diumenge, 8 de juny del 2014

PABLO IGLESIAS ACIERTA AL RENUNCIAR A LA DÁDIVA


Luis María ANSON 
 
A Pablo Iglesias le corresponde una subvención estatal de más de un millón de euros por los votos obtenidos en las europeas. ¿Quién dictamina la cuantía de semejante regalo a favor de los partidos políticos? Pues los propios partidos políticos. En plena crisis de austeridad, el Gobierno continúa otorgando suculentas dádivas a los partidos. No existen controles ni debates. Todo se hace con descaro. Ellos se lo guisan y ellos se lo comen. En lugar de vivir de las cuotas de los afiliados, el 90% de lo que gastan los partidos lo pagan los ciudadanos a cargo de los impuestos con que los políticos sangran los bolsillos del contribuyente. Un escándalo. Un completo escándalo que no solo no se ha moderado con la crisis sino que se acentúa cada año. Los partidos políticos se han convertido en un negocio y sus dirigentes anteponen casi siempre el interés partidista al interés general. De ahí el rechazo popular contra los partidos políticos, instalados en el tercer lugar entre los diez grandes problemas que agobian a los españoles.
Pablo Iglesias ha dado una soberana lección al renunciar a la dádiva que, en forma de subvención electoral, se han otorgado a sí mismos los partidos políticos en las elecciones europeas. El controvertido dirigente ha sido consecuente con sus ideas y ha dejado en la picota a los otros partidos que se han apresurado a extender las manos pordioseras para recibir la limosna de la subvención por voto conseguido. Socialistas, populares, comunistas, centristas y periféricos callan como putas y continúan genuflexos para favorecer el trato y beneficiarse de las pingües subvenciones acordadas. Pero Pablo Iglesias los ha dejado en evidencia. A todos.

http://www.elimparcial.es/nacional/pablo-iglesias-acierta-al-renunciar-a-la-dadiva-138177.html 

dissabte, 7 de juny del 2014

FOTOS DE CROÀCIA. TROGIR I























DISSABTE 7 DE JUNY. QUINT DIA SENSE REI



Sense glamour. Ahir divendres dia 6 al Centre Cívic d’Alcanar es va celebrar l’acte d’entrega dels premis Ebreliders 2013.
Ja sabeu els meus seguidors que el curtmetratge la Fatarella 1936 optava a un dels premis en la categoria cultural. Com el seu realitzador Pau Bertomeu no hi va poder assistir per problemes d’agenda, em va demanar si hi podia anar jo. Però no hi vaig anar sol. En van acompanyat Tiffani Guarch i la meva dona.
L’acte d’ahir va sor molt semblant al de l’any passat a l’Ametlla de Mar. El pitjor és la duració: 2 hores i mitja. Mentre l’any passat a l’Ametlla va amenitzar la nit el grup los Sirgadors que lidera el polifacètic ampollenc Mario Pons, ahir ho va fer un jove grup local de jazz. Al final es van quedar sense tocar un dels temes i també cal dir que els que van escollir van ajudar a allargar l’acte. El primer tema va durar més de 10 minuts.
L’any passat, la Diana Mar i la Tere González van aportar molt més glamour que aquest any la senienca la Clara Tena.
Entre el públic assistent molt de convergent, començant per Paco Sancho, Ferran Bel, Lluís Soler, Núria Balagué... Però també estaven l’alcalde d’Alcanar Alfonset Montserrat o l’alcaldessa de la Sénia Marutxi Ballester.
Moltes felicitats als guanyadors, però sobre tot al meu company i amic Paco Túnez que va ser elegit ebrenc de l’any 2013 i a Jeroni Castell, propietari del restaurant les Moles d’Ulldecona.

Un forat a l’agenda. Després de que Arturo Mas anunciés que no assistiria a la coronació del nou Rei Felip VI, ara ha anunciat que ho farà. Segons sembla Mas té previst viatjar als Estats Units amb una comitiva formada majoritàriament per empresaris catalans. L’abdicació va agafar a tothom per sorpresa, també a Mas. Però finalment sembla que s’ho podrà arreglar per a poder assistir a l’acte. No cal dir que els sectors més sobiranistes l’han criticat per aquest decisió.
També Puig. Felip Puig per la seva banda ha declarat que no confia amb el nou rei, però que no es poden tancar portes... I si l’hipotètica independència de Catalunya fos un fiasco?     

Rosa Díez, liberal. UPyD, el partit creat per l’exsocialista Rosa Díez, ha demanat l’ingrés al grup Liberal Europeu. Allí es trobarà amb els convergents i els del PNB. Ja sabeu que Unió s’integra al grup Popular.
Sembla ser que la que va intentar liderar el PSOE va mostrant poc a poc els seu veritable rostre. Al menys ja sabem que de socialista tenia ben poc.  

Recordatori. Ja sabeu que demà a les 12 del migdia la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. L’acte està organitzat per Òmnium Cultural i es farà simultàniament a diverses capital europees i moltes ciutats i pobles de Catalunya reivindicant el dret a decidir del poble català.
Per la tarda, a les 19:30 actuació al mateix lloc per a donar el tret de sortida a les 7enes jornades musicals de l’Ermita. No hi podeu faltar.

Per cert, encara no hi ha fotos de la gala d'anit. Els que en van fer sembla que sé les guarden...  

FUTBOLISTES MILEURISTES



La prima de 720.000 euros per guanyar el mundial de futbol del Brasil portarà cua. I jo que me’n alegraré!  
Segons les informacions periodístiques, la Federació Espanyola de Futbol va oferir els jugadors les mateixes primes que fa 4 anys al mundial de Sud-àfrica, però els jugadors haurien rebutjat l’oferiment. Bé pels jugadors, un cop més han donat una gran mostra de solidaritat i comprensió cap a la resta dels ciutadans d’aquest país que no arriben a final de més o tenen dificultats per a fer-ho.
L’actitud dels jugadors de la Roja és una immoralitat. Totalment d’acord amb la iniciativa del gruo parlamentari d’Izquierda Plural de voler limitar les primes que perceben els esportistes d’elit. Si finalment el PP i el PSOE voten en contra de la proposició no de llei, no només seran còmplices d’aquest disbarat, sinó també responsables (de fet ja ho són) de que tributin fora d’Espanya i que els seus impostos no es puguin destinar a projectes socials del nostre país.
Casos com aquests s’haurien de regular per llei i permetre que els jugadors poguessin destinar els impostos que paguen a finalitats socials.
Tots els xiquets, sigui quina sigui la seva condició social, els tenen com un exemple a seguir. Però quan te’n adones com són, penses que en realitat són un mal exemple.
De ben segur, els jugadors aficionats que defensen els colors de qualsevol equip local o de barri i que, tal vegada, no arriben a mileuristes, els podrien donar tota una lliçó de comportament solidari.