L'AMPOSTA DESCONEGUDA. PLACA HOMENATGE A JOSÉ SAPIÑA

La placa es troba a un lateral de la plaça de l'Aube, rebatejada com a plaça de Fidel. És difícil veure-la perquè esta de cara al riu i des del carrer Sant Joan només es pot veure el pedestal.

Si voleu ampliar la informació:

http://www.raco.cat/index.php/revistaetnologia/article/viewFile/185927/239315

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. LA RIBERA VERDA I FLORIDA

L'AMPOSTA DESCONEGUDA. HOMENANTGE A LO TEIXIDOR

Entre el passeig de la Generalitat i el carrer Alcanar hi ha un petit parc infantil. Allí, un pedestal molt senzill recorda la figura de qui va ser el darrer cantador de jota improvisada d'Amposta. 
Vaig tenir l'honor d'assistir al seu homenatge poc temps abans de morir. 
Per cert, fixeu-vos amb l'escut d'Amposta. Quan es va col·locar aquest pedestal, je no er oficial. 
Una vergonya!

LA CAIXA CANVIA DE DIRECTOR GENERAL. ENS ESPERA ALGUN CANVI MÉS?

La setmana passada, Isidre Fainé, president de la Caixa, va destituir al fins ara Director General Joan Maria Nin i va nomenar para ocupar el càrrec a Gonzalo Gortázar. Sembla ser que volen donar a l’entitat un nou rumb. Falta li fa!

És evident que en el temps, la Caixa ha perdut tota l’essència de l’entitat que jo vaig conèixer quan era jovenet.

Ja no demano que sigui fidel als seus orígens, perquè s’ha d’adaptar necessàriament als nous temps, però l’esperit hauria s’hauria d’haver conservat pràcticament intacte.  

El qui com jo portin anys de clients de la Caixa, de ben segur que estaran totalment d’acord amb mi que s’ha despersonalitzat molt. Antigament la Caixa tenia aquell grau de proximitat que en el temps ha anat a parar al poal de les escombraries.

Quan vaig obrir la meva primera llibreta d’estalvis a l’oficina de Ferreries de Tortosa, amb una petita imposició et regalaven un cinta de música per Nadal i un llibre per Sant Jordi. Després depenia de la amistat que tinguessis amb el delegat per a que et donés algun regal dels que, normalment, estaven destinats als bons clients. Com que vaig tenir la sort de tenir molta amistat amb un d’ells, em va donar làmines que vaig emmarcar, bolígrafs, un marc de fotos i, fins i tot, un rellotge per a la meva dona. Avui en dia, com aquell que diu, no et donen ni el bon dia.

Malgrat tot, aquest no ha estat el gran canvi de la Caixa, però si una manera molt gràfica de demostrar-ho. El canvi va començar, fins i tot, de que es convertís de caixa a banc (Caixabanc)

El gran canvi va ser quan poc a poc van deixar de fer aquella atenció personalitzada que els va caracteritzar. Encara recordo quan em feien enquestes telefòniques per a que valorés el servei i l’atenció. Fa anys que no en fan o al menys no me’n fan a mi. Una de les preguntes que em fan fer era sobre si quan entrava a l’oficina em coneixien i es dirigien a mi pel meu nom.

La que havia estat la meva oficina fins fa poc més d’un any la van tancar i la van ajuntar amb una altra, massificant treballadors però també clients. A Amposta, de 5 oficines que hi havia s’ha quedat amb 3.

Ara no és que no em coneixen ells, és que jo tampoc els conec. De fet pràcticament ni em sona la cara, ja que a molts els van canviant sovint d’oficina en oficina, sobre tot als que van ocupar llocs de responsabilitat durant els anys que venien les preferents als iaios.

Conec un cas (i us ho dic de debò, ja que es tracta d’una persona molt propera), que li van posar els diners a un producte sense previ ais. Quan ho va anar a esbrinar, l’empleada no va poder trobar el contracte. A pesar que li van dir que ho mirarien, mai va saber res més. Curiós, no?

Els treballadors més antics de la Caixa, alguns d’ells jubilats, podrien donar testimoni del que estic dient i, segurament encara us explicarien molts més casos. De vegades parlo amb un que va ocupar un lloc de responsabilitat a una de les oficines de Tortosa. Allí s’hi va passat tota la vida fins que es va jubilar. Va marxar molt cremat!

Als treballadors cada vegada se’ls hi exigia més per menys sou. No sé si ho sabeu, però els antics treballadors cobren un bon sou (i quan dic bo vull dir molt bo!) Els d’ara segurament no arriben ni al 50%. La resta se l’han de guanyar a base de vendre productes, com per exemple assegurances. Més que banquers són comercials i així us ho inculquen.

No sé si el canvi de director general serà per a bé o encara s’anirà a pitjor. Conec clients de molts d’anys que han cancel·lat els comptes i, lògicament, els han obert a una altra entitat bancària. A hores d’ara encara no sé sap si serà per a be, però si que demostra que s’estava molt cremat amb la Caixa. Intueixo que recuperar tot els que s’ha perdut en aquests anys serà molt difícil.