dilluns, 18 d’octubre del 2010

IDEES IMAGINATIVES PER A SUPERAR LA CRISI XIV


Avui reemprenc una secció que ja tenia mig oblidada “Idees imaginatives per a superar la ciris”. Em vaig quedar al número XIII un 21 de setembre de 2009. Com veien no sóc gens supersticiós. Des ser-ho, segurament el “capítol XIV” l’hauria escrit ja fa molts mesos.
Ara va de productes agraris. De vegades escoltava que els pagesos d’hort solien cultivar allò que l’any anterior s’havia venut bé. Si havien estat melons de moro, a l’any següent tothom feia melons de moro. Si havien anat bé els pebrots, a la següent campanya tothom feia pebrots...
El pagès sol ser, de per si, conservador i poc amant de transformar les seves produccions. Potser perquè estan escarmentats històricament. Encara recordo quan van tenir que arrancar els presseguers perquè hi havia una superproducció després d’haver arrancat la vinya per poc productiva.
El Periódico d’avui desvela un estudi elaborat per la Universitat de Lleida en col·laboració amb la Fundació del Món rural que anima als pagesos a cultivar productes considerats, fins ara exòtics.
Segons l’estudi els terrenys del Baix Ebre i el Montsià són aptes per a cultivar ocra, litxi, cumquat, col xinesa i batata (amb “b”) La Ribera d’Ebre i la Terra Alta també son adients per a cultivar el litxi, el cumquat i la col xinesa.
És evident que per a que un producte pugui ser rendible, ha de tenir un mercat que abastir. Pareix que aquest mercat existeix i, sinó, sempre pot dedicar-se a l’exportació cap a d’altres països consumidors d’aquestes fruites i hortalisses.         

MARÍA DEL CARMEN CUESTA


És trist “conèixer” a una persona el dia que els diaris donen la notícia de la seva mort.
Aquesta dona madrilenya, de 87 anys, va morir dissabte a València, tal i com informa. Entre altres diaris, el Periódico. També el País es feia ressò de la seva mort.
Però qui era María del Carmen Cuesta? Segurament una dona normal però amb una peculiaritat que només tenia ella: va ser companya de “les 13 roses” i ‘única supervivent del grup. Segur que tots n’heu sentit parlar de “les 13 roses”. Fins i tot se’n va fer una pel·lícula. Va ser un grup de dones valentes, totes elles afiliades al JSU (Joventuts Socialistes Unificades) que van lluitar al costat dels homes a la Guerra Civil Espanyola amb el bàndol republicà i contra el feixisme que representava l’anomenat exercit “nacional”.
Aquesta petita crònica, voldria ser el meu humil reconeixement a tota aquella gent que van lluitar, molts d’ells (i d’elles) fins morir, en defensa d’un règim democràtic i legítim, sorgit de la voluntat popular del poble espanyol.     

diumenge, 17 d’octubre del 2010

1a TROBADA INTERCULTURAL AMPOSTA 2010








GUERRA DE BANDERES


Passat el dia 12 d’octubre, dia en que els qui sé senten espanyols commemoren el dia Nacional d’Espanya i d’altres com jo, celebren l’aniversari del naixement, vaig veure que un veí que viu al bloc de davant (el puc veure només des d’una finestra de casa, va posar una bandera estelada al balcó.
Al costat de casa seva viu un nacionalista espanyol que ja, el dia 11, va treure una bandera espanyola, també denominada una “estanquera”.
Vaig imaginar-me que qui va treure l’estelada ho va fer perquè passaven els dies i l’altre encara la tenia al seu balcó.
Ahir vaig tenir ocasió de trobar-lo i em va dir que, efectivament, el motiu era el que jo em pensava. No obstant també va referir-se al veí del pis de baix que té una ensenya nacional espanyola, d’aquelles amb el toro, des del dia que la “Roja” va guanyar el mundial de Sud-àfrica, de forma ininterrompuda (aquesta tercera bandera no la puc veure des de casa, ja que com està a un pis més baix, me la tapa un magatzem que hi ha al davant)  
Com veieu no he dit noms, ni tampoc he posat la foto de la façana de davant de casa. Una altra vegada, el veí que col·loca l’espanyola va veure la foto de casa seva per Internet i no li va agradar gens. M’ho va dir el seu veí, es clar. Espero que aquest cop no s’empipi.