dijous, 7 de novembre del 2013

¿Sorprenderían Aznar y su camarilla si vuelve el Aznarato?

UPyD aprieta en Asturias  para romper el pacto de Gobierno y trata de avanzar en el conjunto de España con cierta holgura. Rosa Díez parece estar encantada de haberse conocido y se aproxima a la gloria o, al menos, así se lo cree. No ha penetrado apenas en Cataluña, aunque no sería imposible que, por fin, lo consiguiera mediante una coalición con Ciutadans-Cs.
 ¿Vieja guardia hacia el soberanismo?
Éstos, los ciudatans, se aprovechan de la coyuntura independentista y de la confusión que hay en el PSC. De modo que emergen  algunos miembros de su vieja guardia, orientados ahora, más o menos, hacia el soberanismo. Y, por la otra parte, nos encontramos con Alfonso Guerra y sus compañeros de viaje hacia la nada, exigiendo el aterrizaje del PSOE en la plaza Cataluña de Barcelona y el fin del PSC. Un dislate.
Encuesta para el optimismo
Al  PSOE que en la actualidad preside Alfredo Pérez Rubalcaba, sin embargo, le ha llegado al parecer una encuesta que invita al optimismo. Como hemos difundido desde ELPLURAL.COM, se trata de un sondeo bien construido, que augura la victoria del socialismo en las elecciones europeas. Si eso pasara -lo cual sin duda es plausible- la situación de los socialistas giraría hacia el retorno del triunfo, tras tanto tiempo de luchar sin apenas éxito contra formidables dificultades.
Balón de oxígeno
En el cuartel general del PP, y como señalábamos ayer, hay euforia contenida porque el asunto de los discos duros   de Bárcenes -significadamente  destruidos- ha sido por el momento un balón de oxígeno para Rajoy. El presidente  continúa a la deriva por sus borrones en la gestión y por su obsesiones en relación a su silencio sobre la presunta corrupción política que se expande dentro y fuera del PP.
El ratón y el gato
José María Aznar, mientras tanto, no para de jugar constantemente al ratón y al gato. El gato evidentemente es él.  Y el ratón, Rajoy. En declaraciones al diario ABC, periódico que compite con El Mundo a ver quién la tiene más larga, el expresidente  Aznar, cada día que transcurre, disfruta metiéndole el dedo en el ojo a su  antiguo sucesor. La presión contra Rajoy no se amortigua. ¿Sorprenderían a la opinión pública Aznar y su camarilla de fans, ansiosos de contribuir a la vuelta del Aznarato y a la espera de pisar moqueta?  Tiempo al tiempo.

Enric Sopena es director de ELPLURAL.COM

dimecres, 6 de novembre del 2013

LA FOTO DEL DIA 6-11-2013

Una agència només per a lloguers... Ara es lloga! No només hi ha crisi a les vendes d'immobles, pel que sembla, també als lloguers.

UN BOSC FRONDÓS



Si heu estat atents als mitjans de comunicació d’aquests darrers dies, heu pogut observar un canvi de tendència. Els índex macroeconòmics estan tornant als nivells de fa uns anys, tot just quan començava la crisi. Així l’IBEX borsari, la prima de risc, els tipus d’interès que s’ha de pagar pel deute, etc. estan tornant a nivells considerats com acceptables. Fins i tot Fitch, una de les agències de qualificació, ha retornat a Espanya la BBB; què no és per a tirar coets, però almenys vol dir que el país es troba en una situació econòmica estable.
Totes aquestes bones perspectives han comportat que, des dels organismes internacionals com per exemple el Banc Central Europeu, hagin felicitat el govern espanyol per l’efectivitat de les mesures adoptades. La qual cosa esperona l’equip econòmic de Rajoy a seguir amb la política d’austeritat que practiquen des de l’arribada al poder aviat farà dos anys.  
Dit això, vull recordar-vos que fa temps ja vaig advertir que la crisi acabaria quan algú diria que ja s’havia acabat. Així, de sobte. Si fa o no fa, és la situació que se’ns presenta en l’actualitat. Els brots verds que semblava que sortien de tant en tant, estan donant pas a un bosc frondós... Si més no, això es desprèn de tots els inputs que ens estan arribant darrerament.
Però, la realitat del dia a dia, la que percep el ciutadà de peu, és la mateixa?
Evidentment que no. I sinó que els hi preguntin a la majoria dels treballadors de la Generalitat de Catalunya que, segons l’avantprojecte de pressupostos generals de Catalunya per al 2014 tornaran a perdre una de les dues pagues extraordinàries. Tampoc milloraran totes aquelles àrees (Sanitat, Ensenyament, Serveis Socials, Cultura...) que s’han vist afectades per les retallades constants d’aquests darrers anys.
I si ens fixem en els pressupostos generals de l’Estat, la situació tampoc és que sigui molt millor. Les retallades, com passa a Catalunya, també continuaran i els treballadors públics seguirem un any més congelats. I ja en seran tres!  
Digueu-me llavors què ha millorat? Al començament us parlava de xifres macroeconòmiques, aquelles que només saben interpretar els experts, però l’ama de casa o el treballador (assalariat i petit autònom) tan sols entenen de les apujades de la cistella de la compra, dels diners que entren a casa a final de mes o de la quota de la hipoteca que no poden pagar. I, això, els que tenim sort, perquè els 6 milions d’aturats i les seves famílies, en molts de casos, continuaran sobrevivint amb prestació que els hi arriba de l’Estat... I no sempre passa.  

FOTOS DEL RODATGE DEL CURT LA FATARELLA 1938. La Fatarella III