QUÍ PARLA DE CRISI?

El futbol, el Barça, el Madrid, s’han convertit en espectacles mediàtics, quasi que de culte. Dilluns després de que el Barça guanyés la lliga, xiquetes i xiquets van acudir a l’escola amb camisetes, gorres i bufandes del Barça. Tothom (fins i tot els més petits) estan assabentats dels resultats dels principals equips de la primera divisió espanyola o dels seus equips favorits.
A partir de la propera setmana, començarà la Copa del Món de futbol de Sud-àfrica coincidint quasi amb el fi de curs escolar, per la qual cosa, molts infants seguiran les gestes de Messi o Christiano Ronaldo...
Dic això perquè molts d’aquests nens i nenes s’emmirallen amb les millors jugadors i desitgen fer-se grans i ser com ells. I si a sobre cobren sous i primes desorbitades, encara més que més.
I aquí volia arribar precisament, després d’aquest preàmbul. És normal (potser millor preguntar si és moral) que en temps de crisi el futbol mogui les desenes de milions que mou.
Sense anar més lluny, crec que era la portada de dissabte de l’Sport que deia que “hi havia una apropament de postures entre el Barça i l’Arsenal per Cesc”: 5 milions d’euros... A veure, el Barça n’oferia 55 (ahir es deia que 35) i l’Arsenal en demanava 60. Això, abans, en pessetes eren més de 16 mil milions... I cinc milions eren més de 900 milions !! Com qui diu, no res...
També es va saber ahir que la “Real Federación Española de Fúbol” “primarà” als components de la selecció espanyol amb 600.000 euros cadascú si guanyen el mundial. Abans hi dèiem “100 quilos” !
I segueixo preguntant-me i preguntant, si això, en els temps que corren, és moral? Amb més de 4 milions d’aturats “oficials”, amb congelació de pensions, amb reducció de sous públics, amb l’eliminació d’empreses i destrucció de llocs de treball, és normal, moral o com li vulgueu dir, què passi això?
És que a mi m’han incentivar per anar a treballar? Suposo que treballar és la meva obligació a canvi de la “nòmina” que cobro cada més. Als futbolistes, a part del que ja cobri, encara se’ls “primarà” amb 100 quilos més!
Si els futbolistes fossin solidaris, la prima que cobraran per guanyar l’haurien de fer arribar a diferents ong’s per ajudes humanitàries i essencials.
I no he dit res sobre el Madrid de Florentino...
A veure si s’apunten a la idea...

LES SECCIONS ESPORTIVES DEL BARÇA

El passat diumenge el FC Barcelona va assolir una altra copa d’Europa i va estar prop d’aconseguir-ne una segona.
El Barça va ser campió d’Europa de hoquei patins i subcampió de handbol. I no feia massa dies que havia estat campió d’Europa de bàsquet i no va arribar a la final de futbol per un gol. Un sol gol !
Quants clubs d’arreu del món poden competir amb garanties de poder assolir resultats semblants ?
Dilluns el Periódico en citava uns quants : CSKA de Moscou (47, cap de futbol 6 de bàsquet, 1 de handbol i 13 de voleibol masculí i 3 de femení), Luch de Moscou (30, quasi totes d’atletísme), etc. Però al meu entendre, cap d’ells arriben a tenir l’entitat del Barça i molts dels esports on han assolit el màxims guardons europeus, son esports molt minoritaris si els comparem amb el futbol, bàsquet i handbol, que, per a mi, juntament amb l’atletisme i la natació (on normalment es competeix més de forma individual que per equips), son els esports més multitudinaris. Per cert, el Barça en té un total de 31 (segon a la hipotètica classificació amb 3 de futbol, 2 de bàsquet i 7 d’handbol)
És cert que, en altres èpoques, el Madrid podia presumir de tenir unes seccions esportives força importants on, sobre tot, destacaven el futbol i el bàsquet i d’assolir també molts títols europeus. Però ara, en aquests darrers anys, el Barça en té més i, sobre tot, millors.
Bona prova d’això és que el Barça de bàsquet, de Xavi Pascual (primer) va passar a nit a la final de la lliga espanyola per la porta gran a l’aconseguir les 3 victòries contra l’Unicaja de Màlaga del recordat Aito García Reneses. I s’ha plantat a la final amb l’etiqueta de màxim favorit després de quedar el primer a la lliga regular i d’haver guanyat la Final Four de París.
En canvi, el Madrid, ho té força complicat per a guanyar, ja que va perdent la seva eliminatòria per 2-0 contra el Caja Laboral de Vitória (també conegut com a Bascònia i abans Tau Cerámica) i, en el cas de guanyar aquesta nit, encara tindria que guanyar els altres dos partits per a capgirar l’eliminatòria. La qual cosa, pareix a priori, força difícil.

