EXPECTANT

Sé que alguns dels meus amics internautes fa dies que troben a faltar els meus acurats anàlisis polítics. Bromes a part, el cert és que m’ho passo bé comentant la vida política del nostre país i, encara que de vegades m’equivoco, normalment l’encerto.

Un dels que em va demanar l’anàlisi de les passades Europees va ser l’amic Manolo i li vaig dir que si fa o no fa, els resultats eren els que havia anunciat ja fa unes setmanes.

La davallada socialista tant a Espanya com a Catalunya, s’intuïa. Es veia venir que ni Rubalcaba ni Navarro es veurien reforçats després de les eleccions.

En calent, les valoracions sempre solen coincidir: Hem entès el missatge i hem de canviar. Ho van dir des del PSOE i ho va dir Pere Navarro.  

Fins i tot una cosa semblant és el que va dir Rajoy després del desastre electoral del PP, tot hi haver guanyat les eleccions. En aquest cas tremolo, ja que si adopten noves mesures serà per a perjudicar a les classes populars en detriment dels rics. El casero Germà Bel va opinar així al programa de Cuní a 8tv: Mai havia vist celebrar amb tanta eufòria una davallada tan gran. Però les derrotes s’han de camuflar, encara que només sigui de cara els seus electors. Quantes vegades haurem escoltat que després de les eleccions tots hi guanyen? Uns perquè realment ho han fet, els altres perquè han guanyat vots respecte eleccions anteriors, d’altres perquè han perdut menys del que esperaven...

Si he de definir en una paraula el meu estat actual és expectant. Dir que es canviarà és molt fàcil, canviar realment, una mica més complicat.

A Rubalcaba sé li ha de reconèixer el gest de plegar. Ara bé, plega 2 anys tard. Diguem-ho clar i català: El PSOE ha perdut dos anys!

A Catalunya, Navarro ha començat consultes amb els seus col·laboradors més propers, però també amb els sectors crítics del partit i, encara que hagi anunciat que vol canviar de política, difícil ho veig que pugui convèncer als antics militants socialistes.

Què dirà ara Navarro? Que de sobte està pel dret a decidir i que abandona la via federal? Evidentment es trobarà amb l’oposició de la resta dels socialistes espanyols i amb la incredulitat dels ciutadans de Catalunya.

Navarro, com Rubalcaba, hauria d’haver anunciat que plega. Està clar que si l’escletxa per on entre l’aigua al vaixell ha anat creixent durant els darrers mesos, ara, quan ja té una mida considerable, és molt difícil d’aturar. I davant d’aquesta situació, militants i simpatitzants segueixen abandonant la nau buscant refugi a d’altres formacions polítiques molt més coherents, que és el mateix que dir que no han canviat de discurs en molts d’anys.