diumenge, 4 de març del 2012
ELS BANCS FA UNS QUANTS ANYS…
Un dia, un jove amb aspecte de “no tenir-ho tot”, truca a la porta del director d’una cèntrica sucursal prop d’un barri residència d’una població catalana important. El director, com el reconeix, abans de fer-lo fora, decideix escoltar-lo:
-Bon dia. Miri, jo venia a demanar un préstec.
-De quant diners estem parlant.
-Penso que amb 50 milions en tindria prou.
-I què faries tu amb 50 milions...?
-Miri, primer que res em compraria un cotxe, un bon cotxe; després em buscaria una núvia per anar-me’n amb ella a fer la volta al món; també em compraria un terreny per aquesta zona on fer-me una casa gran i bonica, amb piscina i jardí... Ah! Se’m oblidava, una vegada tindria la casa em casaria amb la meva núvia i faríem festes com les que fan a Beverly Hills.
-Mira jove, 50 milions són mols diners, no et conformaries amb menys...?
-Potser amb 25 ja en tindria prou...
-I per a què vols 25 milions...?
-Miri, primer que res em compraria un cotxe, un bon cotxe, però una mica més petit; després em buscaria una núvia per anar-me’n amb ella a fer un creuer per les illes Sheychelles; també em compraria un terreny per una altra zona on fer-me una casa una mica menys gran, però igual de bonica, amb piscina més petita i una mica de jardí... Em casaria amb la meva núvia i, això sí, faríem festes com les que fan a Beverly Hills.
-I no en tindries prou amb un préstec més petit?
-Potser amb 10 milions...?
-I què faries amb 10 milions...?
-Miri, primer que res em compraria un cotxe petit, però que donés “el pego”; després em buscaria una núvia per anar-me’n amb ella a fer un creuer per la Mediterrània; també em compraria un adossat prop d’una zona comercial que tingués un petit jardí i una piscina comunitària... Em casaria amb la meva núvia i, això sí, faríem festes com les que fan a Beverly Hills.
-Mira jove- li va dir el director de l’entitat bancària que ja no sabia que fer per a treure-se’l del damunt- Primerament hauries de ser client del banc... Ets client del banc?
-No, no ho sóc... Però si cal, m’obriré una llibreta...
-Això està bé. Primer t’obris una llibreta i després ja parlarem del préstec i de la quantia del mateix...
-Per cert, si m’obro una llibreta, a quin interès mels pagarà?
-Al 8 % (llavors els interessos anaven molt més alts que ara)
-Em sembla bé... Però... i el préstec, a quant me’l cobrarà?
-Al 16 %.
-Home! Això si que és un negoci rodó. Jo també me’n vull posar un de banc...
Finalment, el director que no sap que fer amb ell, li dóna 20 duros i l’envia. No havia passat encara 1 minut i tornen a trucar a la porta.
-Avant –diu el director-
-Per cert, sap el que li dic? Què jo mai seré client d’aquest banc.
El director una mica perplex, li pregunta:
-I això per què ho dius?
-Perquè si cada ximplet que passa li ha de donar 20 duros, al final arruïnarà el banc.
(Aquest relat, que més o menys va passar així i he hagut de tirar ma de la memòria, el va interpretar la Trinca allà pels anys 80 en un dels seus programes que feia habitualment a TV3 com “No passa res” o “Guaita que fan ara”)
SEGONA EDICIÓ DE LA RUNNING SÈRIES A AMPOSTA
Aquest matí s'ha celebrat per un circuit urbà d'Amposta una carrera a peu de 10 Km anomenada "Running Sèries ebrenca".
A partir d'ara, segons informava ahir Diari de Tarragona, el calendari de la resta de les proves serà el següent:
Les Cases d'Alcanar: 29 d'abril.
Horta de Sant Joan: 20 de maig.
Camarles: 7 de juliol.
La Pobla de Massaluca: 4 d'agost.
L'Ametlla de mar: 2 de setembre.
Jesús: 23 de setembre.
La Galera: 7 d'octubre.
Tortosa: 21 d'octubre (la carrera de la Policia Local) i
Deltebre: 11 de novembre.
AMPOSTA, 22 – LLEIDA, 20
El públic que anit va assistir al pavelló municipals d’esports d’Amposta per a veure el partit de handbol femení entre l’Amposta i el Lleida va haver de patir fins el final.
El Lleida que segueix entrenant Miroslav Vujacinovic, l’entrenador que un dia va arribar de Iugoslàvia i va aterrar a Amposta, va posar contra les cordes a l’equip local fins el final del partit, ja que el marcador va ser del tot incert fins l’última xiulada dels àrbitres.
El Lleida va començar força malament. El tercer gol el van marcar al minut 16 (8-3), però a partir d’aquí, el partit va canviar radicalment.
Les noies de l’Amposta no van saber rematar la feina i es van deixar menjar el terreny poc a poc. El Lleida, sense fer un gran partit, va saber aprofitar-se de les errades (sobre tot en atac) de les jugadores de Marc Fornós.
Al descans s’arribava amb una petit avantatge local de 3 gols (12-9) gràcies a un darrer penal transformats per les ampostines a rellotge parat.
Durant tota la segona part, la mateixa tònica. L’Amposta cometen errades monumentals i el Lleida, poc a poc s’anava apropant al marcador, gràcies, sobre tot, a estar menys imprecises.
El Lleida, faltant menys de 10 minuts, ha empatat el partit (19-19) i, a partir d’aquests moments, ja tot podia passar.
Al final un 22-20 ha fet justícia, però l’Amposta patirà fins al final de temporada si no canvien moltes coses. Avui mateix s’ha acusat moltíssim la manca de banqueta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)