Quan es va anunciar la Pilota d’Or,
estava a una cerveseria d’Amposta parlant amb una companya de la colla
castellera. Només anunciar el nom del guanyador vaig escoltar: tongo!
El premi a Cristiano Ronaldo l’entenc
com una reconciliació de la FIFA (caldria dir millor Blatter) per la burla
que va fer-li el passat mes d’octubre.
La vida pública dels millors astres del
món del futbol, és tan coneguda que quasi no caldria parlar-ne. Tothom
sap que a Cristiano Ronaldo no li fa falta iaia ja que es sobra ell mateix.
Per molt de paripé que fes ahir,
els aficionats al futbols sabem que feia anys que desitjava tenir una segona
Pilota d’Or per calmar el seu ego. Recordo que fa uns anys intuïa
que no guanyaria i es va excusar per a no estar present mentre sé li feia
el reconeixement a Messi.
Que la FIFA volia que guanyés Rodaldo
crec que queda prou clar en la maniobra que va fer al novembre al
perllongar el termini de votació durant una setmana més i anul·lant les
votacions anteriors. Casualment, les darreres setmanes de votació van coincidir
amb el millor futbol del portuguès i amb l’inici de la lesió de Messi.
Va ser quan Ronaldo va marcar els gols contra Suècia que classificaven
a Portugal per a jugar la fase final del mundial de Brasil. Però cal recordar
també que l’eliminatòria era de repesca, per tant, vol dir que ni
Portugal ni Cristiano van fer els deures quan calia.
Davant de tota aquella sèrie de circumstàncies
que afavorien clarament al jugador del Madrid, Messi, amb quatre Pilotes
d’Or guanyades de forma consecutiva, es va haver de resignar que aquest
any no guanyaria la cinquena, en canvi, Ribéry era conscient que si no
la guanyava aquest any quan el Bayern ho havia guanyat tot, no la guanyaria
mai.
Perquè aquesta va ser l’altra gran injustícia
de la nit. Encara que la Pilota d’Or sigui un guardó individual, el futbol
és un joc col·lectiu i, difícilment una estrella podria brillar si els
seus companys no fossin els complements necessaris per a guanyar títols.
Mentre l’equip de Ribéry, el Bayern
de Munic ho guanyava pràcticament tot, el Barça de Messi s’emportava la
lliga espanyola, mentre que el Real Madrid, si la memòria no em falla,
només va conquerir la supercopa nacional, un títol considerat menor.
De totes formes, la casa blanca, devia
tenir coll avall que aquest any el trofeu li donarien al seu astre, ja
que tots els que pinten alguna cosa dintre del club hi eren presents, així
com la televisió pròpia (ja sé sap que sempre hi poden haver filtracions)
Ara, Florentino, a qui li agrada presumir
de títols i de victòries davant el Barça, es podrà fotografiar al costat
de Ronaldo amb el trofeu al davant i mostrar la imatge als seus nets.
Si un te l’ego mol amunt, l’altre encara
el té més. Ara bé, no sabria dir si un o l’altre i, per tant, diré allò
que es deia dels Reis Catòlics: Tanto monta, monta tanto...
Per acabar quedeu-vos amb la frase de
Ribéry: Tan me fa el que hagi passat, tots sabem que Messi és el millor.
No sé què més he de fer per guanyar.
També es diu que Platini li va dir a
Messi a cau d’orella: El futbol no seria el mateix sense vostè. Cuidis!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada