LA LLISTA DE CIUTADANS (C's)

Coneixeu una obra anomenada “La importancia de dir-se Erenest”?
Al partit Ciutadans, Partit per a la Ciutadania, la importància és dir-se Albert!
Encara que us sembli estrany, l’Albert Rivera, la “cara” visible de C’s va ser escollit pel seu nom, no per la seva vàlua.
Segons he llegit avui al Periódico, van posar els noms per ordre alfabètic i van escollir el primer per a que els representés.
Si això és cert, em dóna a pensar moltes coses. Primera : O tots volien ocupar el càrrec o no el volia ningú i es va adoptar una solució salomònica. Imagino que és més provable el segon cas, ja que si hi hagués hagut més d’un candidat, no crec que els que no haguessin estat escollits s’haguessin mostrat conformes amb la fórmula.
Segona. Cap d’ells coneix les regles d’arxivament? És conegut (sobradament) que els arxius, llistes (la de telèfons per exemple) es fan sempre per ordre alfabètic de cognoms en el cas de les persones físiques i per la primera lletra de la raó social en el de societats. Encara podria donar-vos més detalls, però no crec que sigui important fer-ho ara.
Personalment no penso que sigui la millor manera d'escollir un representant (diguem-li president, secretari general, etc.) Dintre dels partits ha d'existir, primer que res, el principi de democràcia interna. Però no sempre l'afiliat té la possibilitat d'elegir el seu candidat preferit. Normalment els candidats els "imposen" les direccions nacionals o territorials y els militants, per "majoria" els acaben escollint. Aquest sistema garanteix la fidelitat dels candidats amb la línia oficialista del partit. Poques vegades acaba escollit un candidat sense contar amb el suport de la direcció.
Recordeu-vos-en de les primàries que es van fer al si del socialistes per buscar substitut del carismàtic Felipe González. Hi havia dos candidats: Joaquín Almúnia i Josep Borell. El primer era l’escollit per l’aparell del partit i el segon el candidat popular. Va acabar imposant-se Borrell, però no sé sap com ni perquè (?), de sobte van sortir a la llum una sèrie de casos de corrupció que esquitxaven a alguns dels que havien estat els seus subordinats en les èpoques de responsabilitats de govern (Secretari d’Estat d’Hisenda, Ministre de Transports...) Aquesta va ser la causa de la renuncia de Borrell. Almúnia es convertia en l’únic candidat a disputar-li el govern al PP d’Aznar.
Una altra manera de fer-ho és l’assembleària. Es diu que ERC ho és, però és "assembleària pura" o també s'acaben seguin les pautes que marquen els de "dalt"?
Segueixo dient que em sembla estrany que C's haguessin escollits els seus representants amb aquest sistema. Si realment ho van fer així, demostra la manca de maduresa del partit. Potser per això les perspectives de repetir èxit a les properes autonòmiques siguin més bé escassos.
I Aznar va elegir Mariano Rajoy con el seu seccessor al PP "a dit".

BARÇA DE BÀSQUET: CAMPIÓ D'EUROPA!!

Quin cap de setmana d’emocions fortes i intenses!! Tal i com ho preveia ahir pel dematí.
86 a 68. El resultat ho diu tot, però és el de menys. Si només s'hagués guanyat d'un i a la pròrroga, igualment seríem campions d'Europa, però és que a sobre s'ha guanyat per 18!
Quin equip! L’equip de bàsquet del FC Barcelona han demostrat que són sense cap mena de dubte el millor equip d’Europa. Si ja en la lligueta i, amb posterioritat amb les eliminatòries van ser els que millors estadístiques van tenir (sobre tot de partits guanyats), a l’arribar a la Final Four de París, hauria estat una decepció que, aquest any no s’hagués acabat assolint el campionat.
I com a fet tothom pinya! Exjugadors de l’entitat. Velles glòries com s’ha dit per televisió. Amb Rodrigo de la Fuente, l’únic capità que l’havia aixecada abans de Roger Grimau. Directius, encapçalats pel president Jan Laporta (aquests dies no ha parat: Barcelona, París, Sevilla, Barcelona i un altre cop París) Però, sobre tot, vull destacar els jugadors del primer equip de futbol que hi eren presents: Xavi, Piquè, Bojan... ¿Quants clubs del món poden presumir de jugar una final europea i tenir asseguts a la fila zero donant-los tot el suport jugadors de futbol del mateix club i, a sobre, del milloret que hi ha pel món? Penso que molts pocs clubs tenen la categoria que té el nostre. I no sóc soci, però com aficionat em sento part integrant d’aquesta gran família blaugrana. Faltaria més!!
Felicitats a Xavi Pasqual (un entrenador de la casa que, l’any passat ja va ser escollit el millor entrenador de la lliga espanyola) i a tot els seus jugadors. Aquest any han demostrat que són els més grans.
El que no s’haurà pogut guanyar amb el futbol, al menys es guanyarà amb el bàsquet... I qui sap si també en handbol.
Una menció especial per a Joan Carles Navarro, el millor jugador d'Europa i que aquesta nit ha estat elegit el MVP de la gran final. Tot un reconeixement!
Ara només cal arrodonir la temporada guanyat la lliga (la de bàsquet i la de futbol) Amb això, amics i amigues culers, aquest any ja ens podríem donar per satisfets.
I acabo com ahir: VISCA EL BARÇA!!

