LA FOTO DEL DIA 15-10-2012

Oferta enganyosa? 

El cartell es pot veure a una botiga xinesa de l'avinguda de la Ràpita d'Amposta. 
1 sabata = 4 €?
1 parell de sabates = 8 €?

A mi no em queda clar...

LA RAVAL D’ASCASO (microrelat)

Durant la II República Espanyola era una pràctica habitual canviar els topònims d’alguns llocs, sobre tot, dels pobles i principalment, aquells que tenien vinculació amb l’Església Catòlica. Així per exemple, Santa Bàrbara va canviar el nom per les Planes del Montsià i Santa Carles de la Ràpita per la Ràpita dels Alfacs.

S’explica que en una assemblea de la CNT-FAI, es va decidir canviar el nom de la Raval de Jesús per el de Raval d’Ascaso. Francisco Ascaso va ser un líder anarquista nascut a Almudévar, província d’Osca.
Després de ser aprovar aquest punt, un militant de Jesús i Maria, s’alça, demana la paraula i fa una petició:
 
-Jo demano que també es canviï el nom de Jesús i Maria.
 
-I quin nom has pensat que es podria posar? –li pregunta un dels assistents-.
 
-Ascaso i sa Mare.

DICCIONARI ALTERNATIU

El humorista y actor  argentino Diego Capusotto es una fuente generadora de sonrisas inagotable. Además de sus vídeos y películas,
tiene una ocurrente y malsana  manera de definir las palabras.  Veamos:
 
AMIGA: Dícese de la mujer que tiene ese 'no sé qué' que elimina toda intención de acostarse con ella.

AMOR A PRIMERA VISTA: Lo que ocurre cuando se encuentran dos personas poco exigentes y excepcionalmente calientes.

ATRACCIÓN: Asociación entre calentura y una persona en particular.

BANQUERO: Es un tipo que te presta su paraguas cuando hay sol radiante y te lo reclama cuando empieza a llover.

CANDIDATO: Persona que obtiene dinero de los ricos y votos de los pobres para protegerlos a unos de los otros.

CONFIANZA: Vía libre que se da a una persona para que cometa una serie de barbaridades.

CONSULTOR: Es alguien que te saca el reloj de tu muñeca, te dice la hora y te cobra por ello.

CURA: Persona al que todos lo llaman padre menos sus hijos, que lo llaman tío.

DESILUSIÓN: Cuando el bonito trasero no coincide con la espantosa cara.

DIPLOMÁTICO: Es quien te dice que te vayas al carajo de un modo tal que te sientes ansioso por empezar el viaje.

ETERNIDAD: Tiempo que pasa desde que acabaste hasta que la dejaste en su casa.

FÁCIL: Dícese de la mujer que tiene la moral sexual de un hombre.

HOMBRE: Aquel individuo humano que durante sus primeros 9 meses de vida, quiere salirse del útero y el resto de su vida intenta entrar en él.

INDIFERENCIA: Actitud que adopta una mujer hacia un hombre que no le interesa, que es interpretada por el hombre como "se está haciendo la difícil'.

INFLACIÓN: Es tener que vivir pagando los precios del año próximo con los sueldos del año pasado.

INTELECTUAL: Individuo capaz de pensar por más de 2 horas en algo que no sea sexo.

LAMENTABLE: Hombre con una erección que camina hacia una pared y con lo primero que la toca es con la nariz.

LENGUA: Órgano sexual que algunos degenerados usan para hablar.

MODESTIA: Reconocer que uno es perfecto sin decírselo a nadie.

MOLESTA: Persona que habla cuando uno desearía que escuchase.

MONOGAMO: Polígamo reprimido.

NINFÓMANA: Término con el cual un hombre define a una mujer que desea tener sexo más a menudo que él.

BOY SCOUT: Un niño vestido de estúpido, comandado por un estúpido vestido de niño.

PESIMISTA: Optimista con experiencia.

SWEATER: Prenda que usan los niños cuando la madre tiene frío.

SUPERMODELOS: Evidencia de que todos los demás estamos mal hechos.

TRABAJO EN EQUIPO: Posibilidad de echarle la culpa a otros.

UROLÓGO: Especialista que te mira el bicho con desprecio, te lo agarra con asco y te cobra como si te lo hubiera chupado

EX MUJER: Mujer para toda la vida.

PER FAVOR, NO ENS ENGANYEU MÉS!

Després de les benzineres i de la telefonia, ara ha arribat l’hora de les elèctriques.
El ministre d’Indústria vol que els usuaris espanyols acudim al mercat lliure a l’hora de proveir-nos d’energia pera les nostres llars.
Però en realitat sabem que vol dir acudir al mercat lliure? Evidentment que no. No estem acostumats a analitzar el mercat per escollir la millor oferta. Potser perquè quan ho hem fet ens han donat a triar entre pals i garrotades.
Si us pregunto a quina benzinera acudiu per a posar el carburant al vostre vehicle, segurament que una àmplia majoria en respondreu que a la que teniu més prop de casa o a la que us ve de pas quan aneu a treballar o fer un viatge d’oci.
I si us pregunto quantes companyies telefòniques heu tingut durant els darrers anys, segurament, la majoria de vosaltres, em respondreu que unes quantes. Cert?
Les poques vegades que he posat carburant a França (miro d’entrar amb el dipòsit ple ja que allí és una mica més cara) te’n adones que hi ha una diferència de preu entre les diverses companyies. De vegades, fins i tot, pots trobar-te dues gasolineres molt prop una de l’altra fins i tot quasi davant per davant. És evident que entre elles es facin la competència i pugnin per oferir un millor preu al client, ja que una millor qualitat no és fàcilment demostrable.
Aquí no és així. Com a molt tenen un sistema de punts que et donen cada vegada que carregues combustible i que, al final, podràs convertir-los en regals. D’altres van lligades a cadenes de supermercats i la compra en els seus establiments et servirà per a que obtinguis descomptes amb carburat. I poca cosa més.
I què dir de les companyies telefòniques que no sapigueu?  Segurament res. El canvi constant de companyia es degut als pèssims serveis que ofereixen. Per això mateix, les companyies de telefonia, ocupen el primer lloc en reclamacions.
Els governs ens han volgut fer creure que la liberalització dels mercats serà beneficiós per als usuaris, però a la pràctica no és així. Sovint, des del Tribunal de la Defensa de la Competència s’ha hagut d’investigar si les diferents companyies d’un mateix sector (normalment multinacionals) pacten preus per a no perjudicar-se massa. I sovint també han hagut de posar multes quantioses perquè s’ha descobert que, efectivament, existeix una mala praxi.
Quan només existien Telefónica de España i CAMPSA, no ens havien de preocupar d’aquestes coses. Des del govern es fixaven les tarifes i es controlava el mercat.
Ara sembla que és la disbauxa. Tothom fa el que li dóna la gana de la forma més impune i quan s’actua des del TDC, la seva eficiència no està demostrada.

Podeu creure que els grans companyies acaben assumint les quantioses multes les poques vegades que se’ls acaba sancionant? Jo no. Penso que cèntim a cèntim, les multes les acabem pagant els usuaris. Després de tot, tenen la paella pel mànec.

Ara, des del govern central es vol fer el mateix amb les elèctriques, un sector que segons la seva patronal, fa temps que va acumulat pèrdues. En canvi, conserven als seus consells d’administració a exaltscàrrecs polítics que han trobat allí una jubilació d’or com assessors.  
Jo demanaria als nostres governs que, per favor, no ens enganyin més. Els ciutadans podem ser ximplets, però al final, tard o d’hora, acabem per obrir els ulls i assabentar-nos del que passa.