SUPERCOPA O SOPORCOPA??

Jugar un partit de futbol a les 11 de la nit em sembla un veritable despropòsit, fins i tot per aquells que no han de matinar el dia següent.

Al partit de l’anada de la final de la Supercopa entre el Atlético de Madrid i el Barça, vaig decidir tancar la tele quan me’n vaig adonar que aquell futbol difícilment portava en lloc. Sembla ser que als 3 minuts de tancar-la va fer el gol de l’empat de Neymar. Ara mateix no sabria dir si em va agafar el son per l’hora o pel poc espectacle que estaven donant tots dos equips. I això que estava de vacances!

Ara ja treballo, però el partit d’anit em va semblar igual de soporífer que el d’anada. Però a l’hora de buscar culpables caldria apuntar directament a aquells que practiquen l’anti-futbol  i els qui consenten que això passi. És a dir, l’entrenador del Atlético de Madrid, Simeone (Sipixone l’anomeno jo) i l’àrbitre de torn.

Anit, l’àrbitre Fernández Borbalán va ser massa tolerant amb la manera de jugar de l’equip matalasser que, sovint, jugaven al límit del que permet el reglament. Això feia que el Barça no pogués crear tot el seu joc, perquè quan un des seus jugadors controlava la pilota i es disposava fer una jugada, ràpidament era entrat en falta. Quan finalment, l’àrbitre es va decidir a treure les cartolines, després de treure la primera a un jugador de l’Atlético, acte seguit en va treure’n dues a jugadors del Barça. Ja cap al final del partit va expulsar a dos jugadors matalassers i va xiular un penal a favor del Barça que Messi no va poder convertir en gol.

Ja es diu que res és veritat ni és mentida i que tot és del color del cristall amb el que es mira... Ni els del Barça van quedar contents de l’actuació de l’àrbitre ni els del Atlético, tampoc. Però el tema és que mentre els primers intentaven jugar, els segons miraven d’impedir-ho i intentar aprofitar les ocasions de gol que, segur que acabarien tenint. Qualsevol tàctica és legal i legitima mentre no es tregui avantatge de la il·legalitat. I en quin moment deixar de ser legal i passa a ser il·legal? Quan el jutge del partit decideix que així sigui. I, ahir, Fernández Borbalán ho va decidir tard i malament.

Els del Atlético es queixaven de que Busquets hauria d’haver estat expulsat amb dues targetes grogues... I quants de jugadors de l’Atlético ho haurien d’haver estat ni que fos per reiteració de faltes? D’acord que va acabar expulsant a Filipe Luis (minut 79) i Arda (minut 90), però potser una mica tard, no trobeu?

Afortunadament sembla que ningú va prendre mal i, el mes important, que el Barça va acabar guanyant un trofeu que aquesta vegada de súper va tenir molt poc. Potser millor canviar súper per sopor... De soporífer.

Per acabar un titular del Periódico que m’ha agradat: Tito + Tata = Títol.  

DIARI DE L'AGOST. DIA 29

Els Reials Col·legis de Tortosa.

JOSÉ IGNACIO WERT. Potser com alumne va ser molt brillant, però com a ministre ho suspèn tot. L’última prova que no va superar va ser la del dictamen del Consell d’Estat sobre la seva política de beques. No obstant això i servint-se de la majoria absoluta de la que disposa el PP al Congrés dels Diputats, Wert va aconseguir que s’aprovés la reforma que regula els ajuts educatius i fins i tot va dotar la partida amb més diners en una maniobra de darrera hora per mirar de guanyar vots favorables, cosa que no va aconseguir. 
 

QUICO HOMS. Ahir, el portaveu de l’executiu català va filtrar que Rajoy hauria anunciat a Mas durant una conversa telefònica que van mantenir tots dos presidents, que a finals d’estiu li donaria la resposta sobre la qüestió que li havia plantejat el català. Cal suposar que la resposta del cap de l’executiu espanyol serà  negativa, ja que res fa pensar que pugui ser d’una altra manera. Des del PSC es critica l’actitud del govern de Mas i sé l’acusa de centrar-se més en fer la consulta sobiranista que no fer acció de govern pròpiament dita. Està clar que un govern s’ha de dedicar a governar i resoldre totes les qüestions que sé li plantegen a diari, però per al govern català (que està agafat pels dellonses per ERC) sembla ser que el seu únic objectiu és poder arribar a fer la consulta d’autodeterminació del poble català. Que cadascú ho vegi com vulgui, però alguna cosa de cert hi ha.  

 

CARME CHACÓN. La que en un altre temps va ser dirigent del socialisme català i que quan venia a mitinejar al nostre territori afirmava defensa l’Ebre, plega, se’n va... Diu que de moment serà per a un any i que se’n va a donar classes d’acció política a una col·legi universitari de Miami (la Florida –EE.UU.-) És evident que, en els darrers temps, la Carme ha caigut en un ostracisme total. Derrotada per Rubalcaba per a dirigir el PSOE, la seva postura més espanyola que catalana, la distanciat del PSC (i mira que tal com està la situació del PSC actualment, sembla estrany com s’ha pogut arribar a aquesta situació)

Pasqual Maragall, abans d’assaltar la direcció del PSC, va també va marxar a donar classes una temporada, encara que ell va escollir la ciutat eterna, es a dir, Roma. No sé si la Chacón s’ha inspirat en Maragall o simplement ha estat una casualitat, però o crec que l’estratègia (si és que algun dia pensa tornar a la política activa) li surti tan bé com al qui va ser President de la Generalitat. 

