LES MUNICIPALS A AMPOSTA. EL PSC VISITA ELS COMERÇOS I ALTRES TEMES ELECTORALS

Aquesta tarda m’he trobat amb Antoni Espanya, cap de llista del PSC i les números 4 i 5, Jenny Facerias y Judit Ventura respectivament fent campanya per diversos establiments d’Amposta. Quan els he vist entraven a una joieria del carrer CARASOL (no carrer Sol com sé sol posar erròniament)

Però de la seva presència a la zona ja me’n havia informat un altre comerciant del carrer Sant Josep on havia acudit juntament amb la meva dona per a comprar diversos complements per a la III festa del Mercat a la Plaça que s’ha de celebrar el cap de setmana del 13 al 15 de maig, jut el d’avanç de les eleccions municipals.

La visita als comerços era per a lliurar als comerciants la revista Quatre Cantons, la que edita l’agrupació local del PSC que, en aquest cas, contenia la part específica del programa amb les mesures que es volen portar a terme per impulsar el “comerç de proximitat”.

He aprofitat per a preguntar-li al candidat si l’agrupació local de CiU no havia incomplit la normativa electoral en posar aquests dies la foto del seu cap de llista en diverses cartelleres de la ciutat (mupis) La resposta ha estat afirmativa i m’ha dit que, aquest fet, ja s’havia denunciat davant la junta electoral de zona. Segons pareix, mentre a Tortosa ha estat el PSC qui ho ha denunciat, en el cas d’Amposta ha estat ERC.

També referent a CiU, en passar per davant del seu local electoral, obert expressament durant aquest període electoral també al carrer Sant Josep cantonada amb l’Alcalde Palau, he pogut veure per uns instants un vídeo on hi sortia el seu cap de llista (actuant com alcalde) fent una visita d’obres, ja que l’acompanyava el cap de la brigada municipal.         

ELS RENDIMENTS AGRARIS A L’IRPF (enviada a diversos diaris)

El BOE del passat 27 d’abril va publicar les reduccions que s’aplicaran a determinats productes agraris i ramaders a l’hora de fer la declaració de la renda del 2010 (la que s’està fent ara)

Per a la majoria de ciutadans aquest detall els passarà totalment desapercebut i només els experts valoraran la discriminació que pateixen els pagesos de les Terres de l’Ebre (un cop més) respecte al d’altres comarques agràries de Catalunya i, sobre tot, de la resta de l’Estat Espanyol.

Evidentment no em posaré a analitzar en detall aquesta situació ja que, aquell que ho vulgui comprovar, només li cal entrar a Internet i donar-li una ullada. Em limitaré a donar uns exemples. A la comarca veïna del Baix Maestrat el rendiment dels cítrics és del 0,09 %, o el que és el mateix, de cada 100 euros de producció el rendiment net o benefici  només serà de 9 cèntims d’euro.  En canvi, a les nostres comarques, el rendiment és 26 cèntims d’euro.  En quan al rendiment de les olives, mentre allí és d’un 0,22, el aquí d’un 0,32 i el de les ametlles d’un 0,05 a la comarca valenciana i d’un 0,26 a les nostres.

Quina diferència hi ha entre un camp de tarongers del terme d’Alcanar amb un de situat uns metres més enllà, dintre del de Vinaròs? Des del meu punt de vista, cap!

Evidentment estic parlant de productes agraris d’àmplia implantació al nostre territori i dels que viuen  (o ajuden a viure) a moltes famílies del territori.

I qui en té la culpa de tot plegat? No vull buscar culpables, però des del meu punt de vista, penso,  que el departament d’Agricultura de la Generalitat, els sindicats i les associacions de productors agraris (en igual mesura) podrien preocupar-se més de l’economia dels nostres pagesos.

EL BARÇA A LA FINAL DE WEMBLEY

Mourinho dirà que, amb 11 contra 11 el Barça no els pot guanyar. Però jo dic de Mourinho que és un poruc i a sobre fa totes les trampes que pot, es igual si li deixen fer o no.

Si el Madrid hagués jugat sempre com ho ha fet avui, no sé si s’hauria pogut classificar, però els aficionats al futbol haurien vist una altra mena d’espectacle, sense cap mena de dubte molt més interessant i bonic.

Però l’essència de Mourinho ho ha impedit i, afortunadament, la sort també ha impedit que, avui, uns quants jugadors del Barça, a part de Piqué, no hagin acabat lesionats.

Quan el Madrid s’ha vist amb un gol en contra, el joc s’ha embrutat. Si a la primera part només Carvalho ha vist una targeta groga merescuda per aturar de forma violenta a Messi, a la segona part (i no dic cap disbarat), algun jugador se’n hauria pogut anar tranquil·lament al vestidor expulsat amb dues targetes grogues, com per exemple Marcelo o Adebayor. I menys mal que no estava Pepe...

Per la televisió s’ha vist com el capità del Madrid Casillas, en un parell de vegades, es donava cops a la cara indicant (suposo) la poca vergonya de l’àrbitre per no xiular faltes contra el Madrid que ell es pensava que ho eren i en contra del seu equip que pensava que no. Afortunadament les diferents repeticions, la majoria de les vegades, han donat la raó a l’àrbitre.

