 |
| Blocs de pisos construïts per SB els anys del 'boom'. La majoria estan buits. |
Diuen que aquest 2013 hem tocat fons i que el
2014 serà l’any de la recuperació econòmica. Diuen... Perquè si fem un cop d’ull
al carrer i mirem a aquella gent que coneixem (amics, veïns, etc.) ens en
adonarem de tot el contrari. Si em tocat fons? No ho sé, però sí que sé que el
proper any no serà el de la recuperació per a la majoria d’economies familiars.
L’altra cosa són les dades macroeconòmiques que ens explicarà el govern.
Per a data macroeconòmica, els quasi 6 milions
d’aturats que seguim tenint i, dels que treballen, quans n’hi ha amb sou de menys de mileurista? I quan n’hi ha que
troben feina temporal i de forma precària (un mes o menys...) Sobre això no hi
ha dades o al menys jo les desconec.
Mireu, us explicaré dos casos reals que he
conegut aquests darrers dies explicats per persones que conec i, per tant, verídics,
molt verídics.
El primer fa referència a una família
marroquina composta pel matrimoni i dos fills menuts (més un que va pel camí) L’home
està fix o al menys sol anar treballant (no ho sé segur) i la dona treballa
esporàdicament en allò que pot. L’home aporta mensualment 900 euros a l’economia
familiar i la dona el que pot. Sabeu quan paguen d’hipoteca? 600 euros i,
evidentment han d’anar a buscar el menjar a una oenegé. Fa temps que volen donar la vivenda en dació, però el banc
per on la paguen els diuen que com ho va fer una financera no saben on està i
no els hi era possible (fixeu-vos que us parlo en passat) posar-se en contacte.
Finalment i assessorats per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) fa
tres mesos que van deixar de pagar. El dia 26 (2n dia de Nadal) els va trucar
la financera que, pel que sembla té la seu a Madrid. El primer que li van dir és
que a Catalunya era festa. Després van tenir una conversa molt tensa i,
finalment els van penjar. Posteriorment els van trucar aquelles 5 o 6 vegades
però no despenjaven el telèfon. De sobte sembla que posar-se en contacte amb la
financera no era tan difícil. Això sí, va se la financera que es va posar en
contacte amb els deutors quan aquest ja acumulaven 3 mesos sense pagar. Pel que
em van explicar, al signar la hipoteca d’un 4t pis sense ascensor, els hi van
dir que tranquils que les quotes anirien
baixant poc a poc.... Però en lloc de baixar els ha anat pujant. Segurament
és una d’aquelles hipoteques que es fa firmar durant els anys de la bombolla i
que contenia clàusules abusives.
El segon cas me’l explicava anit mateix un
conegut que està aturat. Té prop de 60 anys i tota la vida va treballar a una
empresa ampostina dedicada al comerç, fins fa un any i escaig que va tancar. La
seva dona tampoc no treballa d’ençà que va tancar la fàbrica on havia treballat
des de ben joveneta. Em va dir que anava a plegar olives i garrofes durant la
temporada i que mentre anava al camp no pensava en res. Però quan està a casa
no para de rondinar i, per cert, res de bo. Temps enrere, quan me’l vaig trobar
el vaig veure bastant deprimit, més tard el vaig veure una mica millor, però
ahir em va angoixar.
-A casa tinc 3 escopetes i a sobre vist a un
pis alt... -Em va dir-.
Vaig riure mentre li deia:
-Ric, però el que m’estàs dient no és per a
riure. Aquestes coses no les hauries de pensar...
Però és molt fàcil dir-ho per aquell que no
passa per una situació similar.