 

ANTONI DALMAU. Segurament que desconegut per a molts, Dalmau va ser en un altre temps President de la Diputació de Barcelona i destacat dirigent del PSC. Ahir va anunciar que plegava, que està cansat i avorrit per la insostenible situació interna del partit. Dirigents actuals com l’Antoni Balmón és el que voldrien, que els del PSC que no ens sentim còmodes amb l’actual estratègia marcada per la direcció actual, que ens en anéssim. Si al final s’acaba fent, seria millor fer-ho de forma organitzada i mirar d’anar tots cap al mateix lloc: bé sigui formant un altre partit o integrant-se a una de les formacions existents en l’actualitat. 

   

EL CATECISME DE CDC. Algun mitjà de comunicació ha tingut accés al nou catecisme de CDC que s’usa per adoctrinar a les seves joventuts, és a dir, la JNC. Algunes de les novetats que contempla respecte al de fa uns anys, és quan parla de les bondats de l’estat propi, fent referència al potencial econòmic de Catalunya i al descens de la taxa d’atur. També diu que s’acceptaria la doble nacionalitat amb Espanya.

Cal pensar que la doctrina es basa en rigorosos estudis elaborats per prestigiosos economistes i no amb idees etèries i espirituals tal com passa amb el catecisme catòlic. 

 

CONTROLS. Sembla ser que algú va pels pobles mirant de descobrir a gent que treballen en l’economia submergida. Això al menys em va dir ahir una persona quan va presentar l’alta per una activitat que realitza des de fa molts d’anys.

Segons ella, algú (ho dic així perquè no em va saber concretar més) està pel seu poble durant aquests darrers dies intentant trobar activitats que no estiguin donades d’alta.

La situació em sembla un tant estranya i, si això passa, cap pensar que tracta més de personal vinculat a la Tresoreria General de la Seguretat Social que no de l’Agència Tributària.

De totes formes, si és cert que s’estan buscant pous de frau, em sembla perfecte i aplaudeixo el fet. Ja era hora que l’Administració es poses a fer campanyes com aquesta per a detectar focus d’economia submergida i que, la majoria de vegades, a part de no cotitzar a la SS ni tributar a l’erari públic, fins i tot estan cobrant alguna prestació com a desocupats.

Però insisteixo, m’estranya que així sigui i, de vegades, només es tracta d’un rumor que circula pel poble però que no té cap fonament.  

LA PUEBLA DE ARGANZÓN i III

Franco desencadenado

David Torres

Este verano, ya lo hemos dicho más de una vez, el fascismo está desatado. Vuelven la cruz gamada, las banderas con pollo, los brazos en alto. Franco es vintage, José Antonio es cool. Un dirigente del PP de Tarragona se fotografiaba encuadernado de banderas -la constitucional, la nazi, la ornitológica- como si anunciase una campaña demasiado atrevida de United Colors of Benetton. Una pintada escatológica manchaba la plaza de toros de Pinto -”Adolf Hitler tenía razón”-, una muestra impagable del mal gusto y la estupidez de nuestros neonazis, que ignoran algo tan elemental como que su ídolo era más o menos vegetariano y animalista acérrimo. Al tío Adolf le habría horrorizado que lo invitaran a una corrida de toros; lo suyo eran los encierros de judíos, gitanos, homosexuales, eslavos y deficientes mentales.
He frenado la mano para no rematar la faena con un chiste demasiado obvio: único colectivo este último (los deficientes mentales) donde podría adscribirse la inmensa mayoría de los acólitos de Nuevas Generaciones. Demasiado obvio, amén de incorrecto y bastante injusto. La imbecilidad moral de homínidos como Pablo Bonilla, que ha amenazado de muerte con total impunidad a mi compañero de blog, Shangay Lily, no tiene nada que ver con una discapacidad, una deficiencia o una enfermedad. Es pura y simple maldad, es decir, estupidez supina, como ya apuntaba Sócrates, el primero que equiparó la ignorancia y el mal.
El bobo neonazi de Nuevas Generaciones es el único simio que tropieza dos veces con el mismo brazo. Y además en la misma localidad, Xátiva, que a este paso tiene todas las papeletas para convertirse en el Munich del movimiento, la nueva capital mundial de la gilipollez. Primero fue Jorge Roca, rodeado de fascistas erectos sin que el pobrecillo se percatara de la erección, y ahora Xesco Sáez, líder de las juventudes populares en Xátiva, que, como fan irredento de Cospedal que es, hizo el saludo nazi en diferido, aproximadamente con setenta años de retraso. Con tanto retraso que, justo detrás de él, otro de los entusiastas neonazis alza en directo el brazo equivocado.
Nunca se subrayará bastante la correspondencia esencial que hay entre la idiocia y el ideario xenófobo y violento de la ultraderecha. Tal vez quien mejor lo ha señalado es Tarantino, quien en la mejor escena de su última película, Django desencadenado, filma una reunión del Ku-Klux-Klan enmendándole la plana a Griffith y los retrata, aparte de como los asesinos cobardes que son, como una panda de descerebrados totales. Momentos antes de iniciar un linchamiento, se entretienen en discutir sobre las capuchas que ha tejido la esposa de uno de ellos y lo mal que ha zurcido los agujeros para los ojos. De hecho, apenas ven un carajo cuando van a caballo pero, según dice uno de ellos camino de la masacre, para qué quieren saber por dónde van. Aun así, los nazarenos memos del Ku-Klus-Klan tenían neuronas suficientes como para ponerse una capucha, no como los chavalines del PP, que ni siquiera nos ahorran la tristeza de que les veamos la jeta.