dijous, 16 de gener del 2014

OR PER AL EGO DE RONALDO... I DE FLORENTINO

Quan es va anunciar la Pilota d’Or, estava a una cerveseria d’Amposta parlant amb una companya de la colla castellera. Només anunciar el nom del guanyador vaig escoltar: tongo!
El premi a Cristiano Ronaldo l’entenc com una reconciliació de la FIFA (caldria dir millor Blatter) per la burla que va fer-li el passat mes d’octubre.
La vida pública dels millors astres del món del futbol, és tan coneguda que quasi no caldria parlar-ne. Tothom sap que a Cristiano Ronaldo no li fa falta iaia ja que es sobra ell mateix.
Per molt de paripé que fes ahir, els aficionats al futbols sabem que feia anys que desitjava tenir una segona Pilota d’Or per calmar el seu ego. Recordo que fa uns anys intuïa que no guanyaria i es va excusar per a no estar present mentre sé li feia el reconeixement a Messi.
Que la FIFA volia que guanyés Rodaldo crec que queda prou clar en la maniobra que va fer al novembre al perllongar el termini de votació durant una setmana més i anul·lant les votacions anteriors. Casualment, les darreres setmanes de votació van coincidir amb el millor futbol del portuguès i amb l’inici de la lesió de Messi. Va ser quan Ronaldo va marcar els gols contra Suècia que classificaven a Portugal per a jugar la fase final del mundial de Brasil. Però cal recordar  també que l’eliminatòria era de repesca, per tant, vol dir que ni Portugal ni Cristiano van fer els deures quan calia.
Davant de tota aquella sèrie de circumstàncies que afavorien clarament al jugador del Madrid, Messi, amb quatre Pilotes d’Or guanyades de forma consecutiva, es va haver de resignar que aquest any no guanyaria la cinquena, en canvi, Ribéry era conscient que si no la guanyava aquest any quan el Bayern ho havia guanyat tot, no la guanyaria mai.
Perquè aquesta va ser l’altra gran injustícia de la nit. Encara que la Pilota d’Or sigui un guardó individual, el futbol és un joc col·lectiu i, difícilment una estrella podria brillar si els seus companys no fossin els complements necessaris per a guanyar títols.
Mentre l’equip de Ribéry, el Bayern de Munic ho guanyava pràcticament tot, el Barça de Messi s’emportava la lliga espanyola, mentre que el Real Madrid, si la memòria no em falla, només va conquerir la supercopa nacional, un títol considerat menor.
De totes formes, la casa blanca, devia tenir coll avall que aquest any el trofeu li donarien al seu astre, ja que tots els que pinten alguna cosa dintre del club hi eren presents, així com la televisió pròpia (ja sé sap que sempre hi poden haver filtracions)
Ara, Florentino, a qui li agrada presumir de títols i de victòries davant el Barça, es podrà fotografiar al costat de Ronaldo amb el trofeu al davant i mostrar la imatge als seus nets.
Si un te l’ego mol amunt, l’altre encara el té més. Ara bé, no sabria dir si un o l’altre i, per tant, diré allò que es deia dels Reis Catòlics: Tanto monta, monta tanto...    
Per acabar quedeu-vos amb la frase de Ribéry: Tan me fa el que hagi passat, tots sabem que Messi és el millor. No sé què més he de fer per guanyar.
També es diu que Platini li va dir a Messi a cau d’orella: El futbol no seria el mateix sense vostè. Cuidis!

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 16-01-2014

Foto feta aquest matí des del meu cotxe.
El tenia aparcat prop de la feia, quasi al davant de Recanvis Buda i el del Peugeot m'ha paregut que hi volia comprar alguna cosa, però encara no havien obert.
El millor és deixar el cotxe prop d'on vols anar encara que estigui mal aparcat.
Normalment me'n hauria anat cap a la dreta, però com els dos cotxes estaven mal estacionats, havia de fer un gir molt forçat i per tant, he pensat que millor seguir recte.
Menys mal què tenia aquesta sortida!!

