquest cas, va ser el propi ajuntament valencià qui va qualificar de bens d’interès cultural les mateixes cases que ara volen tirar per terra.
Coincidència de tots dos fets? Evidentment, no.
Com es sabut, la Comunitat Valenciana pepera, és on la incidència de la trama corrupta ha afectat més. Amb l’obertura del sumari s’ha sabut que la dona i els fills de Camps i d’altres càrrecs de la Generalitat Valenciana i l’ajuntament de València agraïen el regals oferts per Francisco Correa i Álvaro Pérez.
Per això, ahir, si es parlava de l’enderroc del barri del Cabanyal, ja no es parlava del sumari Gürtel, una estratègia tan vella com els propis cacics. I ja sabem, ja que és ben conegut, que Canal 9 és, juntament amb Tele Madrid, les dues cadenes de televisió públiques de l’estat més partidistes i parcials. Una vegada més vull recordar que del cas Gürtel se’n va parlar el dia que es va saber que el Tribunal Superior de Justícia de València va absoldre el president Camps.
Digueu-li cortina de fum, desviar l’atenció o com vulgueu, però va ser una estratègia perfectament orquestrada dels de els centres de poder de la Generalitat i l’ajuntament valencians.
El passat diumenge vaig veure per la “Sexta” el programa de Jordi Evole Salvados”. Amb l’ajuda de dues còmplices, “el Follonero” volia lliurar tant a Francisco Camps com a la Rita Barberà dos vídeos de la pel•lícula del cineasta valencià Luis García Berlanga amb un suggerent títol: “Todos a la carcel”.
Camps i la Rita, estaven fent un acte d’aquells que tant els hi agrada, populiste i amb gran participació de seguidors incondicionals. Les noies es van apropar primer a la Rita i tot afalagant-la del “guapa” que anava, li van oferir el regal que ella, abans d’obrir-lo va acceptar encantada. Al veure el vídeo de “Todos a la carcel”, el va rebutjar de males maneres. Després van provar sort amb Camps. Aquest va ser molt més diplomàtic i, després d’agafar-los el regal i parlar de la qualitat de la pel•lícula i del seu director, el va entregar a un dels membres de la seva comitiva.
Tornant al barri del Cabanyal, sempre m’ha sonat per una cançó que en van ensenyar quan tenia 16 anys: “Allà al Cabanyal, hi ha una casa que fa cantonet. La xica d’allí festejava amb un xic foraster. Prompte s’ha sabut que la xica molt grossa s’ha fet. I això n’és degut a tastar sense sucre la llet... (Amb ritme de vals)

(L'acudit és de Nando i el publica avui el Periódico de Catalunya)

dimarts, 6 d’abril del 2010

I EL SR. CARLOS FABRA QUÈ?, SR. RAJOY


Des de fa mesos, el PP baladreja d’aplicar un codi ètic als seus càrrecs electes i amb responsabilitats dintre del partit.
Després dels casos Gürtel, Palma Arena, etc. que esquitxen a un bon grapat d’aquests càrrecs, el PP vol rentar la seva malmesa imatge de corrupteles, tràfic d’influències, frau, finançament irregular del partit, etc.
Aquests dies els dos màxims responsables del partit, Mariano Rajoy i la María Teresa de Cospedal, parlen d’aplicar a partir d’ara aquest codi ètic a qualsevol membre del partit susceptible d’haver comès un delicte d’aquest tipus.
I jo pregunto (i també s’ho preguntava aquest matí el Carles Francino a la SER): I què passa amb el "senyor" Carlos Fabra, el tot poderós president de la Diputació de Castelló?
Aquest senyor ha comès la majoria d’irregularitats que figurarien a “qualsevol catàleg”, té gran quantitat de denúncies per via judicial que, fins ara, ha sabut trampejar a la perfecció.
Per la seva residència, les causes contra Fabra es porten als Jutjats de Nules. Durant un bon grapat d’anys, les jutges (i jutgesses) que passaven per Nules tenien una vida laboral efímera i cap d’ells (o d’elles) tenia el temps suficient per a jutjar al càrrec del PP per qualsevol dels seus delictes (perdó, de presumptes delictes)
Però al PP ningú s’atreveix amb Fabra. El president de la Diputació de Castelló és l’innomenable i l’actitud de l’actual direcció és mirar cap a un altre costat, fer com si no passes res i deixar-lo fer.
Rajoy, amb aquests antecedents, moralment, no pot aspirar a governar el país.
L’altre dia, el diari digital el Plural, comparava l’actitud de Rajoy amb la del Papa. Tots dos personatges neguen les evidències sobre les actuacions que han fet els seus subordinats.
Suposo que al Cel hi aniran tots dos junts, perquè aquesta mena de coses, confessant-se i penedint-se (o al menys fent-ho veure) es perdonen!
Per acabar, estaria d’acord amb les opinions d’alguns polítics, com Joan Puigcercós d’ERC que diu que el cas Gürtel no li passarà factura al PP, ja que molts dels seus votants pensen que si ells tinguessin poder, acabarien fent el mateix...

dilluns, 5 d’abril del 2010

L'EBRE DE PEDRA I FANG (revista Sàpiens)


A l’entrada d’ahir, l’amic Manel Zaera, feia referència a la revista Descobrir Catalunya i del reportatge d’Ares del Maestrat fet per l’ampostí Santi Valldepérez i Guillermo Barberà.
Precisament vaig estar a Ares el passat Divendres Sant. Des d’uns anys cap aquí, ens reunim una colla d’amics procedents d’Amposta i Ulldecona y sempre en Divendres Sant fem una sortida turístico-gastonòmica. El primer anys varem dinar al restaurant la Venta d’en Pubill, al terme de Cornudella del Montsant (el Priorat) i per la tarde visitàrem el nucli de Siurana de Prades. L’any següent l’excursió la fèiem a Arnes (la Terra Alta) i el dinar a Can Barrina. Per la tarda, ja fosquejant, arribarem fins el Toll de Vidre, un indret magnífic dels Ports.
L’any passat (amb un dia espantós) estiguérem a Culla (l’Alt Maestrat), però el dinar l’havíem encarregat al restaurant Novella de Benassal.
Finalment, aquest any varem escollir Ares (Alt Maestrat) i dinarem al Mesón el Coll, a la carretera que va de Benicarló a Morella, a la mateixa entrada del poble.

La revista Sàpiens (germana de Descobrir Catalunya), cap el final del número del mes d’abril, també porta un reportatge de les nostres terres. A l’apartat “Un cap de setmana a...”. Amb el títol de “L’Ebre de pedra i fang” i amb il•lustracions diverses entre les que destaca el castell d’Ulldecona, dividit en 5 apartats, fa una breu ressenya de: “La pedra en sec de la Fatarella”, “El raval dels Canterers” de Miravet, “De sarraïns a Templers”, tot parlant de Tivenys, “El Centre d’interpretació de la Terrissa”, de la Galera i “La pedra d’Ulldecona”. L'article està signat pel periodista paulsenc Oriol Gracià, col·laborador habitual de la revista i també de Descubirir Catalunya.