L'AMPOSTA DESCONEGUDA. LA CASA DEL NOTARI

Entre les cases modernistes d'Amposta, la del Notari deu de ser la menys coneguda.
Situada al carrer Victòria (algú em podria dir d'on ve aquest nom?), dóna l'esquena al pont penjant.
La part inferior de la façana està una mica degradada, però la seva bellesa impressiona al visitant.  

LES FOTOS DEL DIA 9-07-2014

1.- El cel d'Amposta aquest mati sobre 2/4 de 8.

2.- Oficina de la AEAT de Tortosa. Ens canvien unes velles portes de fusta per unes de vidre més modernes.

PORT DELS ALFACS: FINALMENT EL CREUER NO HA ATRACAT

Amb un pam de nas s’han quedat avui els veïns de la Ràpita en veure que el creuer de luxe que havia d’atracar al seu port, finalment no ho ha fet.
Efectivament, avui a les 7 del matí, s’esperava des de feia dies, el primer creuer de luxe (un veler) que havia d’atracar al port del Alfacs. Els comerços, bars i restaurants s’havien preparat per a rebre els acabalats visitants. Fins i tot s’havia repartit una mena de diccionari amb les paraules i frases més comunes per tal d’atendre’ls millor. Fins i tot s’havia destinat un lloc per a la premsa i havien de ser rebuts per l’alcalde.
Sembla ser que el vaixell en qüestió ha arribar puntualment, però ha fondejat abans d’entrar al port com si li tingués por. Primer s’ha dit que perquè no hi havia pràctic (el tècnic que coneix a la perfecció el port i que guia les embarcacions pels llocs més adients) Però això semblava del tot inversemblant, perquè si tothom sabia que avui havia d’arribar, sé suposa que les autoritats portuàries ho sabien millor que ningú. Després s’ha dit que la culpa era del vent que impedia que es pogués fer bé la maniobra d’atracament.
Jo encara he apuntat una altra possibilitat. Que l’alcalde, vara en ma, hagués atemorit els tripulants que, davant l’amenaça que significava que els hi donés un cop de vara, han preferit girar cua sense xafar el moll rapitenc.
I això és el que ha fet el vaixell: Ha donat la volta amb el desencant de tota la població expectant.
A veure si amb el següent hi haurà més sort.  

AMNISTIA I EL DRET A DECIDIR

Aquests darrers dies, un dels temes que s’ha debatut a les xarxes social ha estat el d’Amnistia i el dret a decidir de Catalunya.

Com que m’ho van dir i jo no me’n vaig assabentar de l’origen de la notícia, he anat a Internet a buscar-ho. Les referències que hi surten, són de l’any passat, per tant, en aquets darrers dies, sembla que l’organització no governamental, no ha dit ni piu sobre el tema.

Aquestes coses passen. Internet té el costum (potser s’hauria de dir millor el mal costum) de remoure el passat i presentar-ho com un fet que ha passat recentment.

Els internautes (amb bona o mala intenció) deien que Amnistia s’havia posicionat en contra del dret a decidir del poble català i posaven el crit al cel al veure com l’associació que més lluita pels drets humans no defensava la causa catalana.

En la recerca que he fet per Internet l’única notícia que he trobat relacionada amb el tema està datada a finals de l’any passat i deia el següent: 

 

Amnistia Internacional ‘defensaria’ el dret a la llibertat d’expressió dels catalans si es convoqués el referèndum.

L’organització puntualitza que no té cap posicionament oficial sobre el dret a decidir a Catalunya. 

 

Com sabeu els que em coneixeu sóc membre d’Amnistia Internacional des de fa molts d’anys. Crec recordar que des de 1999. Pocs anys després degut a un rebot que vaig tenir amb l’alcalde d’Amposta d’aquella època, vaig mostrar-me molt crític amb la seva gestió, però sobre tot amb el seu tarannà autoritari. Les conseqüències a la meva crítica permanent i dura van ser que alguns dels seus acòlits (als qui mai havia esmentat en els meus escrits) van adreçar-me tota mena d’insults aprofitant, de vegades, la impunitat que els hi donava l’anonimat amb el consentiment de la redacció de la Revista Amposta i fins i tot de la del diari el Punt. Llavors em vaig adreçar a Amnistia i els hi vaig preguntar si podien actuar davant del que jo considerava un atemptat al meu honor, ja que per aquella època  no ocupava cap càrrec públic. La resposta d’Amnistia va ser que ells no es posaven en qüestions personals.

El que si que he trobat en referència a la ONG ha estat el següent:  

  

La secció espanyola d'Amnistia Internacional ha vetat que el premi 'Ambassador of Conscience' s'entregui a Barcelona l'any que ve en una lamentable actitud indigna d’una ONG del drets humans. Els directius espanyols de l'oenagé, no així els catalans, volen evitar que l'acte s'associï als que se celebraran el 2014 en el marc del tres-cents aniversari del 1714, segons ha confirmat a RAC 1 i a Catalunya Ràdio el comissari del Tricentenari, l'historiador Toni Soler. Així, la gala de lliurament del premi, que organitza la fundació d'artistes vinculats a Amnistia Internacional Art for Amnesty, no es farà a Barcelona.

 

Si això és així i Amnistia Internacional Espanya no rectifica o no dóna una raó coherent sobre el tema, és evident que la ONG haurà comès una greu consideració a la branca catalana d’Amnistia al donar per suposat un fet que, tal vegada, pot vulnerar algun dels drets que defensen.