En quan als comentaris en català a la retransmissió de TV1, al meu parer, molt encertats i força imparcials. Si els del Madrid han seguit el partit amb el nostre idioma, no podran reprotxar-los res.

L’1 a 1 final, ha estat un resultat del tot injust. El resultat hauria d’haver estat d’un 3 a 1, per joc i per oportunitats. Però com diu el tòpic, “el futbol és el futbol” i no sempre passa els que ens agradaria o el que seria més lògic.

De totes formes, en el conjunt de la eliminatòria el Barça ha estat molt superior al Madrid i mereixedor d’estar a la final. Segurament els del Madrid no ho veuran així, però per aquest final de temporada, l’única il·lusió que els quedarà ja serà pensar amb els fitxatges milionaris que tornarà a prometre Florentino Pérez en un nou projecte on, segurament, no hi serà Mourinho, el gran culpable d’haver fet fracassar estrepitosament el Madrid. Que no busquin culpables fora, que els tenen a casa i tots sabem qui són.

Felicitats barcelonistes. Força Barça i ara a esperar el dissabte 28 per veure si es pot guanyar la final de Wembley, segurament contra el Manchester United. 

El partit. 

A gaudir del moment!!!         

BARÇA-MADRID: EL DARRER ASSALT

Aquesta nit al Nou Camp s’ha de jugar el quart i darrer partit de la sèrie Barça-Madrid. Quatre partits en 18 dies ha estat un autèntic deliri per a tots aquells que som aficionats al futbol i sobre tot per als que som seguidors d’un o de l’altre equip.
El començament del partit està previst per a ¾ de 9, i el donarà en directe TV1, però moltes emissores de ràdio començaran els seus programes molt més aviat. 
A hores d’ara no sé com acabarà. L’avantatge que porta el Barça de l’anada no és, ni molt menys definitiu. Què més voldria jo! Però si que sé, de fet ho sabem (o ens ho pensem) quasi tots, com començarà. L’ambient hostil, la xiulada, els crits en contra “l’etern rival” i, fins i tot els insults cap alguns jugadors, però sobre tot cap el seu entrenador pot arribar a ser “d’aquelles que fan història”. Al nostre record tenim la rebuda que sé li va fer a Figo amb el llançament d’un cap de garrí, per considerar-lo un traïdor als colors blaugranes. La rebuda a Mourinho (que sembla ser que seurà incomunicat a una llotja) i els seus jugadors, superarà la que sé li va fer al jugador alemany. No obstant, espero del públic del Barça un comportament exemplar i que, crits i xiulada a banda, no llencin res a camp, la qual cosa aniria en perjudici de la pròpia entitat barcelonista.
He reiterat a amics i coneguts que no vull parlar de tot l’enrenou que s’ha creat, sobre tot, després del partit de l’anada de la Champions League. I no és que no tingui opinió, que la tinc, evidentment, sinó que la premsa ja ha dit tot el que tenia que dir. I qui ho vulgui veure d’una manera ho veurà i el que ho vulgui veure d’una altra, també ho veurà. És molt difícil ser objectiu. Potser només als qui els agradi el futbol “en estat pur”, més enllà de colors, podrien fer un anàlisi totalment imparcial sobre les declaracions, contramanifestacions, polèmica, imatges molt probablement manipulades, etc. que hi ha hagut al llarg, sobre tot, dels darrers 6 dies.
De totes formes em sembla molt trist veure les “maneres” que ha mostrat l’entrenador portuguès del Reial Madrid. S’apunta como una de les causes el rebuig de l’entitat blaugrana a que fos el seu entrenador. A una persona com Mourinho,  amb un ego tan apujat que es creu el millor entrenador de la “galàxia”, és difícil que arribi assimilar que un club de futbol no el vulgui.
Afortunadament aquí sí que tenim el millor: Guardiola. I si alguns el critiquen per haver contestat a l’entrenador del Madrid, s’ha de pensar que ell, Guardiola, també és humà! I per tant, susceptible de reaccionar de la manera que ho va fer després d’haver aguantat el que va haver-se de sentir.
Ahir, al Periódico, Johan Cruyff escrivia que el culpable de tota la situació creada, no era Mouriho (que no passa de ser un “general”) i li donava tota la culpa a Florentino Pérez que és qui ha permès, entre d’altres coses, que Valdano i Bultragueño tinguin molt poc a dir dintre de l’entitat.
Penso que en altres circumstàncies, Mourinho ja hauria estat cessat. Quines circumstàncies? No tenir la possibilitat de guanyar cap títol (fins ara ha aconseguit la Copa del Rei després de 18 anys de no haver-la guanyat) També imagino que la clàusula de rescissió que sé li hauria de pagar és molt alta. Però a partir d’aquesta nit tot pot canvia (o no) Si el Madrid queda eliminat, potser el crèdit que sé li ha donat fins ara a l’entrenador portuguès sé li esgotarà totalment.
I si el Madrid elimina al Barça, tot quedarà a les mans de Mourinho. Renovarà o no en funció de l’estat d’ànim i de les promeses de cara l’any vinent.
Ja queda menys per a saber-ho.