DE MAL EN PITJOR

Està millor l’Iraq ara que quan governava Sadam Husein? O dit d’una altra manera, per a l’Iraq és millor la democràcia que un règim totalitari?
Unes preguntes força complicades de respondre.
A principis de novembre vaig estar a Sigüenza, província de Guadalajara. El darrer dia, abans de marxar, varem passar per una botiga de productes típics i “souvenirs” per a portar-los a la família. La dependenta era estrangera, però en cap moment em fa ver pensar que no era europea (vaig pensar que era romanesa) Parlant amb ella em va dir que era iraquiana i que havia marxat del país amb els seus fills i havia deixat allà a la resta de la seva família i que, de vegades, tenia problemes de consciència de pensar que aquí estaven bé i que allà no. Li vaig dir que pensava que amb Sadam Husein, malgrat tot, estaven millor que ara, que, al menys, garantia més estabilitat social y no hi havia atemptats. M’ho va confirmar.
Tot això bé pel tema dels països del N de l’Àfrica: primer Tunísia i ara Egipte.
Tots dos països eren destinacions turístiques de primera magnitud. Amb atractius diferents, però, països on s’hi podia anar amb tota tranquil·litat, tret de comptades ocasions arran d’algun atemptat terrorista.
Les actuals revoltes potser enderrocaran els cabdills (a Tunísia ja ha passat) A Egipte, Mubarak té molt més poder i, de moment està aguantant cop pot. Però després de les revoltes què? Pareix que ara per ara seran partits islamites moderats els que ocuparan el poder, però si al final arriben al poder islamites radicals con passa per exemple amb l’Iran?
Qui pot garantir estabilitat social en aquests països? L’exèrcit? Suposo que al final, les forces armades es posaran al costat dels guanyadors i tampoc pot descartar-se un cop d’estat militar que posi un general al poder.
Crec que els països occidentals (sobre tot Europa per la proximitat) poden estar preocupats seguint el desenllaç dels esdeveniments d’aquest països.
Després de Líbia om veia venir que podia produir-se un efecte dominó a la zona. Al final a l’únic país que va arrelar la revolta (o revolució, depèn de com es miri) ha estat Egipte, un país clau en les difícils relaciones entre els estats més radicals de l’Orient Mitjà i Occident i, sobre tot, Israel. Un país que també es mira en força preocupació tot el que està succeint a aquella zona.
Quin ha estat el detonant de la revolta? Sembla que la immolació d’un jove que va ser menyspreat per la policia de Tunísia, però al rerefons de la qüestió hi havia un descontentament general de la població pel preu dels aliments bàsics sobre tot.
A Europa en general i a Espanya en particular, la situació social tampoc és bona. Al nostre país tenim una taxa d’atur de més d’un 20 % de la població activa. El preu de la benzina cada dia que passa és més car degut a l’increment constant del barril de cru, la qual cosa fa que, també, molts de productes bàsics pugin de forma més o menys controlada.
Què passaria si a algun d’aquest països occidentals (per exemple Espanya) s’hi produís una revolta similar a la dels països del N de l’Àfrica? És factible?
Normalment aquest tipus de coses no passen fins que s’hi sumen una sèrie de factors que fan esclatar el poble de forma simultània i espontània. Precedents (salvant les distàncies), n’hi ha...

DILLUNS PLE

No tinc costum de parlar dels plens de l’ajuntament d’Amposta, tot i que, ens alguns casos, s’hi diuen i debaten coses interessants i sorprenents, com no pots ser d’una altra manera.

Tradicionalment els plens ordinaris de l’ajuntament ampostí s’han fet el darrer dilluns de cada més, excepte casos puntuals. No obstant a la passada legislatura, quan era alcalde el recentment reanomenant senador espanyol, es feien a les 9 de la nit i, des de principi d’aquesta legislatura es fan a la 1 del migdia.     

Així que avui, complint la tradició, a l’ajuntament d’Amposta, s’hi ha fet ple. Però per motius d’agenda de l’alcalde actual, en lloc de convocar-se a la 1, s’ha convocat a les 2. Pareix que l’alcalde tenia una reunió a Barcelona amb el conseller de Salut del govern de la Generalitat.

A l’hora prevista per a començar (recordo que avui, atípicament, a les 2 de la tarda), l’alcalde encara no havia arribat, així que el primer tinent d’alcalde ha estat la persona de suplir-lo per primera vegada en aquesta legislatura i, sinó recordo malament, en el temps que porto com a regidor, no havia passat mai una circumstància així.

La segona novetat del dia és que el saló de plens ja el “presidia” Arturo Mas. La foto del President de la Generalitat ja penjava de la paret quan només fa un mes i escaig que va prendre posició del seu càrrec. En canvi, quan Maragall va ser nomenat president, la seva foto va trigar uns quants mesos en ser penjada. Fins i tot, des del nostre grup, els hi varem tenir que recordar que calia penjar-la. No podien emprar l’argument de que no disposaven de la foto oficial, ja que a les delegacions territorials ja feia temps que en tenien.

No vull avorrir-vos explicant-vos el ple. El d’avui un ple sense massa transcendència. D’aquells que no passaran a la història pels acords adoptats. Ja dintre de l’apartat de precs i preguntes, el portaveu del PSC ha preguntat a l’alcalde accidental sobre la contractació per part de l’ajuntament de diverses pàgines web, com per exemple una sobre “destinació turística esportiva”. En tots els casos s’havia contractat per a la seva realització a una empresa informàtica de la nostra ciutat, sempre la mateixa. Curiosament, aquesta empresa informàtica pertany a dos afiliats a CDC i, un d’ells (millor dit, una) és la presidenta d’una associació musical que no va voler municipalitzar la seva escola de música, causant un greu perjudici a l’altra entitat.