ELS POLÍTICS A LA MANIFESTACIÓ DE BARCELONA

Després de penjar el comentari sobre la manifestació convocada per la PDE del passat diumenge a Barcelona, l’amic Brian va deixar-me un comentari on es preguntava on estava l’alcalde de Tortosa (ja que ell no l’havia vist) o algú del seu partit.
La manca de temps (ja era una hora molt avançada de diumenge) va fer que no posés a tots el polítics que hi havia (o al menys que jo vaig veure... I en vaig veure uns quants)
Possiblement, el polític de “ més pes” era l’Oriol Junquares, eurodiputat d’ERC amb qui em vaig topar moments abans de que sortís la manifestació de la plaça de Urquinaona. Estava també Pere Muñoz, senador de l’Entesa de Progrés que va fer una entrada al seu blog sobre la seva assistència a la manifestació. Els alcaldes de Deltebre Gervasi Aspa i el de Miravet, Toni Borrell. Diversos regidors: el d’ERC d’Amposta Victor Conesa, Ricard Forés, també d'ERC de Trotosa, Jaume Forcadell d'ICV-EUA de Tortosa, l’independent de Roquetes Javier Alegret i els de CiU Lluís Soler de Deltebre i Joan Caballol de Tortosa (tal i com se’n ha assabentat finalment Brian) També vaig veure a Josep Maria Franquet (com no!) que encara que ja no estigui en política activa, sempre ha defensat el riu des dels seus posicionaments polítics (AP, PP, independet...)
Suposo que me’n deixo algun, perquè no recordo ara mateix o perquè, simplement, no el coneixia.
La periodista Sílvia Berbís, directora del setmanari l’Ebre, em va dir que havia vist a Daniel Pi amb una samarreta de la Coordinadora contra el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) o “cementiri nuclear”, que donava suport a la manifestació amb els coneguts membres Juli Loras, José Juan Ferré i Antonio Recio, entre d’altres.
Dels científics dels que han donat tradicionalment suport a la plataforma només vaig veure al rapitenc Antoni Canício, segut a un bar molt prop de la plaça de la catedral quan la manifestació ja s’havia acabat. No vaig veure (i suposo que no estaven) ni a Narcís Prat, ni a Javier Martínez Gil i, evidentment, a Pedro Arrojo, en altres temps una de les persones més implicades amb la lluita anti-transvasament.
El cert que les absències respecte a les manifestacions d’altres temps van ser nombroses i significatives, encara que els “incondicionals”, aquells que no busquen cap rendibilitat política i, fins i tot estan fastiguejats del comportament de determinats polítics, hi eren tots... M’imagino...

PER A RIURE (PER NO PLORAR)

Avui s’ha fet a Amposta el ple ordinari del mes de maig.
Sobre com ha transcorregut el ple es podrien dir moltes coses, però cap d’elles no té la transcendència necessari per fer-ho. Ni tant sols els punts de l’ordre del dia, tots ells sense gaire interès.
Al final, ja dintre de l’apartat de precs i preguntes, el grup d’Esquerra Republicana ha fet una pregunta a l’alcalde sobre la nova megafonia i la retransmissió dels plens per la ràdio.
Efectivament, el dia que es lliuraven els premis de recerca de batxillerat (dels que ja us en vaig parlar), es va estrenar la nova megafonia del saló de plens del nostra ajuntament. També la férem servir durant l’acte d’inauguració de la Festa del Mercat a la Plaça. Una de les millores tècniques més significatives és un equip de so on els periodistes que hi assisteixen poden endollar els seus aparells de so sense caler apropar el micròfon com es sol fer habitualment. De tant en tant, com reconeixia el propi portaveu de CiU encara hi ha algun acoblament o problemes de connexió, però que s’aniran resolvent en el transcurs del temps.
La pregunta formulada per l’alcaldable d’ERC era sobre “quan l’equip de govern tenia previst retransmetre els plens en directe o en diferit aprofitant les avantatges de la nova megafonia”.
La resposta per part de l’alcalde ens ha deixat del tot sorpresos: “Aquest ple ja es podrà escoltar en diferit”. En aquell moment he mirat cap al director de l’emissora municipal (Amposta Ràdio) i ha fet una “impagable” cara d’estupefacció. Els he cridat l’atenció als meus companys de grup i tots hem pogut veure el gest d’estranyesa del seu rostre.
Una mica més tard, quan el ple ja havia acabat, un company de l’altre equip de l’oposició li ha preguntat al mateix director sobre el dia i l’hora de la retransmissió. La resposta ha estat: “Com voleu que us ho digui si me’n acaba d’assabentar!”
És la manera de fer de l’equip de govern municipal: ja no és que no comuniquen determinades coses als equips de l’oposició, sinó que tampoc ho fan a la seva pròpia gent.