“La CIA apadrinó al socialista Felipe González en el PSOE” y es ahora “asesor de Capriles”




Publicado por Ciencia y Espiritu


En su libro “La CIA en España", el periodista de investigación Alfredo Grimaldos asegura que el arribo al poder del socialista Felipe González como presidente del Gobierno español en 1982, fue en realidad la alternativa “diseñada y controlada” por la CIA para mantener la tutela sobre España.
El libro de Grimaldos, publicado en el 2006, afirma que el actual Partido Socialista Obrero Español (PSOE) fue un partido que no surgió de una verdadera base social, sino que fue recreado, moldeado y financiado por la CIA norteamericana” a través de fundaciones del Partido Socialdemócrata de Willi Brandt de la República Federal Alemana: “Los servicios secretos norteamericanos y la socialdemocracia alemana se turnan celosamente en la dirección de la Transición española , con dos objetivos: impedir una revolución tras la muerte de Franco y aniquilar a la izquierda comunista. Este fino trabajo de construir un partido “de izquierdas” para impedir precisamente que la izquierda se haga con el poder en España, es obra de la CIA, en colaboración con la Internacional Socialista”. (Puede leerse aquí el capítulo La CIA y la refundación del PSOE).
Alfredo Grimaldos ha publicado un nuevo libro: “Claves de la transición 1973-1986 para adultos” (Editorial Península). Su libro inicia con la frase siguente: “El franquismo no es una dictadura que finaliza con el dictador, sino una estructura de poder específica que integra a la nueva monarquía”.
En entrevista publicada por el periódico Público.es, Grimaldos responde una pregunta sobre: ¿Hasta qué punto la CIA tutela la Transición?
“Cuando Nixon llega a España en 1970 se encuentra con un Franco muy mayor. Nixon se vuelve preocupado. Para ellos era muy importante mantener la Península Ibérica en su sistema de alianzas. Entonces, le dice a Vernon Walters, su hombre de confianza, que venga a España para ver qué va a suceder después la muerte del dictador. Franco se dio cuenta enseguida de qué pasaba y le dijo a Walters que está todo atado y bien atado, que el Ejército se pondrá de parte de Juan Carlos I y que su principal monumento no es el Valle de los Caídos sino la clase media española que hará de colchón para impedir una revolución”.
Grimaldos hace pedazos la imagen oficial que se ha tenido de la Transición en España, señalada constantemente como referente ejemplar del paso de una dictadura hacia la madurez de la vida democrática y en ese contexto, el papel desempeñado por aquel joven luchador, inteligente,carismático, elocuente, a quien el diario Pravda, siendo todavía órgano del Comité Central del Partido Comunista de la Unión Soviética , llenara de elogios en la parte final de los 80 por su “flexibilidad y pragmatismo”.
Resulta entonces que ese faro de luz llamado Transición ¿Fue construido sobre la falsificación y el engaño? Dice así el testimonio, publicado en el libro de Grimaldos, del general Manuel Fernández Monzón, enlace de los servicios secretos del franquista Luis Carrero Blanco con la CIA: “No es verdad lo que se ha dicho de la Transición. Como eso de que el rey fue el motor. Ni Suárez ni él fueron motores de nada, sólo piezas importantes de un plan concebido al otro lado del Atlántico. Todo estuvo diseñado por la Secretaría de Estado y la CIA“.
Recientemente el ex candidato presidencial venezolano y gobernador del estado Miranda, Henrique Capriles Radonski, informó a través de su cuenta de Twitter que se reunió en Bogotá, Colombia, con el ex presidente del gobierno español Felipe González, quien fuera “íntimo amigo” del ex presidente venezolano Carlos Andrés Pérez y promotor de políticas neoliberales en España y en América Latina.
Entrevistado por una estación radiofónica del Uruguay, el analista James Petras respondió así a una pregunta sobre si Felipe González está asesorando a Henrique Capriles:
“Felipe González trabajaba con Álvaro Uribe, el asesino, narco-presidente de Colombia. Felipe González apoyaba los grupos pro escuadrones de muerte de Centroamérica, cuando estuve en España y Grecia, pude ver como los partidos derechistas de El Salvador y Guatemala recibían el apoyo de Felipe González. Entonces, el hecho de que esté con Capriles no me sorprende porque Felipe González no está vendido, es alquilado. Cualquier gobernante o dirigente de la derecha puede contratarlo por una cuota. Se necesitan por lo menos 300.000 dólares para recibir los ‘consejos’ de Felipe González. No es simplemente un reaccionario, sino que además es uno de los más corruptos e inmorales, en toda la historia de la política socialdemócrata europea”.
Redacción Entre Noticias

