Montoro va qualificar els pressupostos
de l’Estat per al 2014, com els de la recuperació.
Iñaqui Gabilondo opinava: No
sé si seran o no els de la recuperació, però si que sé allò que ja no es
recuperarà... Els drets socials que s’han perdut durant aquests anys de
crisi i que tan molestaven al capitalisme... Si es recuperen alguna vegada
serà com a conseqüència d’anys de lluita...
Pepa Bueno, a SER, afegia que:
els pressupostos de la recuperació dels nivells d’inversió de finals
dels anys 90.
Finalment, el Periódico de Catalunya
titula: La crisi segueix per als aturats, pensionistes i funcionaris.
Com que només miro i escolto canals considerats
d’esquerres (i TV3), fins ara, totes les crítiques als pressupostos que he escoltat
són negatives i acaben dient que, amb aquestes comptes, no es sortirà de
la crisi o el que és el mateix, l’economia no es recuperarà.
Des de Catalunya també es qualifiquen
de dolents. Respecte a les inversions contemplades als pressupostos per
aquest 2013, les de l’any vinent es veuran reduïdes en un 25%, tot i ser
Catalunya la comunitat que més aporta a les arques comunes
de l’Estat. Tampoc contempla la compensació que figura a l’addicional
tercera (crec que es diu) de l’Estatut. Tots els partits polítics que
han fet valoracions ho veuen així. Tots? Bé, tots no, el PPC els veu positius.
És vergonyós el seguidisme que hi ha en aquest país (en general)
Poc importa que una mesura perjudiqui a un país sencer si qui l’aplica
pertany al seu partit. A d’altres països, veure discrepàncies dintre dels
grups polítics és força freqüent. No sempre hi ha disciplina de vot i,
els diputats i senadors voten el que més els convé depenent del interès
que tingui per al territori que representen. I això hauria de ser sempre
així.
Parlant de territoris, sembla ser que
les inversions que hi hauran al nostre, serà la construcció d’una doble
via fèrria. Des de fa molts d’anys el pas del tren per les comarques del
Montsià i dels Baix Ebre és dels pocs on només hi ha una via i això comporta
que els trens s’han d’aturar sovint a les estacions i esperar que passi
el més ràpid. Ara bé, si és positiu o no per al territori és molt discutible.
No tindria aquests dubtes si estiguéssim parlant de continuar la A7 per
N i pel S i la construcció del pont sobre l’Ebre. En aquest cas la construcció
de la infraestructura seria bàsica per a un futur desenvolupament de les
Terres de l’Ebre. Un any més ens tindrem que esperar.
Els pressupostos també contemplen una
retallada substancial per al col·lectiu de persones dependents. Moltes
d’aquestes persones hauran de tornar amb les seves famílies davant la
impossibilitat d’aquestes de pagar-los la residència. No cal ni dir que,
en la majoria dels casos, les persones dependents necessiten un cuidador
pràcticament les 24 hores del dia i la família (sobre tot els filles) han
de multiplicar-se per a poder compaginar treball (en els casos de que en
tinguin) amb les tasques de la llar i l’atenció al dependent.
Això sí, s’ha rebaixat l’assignació
de la Casa Reial i s’ha congelat el sou del President del Govern. Evidentment,
no és el mateix una congelació de sou per aquelles persones que guanyen
als voltants de 1.000 euros mensuals que aquells que en guanyen 10.000.
Vosaltres sabeu que podria fer jo amb
10.000 euros mensuals? Entre altres coses podria pagar unes despeses generals
(llu, aigua, gas, telèfon...) de 5.000 euros, tal com necessita la dona
de Bárcenas. O no?