UN BOSC FRONDÓS

Si heu estat atents als mitjans de comunicació d’aquests darrers dies, heu pogut observar un canvi de tendència. Els índex macroeconòmics estan tornant als nivells de fa uns anys, tot just quan començava la crisi. Així l’IBEX borsari, la prima de risc, els tipus d’interès que s’ha de pagar pel deute, etc. estan tornant a nivells considerats com acceptables. Fins i tot Fitch, una de les agències de qualificació, ha retornat a Espanya la BBB; què no és per a tirar coets, però almenys vol dir que el país es troba en una situació econòmica estable.

Totes aquestes bones perspectives han comportat que, des dels organismes internacionals com per exemple el Banc Central Europeu, hagin felicitat el govern espanyol per l’efectivitat de les mesures adoptades. La qual cosa esperona l’equip econòmic de Rajoy a seguir amb la política d’austeritat que practiquen des de l’arribada al poder aviat farà dos anys.  

Dit això, vull recordar-vos que fa temps ja vaig advertir que la crisi acabaria quan algú diria que ja s’havia acabat. Així, de sobte. Si fa o no fa, és la situació que se’ns presenta en l’actualitat. Els brots verds que semblava que sortien de tant en tant, estan donant pas a un bosc frondós... Si més no, això es desprèn de tots els inputs que ens estan arribant darrerament.

Però, la realitat del dia a dia, la que percep el ciutadà de peu, és la mateixa?

Evidentment que no. I sinó que els hi preguntin a la majoria dels treballadors de la Generalitat de Catalunya que, segons l’avantprojecte de pressupostos generals de Catalunya per al 2014 tornaran a perdre una de les dues pagues extraordinàries. Tampoc milloraran totes aquelles àrees (Sanitat, Ensenyament, Serveis Socials, Cultura...) que s’han vist afectades per les retallades constants d’aquests darrers anys.

I si ens fixem en els pressupostos generals de l’Estat, la situació tampoc és que sigui molt millor. Les retallades, com passa a Catalunya, també continuaran i els treballadors públics seguirem un any més congelats. I ja en seran tres!  

Digueu-me llavors què ha millorat? Al començament us parlava de xifres macroeconòmiques, aquelles que només saben interpretar els experts, però l’ama de casa o el treballador (assalariat i petit autònom) tan sols entenen de les apujades de la cistella de la compra, dels diners que entren a casa a final de mes o de la quota de la hipoteca que no poden pagar. I, això, els que tenim sort, perquè els 6 milions d’aturats i les seves famílies, en molts de casos, continuaran sobrevivint amb prestació que els hi arriba de l’Estat... I no sempre passa.