L’IMMIGRANT: OBJECTIU ELECTORAL

El procés d’escriure una columna quinzenal és complex. Tens que pensar amb la suficient anticipació un tema i, si cal, documentar-te. De vegades, a darrera hora es produeixen canvis que poden afectar el contingut de l’escrit. És el cas que ens ocupa.
En un principi vaig pensar tractar el tema de la immigració des del punt de vista del hipotètic votant. Fins i tot havia pensat el nom de la columna: “El disputat vot de l’immigrant” (imitant el nom d’aquella pel•lícula de cinema de la transició espanyola: “El disputado voto del Sr. Cayo”, dirigida per Antonio Giménez-Rico i protagonitzada per Francisco Rabal i Juan José Galiardo -1978-)
Però en les darreres setmanes s’han produït fet inusuals que tenen que veure i molt amb els immigrants a la localitat de Vic (comarca de l’Osona) i també de Badalona (comarca del Barcelonès)
Per tant, us parlaré de com “s’usa” el vot de l’immigrant o el del ciutadà d’aquí amb finalitats electorals.
Durant els anys de bonança econòmica l’arribada d’immigrants al nostre país va ser massiva. Molts d’aquests procedents de l’Amèrica Llatina. A Amposta, per exemple, la colònia d’equatorians és una de les més nombroses juntament amb els marroquins i romanesos. Els llatins són els que més fàcil ho tenen a l’hora d’aconseguir la doble nacionalitat, ja que només els cal 5 anys de residència. Al vinguts d’altres països d’Europa, Àfrica o Àsia els en calen 10.
L’obtenció de la nacionalitat espanyola fa que, els nouvinguts, puguin gaudir d’alguns drets que als estrangers no se’ls hi reconeixen. Entre ells, segurament que el més important és el dret de vot (tret dels ciutadans de la Unió Europea amb residència a Espanya quan s’han inscrit expressament per votar a les municipals)
Això fa que la “disputa” per aquest nou vot dels immigrants sigui un objectiu prioritari per als diferents partits locals. Però a l’hora d’emportar-se el “gat a l’aigua”, com passa quasi sempre, és el partit que governa el poble qui té tota l’avantatja.
El passat més de setembre, des de l’ajuntament es van organitzar unes jornades per “donar a conèixer” el col•lectiu equatorià. Sense valorar l’èxit o no de dites jornades, els actes organitzats van ser nombrosos. Des de diferents proves esportives i culturals, passant per la projecció de documentals fins l’elaboració de diferents plats de la gastronomia típica del país.
Al cap de pocs dies ens varem assabentar que el responsable d’immigració de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Àngel Colom, havia visitat Amposta uns mesos abans per establir contacte amb els representants d’aquest col•lectiu i informar-los com constituir una associació on estiguessin representats. Després aquesta associació passaria a federar-se amb la resta d’associacions similars de Catalunya per acabar mantenint estrets lligams amb el partit liderat per Artur Mas.
Però també es pot usar l’immigrant amb finalitats electorals d’una forma molt diferent. Com deia al començament, a Vic, els tres partits que governen l’ajuntament (CiU, PSC i ERC) volien aprovar una ordenança municipal que els permetés denunciar els “estrangers sense papers” quan es vagin a empadronar al municipi.
Aquesta mesura (que no em consta que tingui precedents a tot l’estat espanyol) s’ha pres perquè per a “posar-se a l’alçada” de una de els forces polítiques (la segona en nombre de regidors) de la població. A les passades municipals, a Vic, Plataforma per Catalunya (PxC), una formació xenòfoba encapçalada pel seu líder nacional Josep Anglada (que va militar a l’ultradretà Frente Nacional de Blas Piñar) va obtenir uns resultats que caldria qualificar-los com a històrics, ja que va esdevenir la segona llista més votada només darrera de CiU.
Els problemes derivats de la immigració són els arguments més importants d’aquesta mena de partits. Si en època de bonança econòmica ja ho són, en períodes de crisi com el que estem vivint, encara més. Entre altres coses fan responsables als immigrants d’ocupar llocs de treball que podrien ocupar oriünds del país i si estan desocupats, d’obtenir amb facilitat recursos de les administracions públiques, fins i tot de forma preferent sobre els d’aquí.
Cal remarcar que l’any 2005, el ple de l’ajuntament de Vic, va rebutjar una mesura similar al considerar-la discriminatòria i racista. Però els resultats de PxC de les darreres eleccions i la proximitat dels propers comicis (primavera de 2011), fa que ara vulguin “desenterrar” la normativa que fa uns anys s’havia rebutjat per por a perdre més vots i més regidors i que els acabi guanyat la formació d’Anglada.
Més recent ha estat el cas de Badalona on el seu líder a nivell local Xavier Garcia Albiol, juntament amb la presidenta nacional Alícia Sánchez Camacho, van repartir uns fullets on es relacionava directament la delinqüència de la ciutat amb els romanesos. Diferents partits polítics (entre ells ICV-EUA) i altres associacions han denunciat els cas davant la fiscalia per si es constitutiva de delicte. Tot apunta que sí que ho és. El PP ja ha demanat perdó. Però Garcia Albiol continua al seu càrrec sense haver demanat perdó públicament.