dimecres, 15 de gener del 2014

BURGOS SÉ SUBLEVA



Després de tots els casos de corrupció que han sortit a la llum durant els darrers anys i que han arribat a esquitxar fins i tot a la Corona, tot feia pensar que els polítics intentarien passar el més desapercebuts possible per evitar suspicàcies.
Però no ha estat així en tots els casos i sembla ser que hi ha qui, fent valer la seva majoria absoluta vol imposar per la força la seva raó en contra de la dels ciutadans afectats que són, cal recordar-ho, els que van escollir-lo a les passades eleccions.
Però si això no és suficient, la raó de l’alcalde vol que es facin unes obres de reconversió d’un carrer en una rambla ara que, segurament, aquests diners es podrien destinar a d’altres finalitats molt més solidàries i esperar temps millors per a portar a terme.
Estic parlant de Burgos, una ciutat més coneguda per ser la capital de província del poble natal del Cid Campeador i capital de l’Espanya nacional durant la guerra civil que per esdeveniments molt més recents.
Però sembla ser que l’alcalde vol passar a la posteritat i, per aconseguir-ho, la millor manera es parli d’ell i ja sé sap que diu la dita: l’important és que parlin de tu encara que sigui malament.
Les protestes dels veïns en contra d’un projecte que creuen innecessari i d’un alcalde al qui consideren un cacic, fa diversos dies que duren. La reconversió d’un carrer en rambla no hauria de comportar cap problema. A tothom li agrada que humanitzin els nostres carrers i places. Però si això comporta la supressió de centenars de places d’aparcament públic i, que a partir d’ara, passaran a ser privades, ja que la construcció de la plaça va lligada a la construcció d’un pàrquing soterrat i, per tant, els veïns que ho vulguin, hauran de comprar una plaça per al seu cotxe, t’acaba per posar la mosca darrere de l’orella i, de pas, de mala llet. I més si saps que l’empresari que ha de fer l’obra i quedar-se amb el pàrquing ha estat imputat pel cas Gürtel.
Sense venir a compte, ahir pel matí, en anar a pagar a una botiga, m’ha dit la dependenta:
-Què et sembla el que està passant a Salamanca?
-A Salamanca? No vols dir Burgos?
-Això. Es diu que si pot ser l’inici d’una gran revolta general...
Ja m’agradaria! Per molt bones notícies econòmiques que ens vol fer empassar el govern, la realitat del país és ben diferent. L’atur no acaba de baixar i les previsions per a final d’any (segons De Guindos) es situarà en torn al 25%, una taxa encara massa alta per a començar a donar bots d’alegria. I aquesta situació afecta molt l’economia del país. Per una part, l’estalvi de les famílies cau i es situa en quotes molt baixes, per tant, amb aquesta dada a la ma, s’entén perfectament que el consum no pugui augmentar, per això la inflació no es comporta de la manera que caldria i caldrà abaixar els interessos per mirar d’estimular l’economia.
Per tant, fins que, realment, no es vegin els anunciats brots verds, qualsevol protesta ciutadana seria del tot justificable. Però tan justificable com improbable, ja que sembla que el conformisme s’ha apoderat de la majoria dels ciutadans. 

Després d'escriure aquest article, l'alcalde de Burgos ha fet paralitzar les obres i diu que vol reunir-se amb els veïns. Caldrà veure com acaba aquesta història. 
De moment cal felicitar-los per la batalla guanyada al cacic.