Sorprèn veure com hi ha gent que encara s’estranyen de l’actitud de Mas. Ha traït a la resta dels partits del anomenat bloc pro consulta, a la societat civil, representada per ANC i Òmnium i a tants d’altres que veien a Mas com el Moisés que els devia de portar a la terra promesa: la nova Catalunya independent.
Tota aquesta gent, ara ha perdut el referent. Segurament en trobaran un altre (a rey muerto, rey puesto), però la contradicció quan han degut de patir és gran. Les primeres sentiments que han patit, han estat la desconfiança i la desil·lusió. Desconfiança per haver estat traïts i desil·lusió al veure que un objectiu que tenien a tocar, ara es difumina.
Cal pensar que l’anunci unilateral de canvi de format de la consulta del 9-N va ser per a molts com un poal d’aigua gelada. Alguns d’aquests així ho han fet constar a les xarxes socials.
Desgraciadament a la gent ens falta memòria. Jo me’n vaig recordar d’un dia que Mas, com a conseller en cap, va visitar la seu de l’IDECE. No recordo la data, però devia de ser l’any 2001 o, com a màxim el 2002. Aquell dia un grup entre els quals formava part jo, ens havíem reunit a la cantonada de l’avinguda Generalitat amb el carrer Mossèn Manyà de Tortosa esperant l’arribada de Mas. De sobte va córrer el rumor de que Mas venia a donar suport a la lluita en contra del transvasament de l’Ebre, el que significava una marxa enrere del govern de la Generalitat respecta a la posició que tenia de donar suport al PHN. Quan va baixar del cotxe, els congregats fins i tot els varem aplaudir mostrant-li el nostre suport. Però aviats ens varem adonar que la realitat era molt diferent. Des del carrer s’hi veia algun dels reunits que, amb gestos ens deia que la reunió no anava del tot bé. Quan Mas va sortir, les mostres de suport es van convertir en rebuig pel desengany que significava veure com un cop més, la població ebrenca hauria de seguir lluitant sense el suport del govern de Catalunya.
És cert que molts pocs varem poder viure aquell moment, però sí que va tenir una repercussió prou important com per a que, el fet, hagués quedat arxivat a un lloc preferent de la nostra memòria. Una vegada més el nostre govern ens tornava a trair.
Quan el PP recupera el govern de l’Estat es torna a recuperar el debat hídric. Ara sí, el govern de CiU, sembla recolzar la lluita antitransvasament i no li cauen els anells a l’hora de rectificar les posicions anteriors. Fins i tot s’aproven mocions de suport a les campanyes promogudes per la Plataforma en Defensa de l’Ebre i de rebuig frontal a la nova llei promoguda pel govern central. Però mentre, de tant en tant, tornen a incidir en el transvasament del Roine.
Ara mateix ja fa molts de mesos que no se’n parla, segurament perquè el tema de la consulta ha monopolitzat bastant el debat català, però si dintre d’un temps (mesos, anys...) es normalitzés la situació, ja sigui en un o altre sentit, i, sempre que CiU (o CDC) es mantingués al govern, de ben segur que se’n tornaria a parlar. No us càpiga cap dubte.
I més encara, creieu-me que si ara els convergents estan al nostre costat rebutjant qualsevol transferència d’aigües de l’Ebre, es perquè van aprendre la lliçó i no volen que els passi com els va passar fa 10 anys que van perdre la Generalitat.
De debò que no trobeu paral·lelismes entre l’actitud mostrada ara amb el transvasament i la insòlita reconversió independentista del partit de Mas?
Com la V, totes dues línies conflueixen en un sol vèrtex: mantenir el poder a qualsevol preu.