UNA “PÀJARA” D'1 MINUT ENS HA FET SOFRIR FINS AL FINAL

La feina està feta. El Barça acaba de guanyar en un dels camps més difícils, allí on el Madrid no ho va poder fer... Però quin patiment!! Calia? Tot pareixia controlat, com es sol dir “dat i beneït”. Primer Messi (qui,sinó?), després Bojan (on recordeu que només fa unes setmanes em preguntava perquè Guardiola no el posava més?) i finalment Pedro (en menys d’una temporada ha passar de ser Pedrito a D. Pedro) havien posat un marcador de 0-3 que pareixia definitiu... I el Barça perdonant, el Barça controlant bé el partit i arribant... Estàvem més prop del 0-4 que de l’1-3... I a sobre amb un jugador més al camp, la qual cosa, en casos com aquest, és un plus afegit.
Però de sobte un petit defalliment d’un minut... Què ràpid que passa un minut! Tant curt que si no hagués segut pels dos gols que ha marcat el Sevilla, pràcticament hauria passat del tot desapercebut.
Ha estat l’instant on el Madrid s’ha crescut. Guanyava 2-1 i, a partir d’aquí, 3, 4, 5... Avui els gossos de totes les cases es tornaven bojos. Els coets no paraven... Quan o eren els uns eren els altes. Però el primer del Madrid ha estat de penal (sempre de penal? O quasi sempre...) Quants n’hi ha xiulat al Barça aquest any? 2, 3. No crec que molts més... I això que és l’equip que més té la pilota, que més ataca...
Si el Barça finalment guanya la lliga (tot fa indicar que sí), ningú ens haurà regalat res. Ni “Villarato” ni hòsties en vinagre... Guanyarà perquè s’ho ha merescut. Perquè ha estat superior al Madrid (ha guanyat els dos enfrontaments directes i, sobre tot el del Bernabeu, amb clara superioritat) Ara, després de més de mitja lliga, Pellegrini retreu que el partit al Nou Camp s’hauria d’haver empatat... Ara?
Una altra vegada cal fer les comparacions entre l’un i l’altre. Un Barça amb més toc, amb un futbol més bonic, contra un Madrid amb més individualitats i més pegada en els darrers metres (per això han fet més gols) Però sobre to, un Barça de “cantera” (un total de 8 jugadors han sortit avui al camp com a titulars) contra un Madrid de “cartera”. Un Barça que ve de guanya-ho tot contra un Madrid d’urgències històriques. Florentino Pérez només té una filosofia: “Gastar-se els calerons i portar les millors estrelles de l’univers futbolístic”. Ja va fracassar hi va haver de plegar.
Si el Barça guanya, el Madrid perdrà i Florentino se’n haurà d’anar amb la cua entre les cames. I el Madrid, un any més s’emportarà un “rosco” de títols o “zero patatero”. I això dol... I això costa de pair...
Encara res no s’ha guanyat, però si avui les apostes eren favorables al Barça, per a la propera jornada encara ho seran més... A veure si finalment cantem “l’alirón” i ens tornem a emportar la copa de la Lliga al museu de Can Barça!!
Ús anunciava aquest matí que seria un “cap de setmana d’emocions” i de moment, la nit m’ha donat la raó...
VISCA EL BARÇA!!