dijous, 29 de maig del 2014
EXPECTANT
Sé que alguns dels meus amics internautes
fa dies que troben a faltar els meus acurats anàlisis polítics. Bromes
a part, el cert és que m’ho passo bé comentant la vida política del nostre
país i, encara que de vegades m’equivoco, normalment l’encerto.
Un dels que em va demanar l’anàlisi de
les passades Europees va ser l’amic Manolo i li vaig dir que si fa o no
fa, els resultats eren els que havia anunciat ja fa unes setmanes.
La davallada socialista tant a Espanya com
a Catalunya, s’intuïa. Es veia venir que ni Rubalcaba ni Navarro es veurien
reforçats després de les eleccions.
En calent, les valoracions sempre solen
coincidir: Hem entès el missatge i hem de canviar.
Ho van dir des del PSOE i ho va dir Pere Navarro.
Fins i tot una cosa semblant és el que va
dir Rajoy després del desastre electoral del PP, tot hi haver guanyat les
eleccions. En aquest cas tremolo, ja que si adopten noves mesures serà per a perjudicar a les classes populars en detriment dels rics. El casero Germà Bel va opinar així al programa de Cuní a 8tv:
Mai havia vist celebrar amb tanta eufòria una davallada tan gran.
Però les derrotes s’han de camuflar, encara que només sigui de cara els
seus electors. Quantes vegades haurem escoltat que després de les eleccions
tots hi guanyen? Uns perquè realment ho han fet, els altres perquè han
guanyat vots respecte eleccions anteriors, d’altres perquè han perdut
menys del que esperaven...
Si he de definir en una paraula el meu estat
actual és expectant. Dir que es canviarà és molt fàcil, canviar realment,
una mica més complicat.
A Rubalcaba sé li ha de reconèixer el gest
de plegar. Ara bé, plega 2 anys tard. Diguem-ho clar i català: El PSOE
ha perdut dos anys!
A Catalunya, Navarro ha començat consultes
amb els seus col·laboradors més propers, però també amb els sectors crítics
del partit i, encara que hagi anunciat que vol canviar de política, difícil
ho veig que pugui convèncer als antics militants socialistes.
Què dirà ara Navarro? Que de sobte està
pel dret a decidir i que abandona la via federal? Evidentment es trobarà
amb l’oposició de la resta dels socialistes espanyols i amb la incredulitat
dels ciutadans de Catalunya.
Navarro, com Rubalcaba, hauria d’haver
anunciat que plega. Està clar que si l’escletxa per on entre l’aigua
al vaixell ha anat creixent durant els darrers mesos, ara, quan ja té una
mida considerable, és molt difícil d’aturar. I davant d’aquesta situació,
militants i simpatitzants segueixen abandonant la nau buscant refugi a
d’altres formacions polítiques molt més coherents, que és el mateix que
dir que no han canviat de discurs en molts d’anys.
DESCONNECTAT
Poques vegades havia estat tan desconnectat
com els passats dies. Per a tots aquells que no ho sabeu, hem estat uns
dies de vacances a Croàcia i com comprendreu, l’idioma que allí es parla
es incomprensible per algú que, com jo, tingui el ‘do de les llengües’.
El que té de negatiu per a una persona
a qui li agrada estar informada (quan poso la ràdio normalment escolto
notícies), també té la seva part positiva al poder desconnectar durant
uns dies de tot allò que l’envolta i centrar-se exclusivament en mirar
de passar-ho el millor possible i aprofitar el màxim les vacances.
Sense cap mena de dubte, la notícia més
negativa i que, en aquest cas sí que veiérem en directe va ser la victòria
del Madrid que li va permetre guanyar la décima. Va ser sopant a
un restaurant d’Split. Quan el Madrid va marcar el gol de l’empat, ja
havíem acabat de sopar i els cambrers (blancs com la llet) estaven recollint
les taules. El 2-1 i el 3-1 els varem veure mentre ens menjaven un gelat
a la televisió de l’establiment del costat. Ja no calia veure més.
Diumenge, quan dèiem que érem catalans,
ens recordaven el resultat del partit del dia abans. Per acabar-ho d’arrodonir,
diumenge, de camí cap a Dubrovnik, varem parar a un poblet i al costat
del restaurant on dinarem, n’hi havia un altre que es deia Decima
(sense accent)... Vosaltres mateixos.
I diumenge les eleccions Europees. No
són les que es consideren més transcendentals, però és evident que tenen
la seva importància. Els primers resultats ens el va avançar el nostre
fill que ho va veure per Internet a la pàgina del diari Ara. Així ens varem
assabentar que tot i la davallada, va guanyar el PP i que Podemos,
el partit de Pablo Iglesias, va treure 5 diputats quedant en quarta posició.
Seguirà governant la casa, va declarar al ser preguntat pels resultats.
Després vaig estar mirant els resultats
d’uns quans pobles, però poca cosa més...
Segur que m’hauran passat per alt moltes
coses, però tan me dóna... Segur que tampoc eren tan importants....
Subscriure's a:
Missatges (Atom)