Per acabar una cosa que, finalment, no ha passat. I sinó ha passat, perquè ho conto? Perquè se’n va parlar a la junta de portaveus que va fer-se el passat divendres. L’equip de govern va preguntar a la secretaria si ells podien fer preguntes a l’oposició. En aquells moments la secretaria va dir que “sí”, que no coneixia cap impediment per a no fer-se.

A la passada legislatura, l’actual senador espanyol també ens va “amenaçar” en fer-ho, però al final tot va quedar en res.

Les preguntes que s’inclouen dintre del darrer apartat, són preguntes que l’oposició pot dirigir a l’equip de govern municipal com a “control de l’acció de govern”. Fer preguntes als grups de l’oposició sobre “l’acció de govern a d’altres administracions” on hi siguin presents (posem per cas) o sobre les seves estratègies polítiques, em sona, si més no, una proposta ridícula.

ELS MILLORS ACUDITS GRÀFICS DE LA SETMANA

Acudit de JAP al diari el Punt.

De Vergara a Público.

Un altre de Vergara, evidentment a Público.

 

I el darrer de Ferreres al Periódico de Catalunya. 

TRACTE DE FAVOR

Els dies 18 i 19 de gener, Amposta va ser protagonista com mai als mitjans de comunicació. Les obres que s’estan fent a diversos carrers del centre, sumades a l’aparcament soterrat que s’està construint a la plaça del mercat, la més cèntrica de la nostra ciutat, comporten una paràlisi quasi total del comerç d’aquella zona.

Els comerciats, farts de tanta obra que dificulta i molt la circulació tant de cotxes com de vianants, en aquest cas hipotètics clients, van optar en recórrer a l’oposició del consistori ampostí per denunciar els fets. Així van contactar amb qui serà el cap de cartell a les properes municipals del mes de maig pel PSC Antoni Espanya.

Dimarts pel matí, dia de mercat setmanal, era un bon moment per a mostrar a la premsa les dificultats existents per accedir al centre de la ciutat, comercialment, el Triangle. Espanya va convocar la premsa comarcal para escenificar “in situ” el greu problema. Alguns carrers estan tallats fins i tot per al vianants i, a la majoria, al no poder entrar en cotxe, evidentment, tampoc hi poden entrar els camions i furgonetes per abastir de gènere les botigues que, en poca o molta quantitat, segur que alguna necessitat tenen. Al dia següent els diaris comarcals (Diari de Tarragona i el Punt) se’n feien ressò, així com, en arribar el divendres el setmanari de referència del nostre territori, la Veu de l’Ebre. Però el que no s’esperava és que el tema denunciat pogués arribar a tenir repercussió a nivell nacional.

Efectivament, dijous 19, al programa “España Directo” de la Primera de TVE, es va oferir un ampli reportatge on es mostrava de la ma d’alguns dels comerciants de la zona i recollint l’opinió de ciutadans del carrer, la gravetat de la situació. El realitzador va voler recavar l’opinió del propi alcalde de la ciutat i les càmeres de televisió van entrar al seu despatx de la casa consistorial. L’alcalde va dir que “entenia les queixes dels comerciats, però s’havia optat en fer les obres totes a l’hora per que d’aquesta manera, en 5 o 6 mesos quedarien enllestides i s’acabaria amb les molèsties més ràpidament, en lloc de fer-les escalonades i ‘eternitzar-les’ al llarg de la legislatura”. El que sobta és que, precisament, s’hagin fer al final de la legislatura i no al principi o a la meitat... Potser s’acabaran just abans de les eleccions i així es podran inaugurar i fer-se la foto? El lector és lliure de pensar el que cregui convenient.

Arribat en aquest punt, hom pot creure que la polèmica ja estaria tancada. Res més lluny.

Cap a la meitat del mes de desembre, tot just quan havia de començar la campanya de Nadal i Reis, es van inaugurar les noves galeries comercials del costat del cementiri, on també ha d’obrir un “Carrefour” que, segons les previsions, ho farà dintre del mes de febrer. “Més gran que el de Vinaròs!”, diuen algunes veus. La inauguració es va fer amb tota la pompa. A part de les màximes autoritats locals (l’alcalde i l’exalcalde, avui senador espanyol i un dels impulsors de la idea) hi havia representants dels propietaris, una empresa valenciana (potser per això el centre comercial es diu “Futuro Ciudad Amposta”, així, en castellà), altres regidors i una àmplia representació ciutadana. Hi van haver espectacles i un aperitiu per als assistents. La polèmica vindria després, en saber-se que les galeries que van obrir (no totes) ho van fer sense disposar del pertinent permís del departament de Comerç de la Generalitat de Catalunya. El motiu? No disposaven de connexió elèctrica per part de l’empresa subministradora i van haver de posar grups electrògens per a donar llum al recinte.

Com que l’aparcament soterrat del centre comercial tampoc està acabat, l’equip de govern de l’ajuntament ha habilitat zones d’aparcament per les rodalies. En alguns casos s’ha de pujar per sobre de les voreres per a poder deixar el cotxe. En canvi, mentre duren les obres d’urbanització dels carrers del centre de la ciutat, no s’ha pres cap mesura per a facilitar l’aparcament prop del comerços, com per exemple, suprimir una part de la zona blava.

Hi ha hagut o no tracte de favor? Una vegada més, que jutgi el lector.