Coincidint amb l’aixecament del secret de sumari del cas Gürtel, l’alcaldessa de València va ordenar l’enderroc de les primeres cases del barri del Cabanyal. Un barri on, una part de les seves vivendes, estan declarades bé d’interès cultural i que té una forta oposició a l’enderroc per part de la majoria de veïns, diferents partits polítics de l’oposició i, fins i tot, el Ministeri de Cultura que va presentar un recurs per evitar-ho.
El motiu d’enderrocar les cases és perquè es vol obrir l’avinguda de Blasco Ibáñez fins la mar. Si bé d’obres d’aquest tipus se’n han fet sempre, cal, primer, respectar les normes urbanístiques que puguin afectar les obres i, en aquest cas, va ser el propi ajuntament valencià qui va qualificar de bens d’interès cultural les mateixes cases que ara volen tirar per terra.
Coincidència de tots dos fets? Evidentment, no.
Com es sabut, la Comunitat Valenciana pepera,
és on la incidència de la trama corrupta ha afectat més. Amb l’obertura del sumari s’ha sabut que la dona i els fills de Camps i d’altres càrrecs de la Generalitat Valenciana i l’ajuntament de València agraïen el regals oferts per Francisco Correa i Álvaro Pérez.
Per això, ahir, si es parlava de l’enderroc del
barri del Cabanyal, ja no es parlava del sumari Gürtel, una estratègia tan vella com els propis cacics. I ja sabem, ja que és ben conegut, que Canal 9 és, juntament amb Tele Madrid, les dues cadenes de televisió públiques de l’estat més partidistes i parcials. Una vegada més vull recordar que del cas Gürtel se’n va parlar el dia que es va saber que el Tribunal Superior de Justícia de València va absoldre el president Camps.
Digueu-li cortina de fum, desviar l’atenció o com vulgueu, però va ser una estratègia perfectament orquestrada dels de els centres de poder de la Generalitat i l’ajuntament valencians.
El passat diumenge vaig veure per la “Sexta” el programa de
Jordi Evole “
Salvados”. Amb l’ajuda de dues còmplices, “el Follonero” volia lliurar tant a Francisco Camps com a la Rita Barberà dos vídeos de la pel•lícula del cineasta valencià
Luis García Berlanga amb un suggerent títol: “
Todos a la carcel”.
Camps i la Rita, estaven fent un acte d’aquells que tant els hi agrada, populiste i amb gran participació de seguidors incondicionals. Les noies es van apropar primer a la Rita i tot afalagant-la del “guapa” que anava, li van oferir el regal que ella, abans d’obrir-lo va acceptar encantada. Al veure el vídeo de “Todos a la carcel”, el va rebutjar de males maneres. Després van provar sort amb Camps. Aquest va ser molt més diplomàtic i, després d’agafar-los el regal i parlar de la qualitat de la pel•lícula i del seu director, el va entregar a un dels membres de la seva comitiva.
Tornant al barri del Cabanyal, sempre m’ha sonat per una cançó que en van ensenyar quan tenia 16 anys: “
Allà al Cabanyal, hi ha una casa que fa cantonet. La xica d’allí festejava amb un xic foraster. Prompte s’ha sabut que la xica molt grossa s’ha fet. I això n’és degut a tastar sense sucre la llet... (Amb ritme de vals)
(L'acudit és de Nando i el publica avui el Periódico de Catalunya)
