dilluns, 30 de desembre del 2013

A Carlos Fabra ya no le toca el Gordo

Antonio Aveldaño

El Gordo de Navidad es como la muerte, siempre les toca a los otros. Y además con la muerte te mueres tu mismo y con el Gordo se muere la vida que llevabas hasta ese momento. Aunque parece que no se muere del todo: se dice que a la mayoría de los que les toca el Gordo invierten mal, se enemistan con la familia, dilapidan el dinero y al cabo de pocos años se arruinan, con lo cual vuelven de nuevo a su antigua vida.
Aun así, ese relato tan oportunamente moralizante de lo que les sucede a los agraciados resulta demasiado redondo para ser del todo cierto. Más bien parece una narración ideada para consuelo de quienes nunca tienen suerte. En cualquier caso, todos los grandes relatos son consoladores, y muy en particular aquellos que no pretenden serlo.
Todo lo dicho hasta aquí vale, no obstante, únicamente para las personas normales, no para quienes están hechos de una pasta especial. ¿Cómo quién, por ejemplo? Como Carlos Fabra, naturalmente, al cual no le ha tocado la lotería una vez sino siete, no se ha enemistado con la familia, no ha invertido mal y, por supuesto, no se ha arruinado.
Que te toque la lotería tantas veces como le ha tocado a Fabra es como que alguien se muriera varias veces. Todos diríamos que tal cosa es imposible y por tanto mentira. Pues bien: lo milagroso en el caso de Fabra es que durante años y años miles de dirigentes, militantes y votantes del Partido Popular de Castellón ¡creían a Fabra! Y no solo lo creían ellos: viendo los años que ha durado su causa, también lo creían no pocos jueces, fiscales, abogados, procuradores… ¿Por qué tanta fe en un simple mortal? Seguramente porque, en efecto, Fabra es un hombre hecho –nunca mejor dicho- de una pasta especial.
Pero 2013 ha sido ¡ay! diferente. La principal novedad política de la lotería de Navidad de 2013 es que esta vez no le ha tocado a Carlos Fabra. Dado que Hacienda y la justicia ya saben casi todo lo que había que saber de las cuentas bancarias del líder del PP, ha dejado de tener sentido que le toque la lotería una vez más para justificar sus ingresos. Fabra sería, pues, la involuntaria encarnación de ese relato periodístico con moraleja sobre el triste destino que espera a los afortunados con el Gordo: ¡ahí lo tenéis, tantos años tocándole la lotería para acabar condenado por delito fiscal!
Aunque también es cierto que el expresidente de la Diputación no lo tiene todo perdido: cuando llegue el momento solicitará el indulto al Gobierno y quién sabe si no se lo darán. El indulto es a la justicia lo que el Gordo de Navidad a la lotería. Si Fabra ha tenido siempre tan buena mano con la lotería, ¿por qué no habría de tenerla con la justicia cuando llegue la hora de la verdad, que en materia de justicia siempre es, como se sabe, la hora de entrar en la cárcel?

diumenge, 29 de desembre del 2013

‘EL GORDO’ I LA GROSSA



El Gordo de Nadal de la Loteria estatal era conegut a Catalunya com la Grossa de Cap d’Any, d’aquí que quan la Generalitat es va inventar la seva pròpia loteria, no va caler rumiar-se molt quin nom sé li posaria.
A l’entrada d’avui, per a que ningú es confongui, quan parli de Gordo, em referiré a la loteria espanyola i quan parli de Grossa em referiré, evidentment a la de Cap d’Any de Catalunya.
Està clar que l’invent de la Grossa és una manera de fer quadrar els compres de la Generalitat. Però suposo que ni així... A més, ha estat del tot oportunista davant l’onada de sentiment nacionalista que hi ha en aquests moments als país. No seran bons patriotes camuflats? 
Aquest any, la rifa de Nadal ha deixat a Catalunya uns raquítics 30 milions d’euros d’uns 300 que se’n van jugar, això vol dir (no cal ser massa entès en matemàtiques) un 10% aproximadament. Per tant, l’Estat, a part de quedar-se una bona ració dels nostres impostos s’ha quedat amb uns 270 milions extres que, igual com fa amb els altres diners, després repartirà per tot l’estat. Bé, igual aquí també ens ve un porcí del que ha guanyat pels altres territoris. Ni la Bruixa d’Or, la famosa administració de loteria de Sort, ha tingut la sort (aquí val la redundància) que va tenir en anys precedents, encara que sinó recordo malament, sempre ha estat més agraciada amb la del Niño (aquí el Nen)
Per tant, no és estrany que la Grossa hagi tingut un gran èxit entre els catalans. Al menys que algú vingui de fora i tingui la sort de qui oi toqui, el 100% dels beneficis que donarà, es quedaran aquí i es podran destinar a ajuts socials (almenys així ens ho diuen)
L’èxit ha estat tan gran que fins i tot els responsables de Madrid de la rifa han admès que una de les causes del descens de recaptació ha Catalunya ha estat per culpa de la Grossa. L’altra causa és, evidentment, l’endèmica crisi. Però segons els experts encara n’hi ha una més: el preu de la butlleta. Mentre un dècim de la rifa de Nadal costa 20 €, una participació de la de Cap d’Any en costa 5. Per tant, molt més assequible a les economies de les famílies.  
Al menys que al Niño es pessigui alguna cosa més, per a l’any que ve, des d’aquest blog, ja auguro un pronòstic molt pitjor per al Gordo i esplèndid per a la Grossa.
Personalment us he de confessar una cosa. Ni he comprat cap dècim del Gordo ni cap participació de la Grossa. Encara que és cert que de la de Nadal portava alguna participació d’aquestes que fan les entitats, sindicats, etc. perquè me les van oferir, perquè ni les que veig quan vaig a la botiga n’he comprat. I si toca? Mala sort, en quedaré com ara.
No sé si no estaria bé patentar el nom de la Rifa del Nen, ja que si tot va com alguns desitgen, és possible que d’aquí un temps la Generalitat acabi per crear-la i si algú en registra el nom, o sé n’haurà de buscar un altre o caldrà comprar-ne els drets.
Jo tampoc ho faré.  

SOBRE L'APUJADA DE LA LLUM

Avui ha aparegut a la premsa de forma espontània anuncis de diverses companyies elèctriques justificant l'apujada imminent del preu de la llum. Quan passen fets com aquest et fan sospitar (al menys a mi) i malpensar (al menys a mi) Evidentment no és casual. Res és casual. Quan algú et diu que fes això o fes allò que a partir d'ara anirà millor, és que et vol enredar. Quan es va liberalitzar l'energia elèctrica, en contra del que podia semblar, la llum no ha deixat de pujar i pujar... I a sobre tenim que donar gràcies al govern d'Espanya que l'ha contingut més d'una vegada (sobre tot quan s'apropaven eleccions) El mateix govern d'Espanya que va privatitzar les elèctriques. Un govern d'Espanya governat per Aznar que ara forma part del consell d'administració d'una d'aquestes empreses. Però no és l'únic. També Felipe González forma par d'un altre, com també d'altres alts càrrecs dels governs del PP i del PSOE.

Ara (si voleu) llegiu aquest article que publicava ahir el Periódico.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/economia/que-diuen-les-electriques-2963357


XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. L'ALDEA. ALTRES FOTOS VIII