LA VIA AUGUSTA

dilluns, 2 de juny del 2014

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. II MOSTRA DEL VI I EL CAVA CATALÀ. FOTOS III

EL REI A MORT... VIVA EL REI!!

Amb aquest crit s’anunciava abans la mort del monarca i l’entronació del seu successor.

Però avui en dia ja ni es moren i si abdiquen, com ha estat en el cas del rei borbó, ho fan a destemps i, condicionat per les circumstàncies actuals. Cal recordar que el Rei, com a cap d’estat, no ha fet absolutament res per a intervenir en temes com el del procés sobiranista de Catalunya. No és que sé hagués demanat de forma reiterada, però hi va haver veus com la de Pere Navarro que ho va demanar públicament. Tampoc sembla que li afectessin temes preocupants per a una bona part de la ciutadania, com ara el tema de la pobresa, desnonaments, atur, pèrdua de drets, privatització de serveis essencials, corrupció generalitzada (inclòs membres de la seva família), indults a personatges de dubtosa reputació, etc.

Davant de tot això el Rei ha preferit guardar silenci. Ja sé que la Constitució diu que el Rei reina, però no governa, però hi ha casos que clamen al cel i on sembla que el Rei hagués pogut fer alguna cosa més. Tot això em fa pensar que potser no es mereix el sou que sé li està pagant (encara)

Evidentment Joan Carles I d’Espanya i res d’Alemanya (tal com sé l’anomenava quan va ocupar el càrrec a la mort de Franco) es va envoltat de tota mena d’escàndols. Possiblement el més sonat és el que explica Pilar Urbano en la seva obra La Gran Desmemoria, un llibre que, encara que una majoria dels dirigents polítics es fan afanyar en desmentir el que allí s’explica, jo li dono tota la credibilitat. De fet, quan Jordi Évole va anunciar el documental sobre tota la veritat del 23-F de 1981, vaig ser dels que vaig pensar que sortiria a la llum el veritable paper del Rei en aquell intent frustrat de cop d’estat. Frustrat o programat per a que fracassés?

Quan va sortir a la llum l’accident produït arran de la cacera d’elefants i aquella famosa frase M’he equivocat, no tornarà a passar, el borbó va perdre la poca credibilitat que li quedava després d’altres afers no confirmants però que van omplir pàgines de revistes i diaris.

Està clar que els sectors més republicans de l’estat aprofitaran ara per a demanar la instauració de la III República. Dissabte, Pablo Iglesias, el líder de Podemos i guanyador moral de les eleccions a la pregunta si monarquia o república, va contestar: Què Felipe es presenti a unes eleccions. Una cosa així va fer el deposat rei de Bulgària, que, en veure que la monarquia no seria establerta, va decidir formar un partit polític i presentar-se a les eleccions d’aquell país.

De totes maneres em sorprenc de la que jo considero incongruència de molts de ciutadans de Catalunya: per una part reclamen que Espanya es transformi en república i per l’altra la independència de Catalunya. Si finalment s’assoleix la independència, a mi m’importarà ben poc quina forma d’estat hi ha al país del costat.

Recordeu que a hores d’ara encara no sé sap quina forma de govern hi hauria a Catalunya: si una monarquia parlamentària (com passa actualment a Espanya) amb un president del govern o una república amb president i primer ministre. Penseu que hi ha països anglosaxons on la Reina d’Anglaterra és el cap de l’estat.

República? Evidentment que sí, però catalana, espanyola o tetes dues? Aquesta és la qüestió!

DIARI DE CROÀCIA 3: ZADAR. EL RELLOTGE DE SOL QUE NOMÉS FUNCIONA PER LA NIT

Varem arribar a Zadar per la nit desprès d’haver localitzat l’apartament on havíem de pernoctar aquella nit i situat a uns pocs quilòmetres del casc urbà, prop de la mar. Més tard, amb el cotxe ens desplaçarem fins el nucli històric. Aparcarem el cotxe prop d’una pot (més que pot passarel·la) i entrarem per una porta oberta a la muralla que em va donar la sensació que quan es va bastir no hi estava. Per a què ens entenguem: que es va obrir en una època més actual.

Els carrerons son estrets i sovint ocupats parcialment per les taules dels bars i restaurants. Aquella nit va ser l’única en tot el viatge que soparem peix i marisc. Si bé el menjar comparat amb el d’aquí és barat, en aquest cas no. Sortirem per uns 30 euros per barba al canvi i, segurament, aquí, amb 30 euros hauríem pogut menjar millor. No vull dir que no estigués bo, simplement que la relació preu qualitat no estava en consonància.

El restaurant tenia com a dues terrasses: una al carrer principal (es a dir un carreronet) i l’altra al darrere, con si fos un pati, però que també era un petit carreró. De fet ens pensaven que la roba estesa formava part de l’atrezzo, però al dia següent veiérem que no.

En haver sopat ens dirigirem al passeig marítim (molt antic, res a veure amb el d’aquí) fins arribar al final. Aquesta part si que era més nova. Allí s’hi podia escoltar l’orgue marí i veure el rellotge de sol. Bé, no era de sol, sinó solar. Com ja us vaig dir el primer dia, a part del sol també s’hi representen els planetes dels sistema solar.

El matí següent tornarem a Zadar per a veure’l de dia. Hi havia molt més moviment. A la plaça principal s’hi recollien donatius per a les inundacions de Bòsnia. Caminarem pels carrerons estrets fins tornar ha arribar al mateix lloc on ja havíem estat la nit anterior i, després, donarem la volta per la zona de fora de la muralla per a tornar-hi a entrar i veure la part que encara no havíem vist, com per exemple allà on hi va haver la ciutat romana, al costat del museu arqueològic. A l’altre costat de la població s’hi conserva una porta romana amb tota l’aparença d’un arc de triomf.
Zadar està delcarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.