PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI: El Camí de Sant Jaume de l'Ebre II

Mas accelera cap a les plebiscitàries

XAVIER BRU DE SALA

Escriptor

Al moment de fer pública l'evidència de la no consulta, el president Mas podia triar entre recular i decebre els sobiranistes o fer un pas més en la seva línia política i passar de puntal del dret a decidir a líder de l'independentisme. Ha preferit convertir-se en l'Alex Salmond de Catalunya. Ja no és la còpia sinó l'original. Ja no es deixa arrossegar sinó que assumeix el paper de locomotora.

Un cop presa aquesta decisió, que és la lògica un cop passat, ara fa dos anys, el seu Rubicó particular cap a l'estat propi, havia de convocar eleccions i presentar-se al capdavant d'una candidatura pel sí a la independència. Si no ho ha fet, és al meu modest judici per dues raons. La primera, que tots els sondejos donen ERC com a guanyadora. La segona, que Junqueras, amb raó o sense, s'ha negat a formar part, com a número dos del tàndem, d'una gran candidatura politicocivil per la independència. La divisió és evident.

El succedani de consulta que ahir va presentar Mas comporta tres objectius. En primer lloc, mostrar que compleix o fa tots els possibles per complir amb els compromisos. En segon, consolidar-se com a líder i buscar el suport de l'independentisme popular. En tercer, i si l'obté, forçar Junqueras i ERC a acceptar la gran candidatura en un futur proper.

Ara bé, hi ha un risc, gens menor, que és el de la participació. D'una manera intuïtiva, situo el llistó de l'èxit de la pseudoconsulta en els dos milions de participants. És molt. Al voltant d'un milió és el fracàs de tots. Sobretot de Mas, però a la pràctica de tots, ja que el president ha unit la seva sort a la del procés. Si supera els dos milions, i encara més si s'acostés als tres, s'hauria obert una autopista cap a les plebiscitàries i Junqueras ho tindrà molt difícil, molt, per conti­nuar negant la unitat. Si ahir Mas hagués convocat eleccions amb Junqueras al costat, el líder d'Esquerra s'hauria estalviat la pregunta més incòmoda que la història pot fer a un independentista: ¿què és més important, el partit o la independència? Encara és a temps d'estalviar-se-la.

LOS LADRONES SOMOS GENTE HONRADA

És una obra de teatre escrita per Jardiel Poncela i estrenada l’any 1941 a Madrid.

Parafrasejant aquest títol, es podria dir, ja en català: Els polítics som gent honrada. Encara que jo afegiria: fins que es demostri el contrari.

Dit això, entraria de ple a comentar la carta que ahir ens va dirigir als ciutadans d’Amposta el regidor Francisco (un no hauria de perdre mai els seus orígens) Paz Belmonte i que podeu llegir en diverses publicacions digitals, fins i tot aquí al meu blog. 

Què us semblaria si jo sortís i digués que sóc el més guapo i el més llest d’Amposta?

No us semblaria correcte, oi? Això és el que ha fet el regidor Paz al seu escrit, però no només això, sinó que s’ha pres la llibertat de qualificar als ampostins d’alcohòlics, dropos i frustrats. Perquè si quan es diu una cosa no es concreta, un s’acaba referint a tots els ciutadans d’Amposta que ho puguin llegir.

El regidor Paz està emprenyat, encara que no explica el perquè. Ho hauria de dir. No us sembla?

Segons m’han dit, el regidor d’esports es va presentar perquè era amic de l’alcalde i aquest li va demanar. No sé quan es va fer amic de l’alcalde, el que si sé és que les poques vegades que ens trobaven, normalment durant la Gala de l’Esport Ampostí el solia criticar tan com jo. Alerta senyor Ferré, d’aquests amics que el critiquen a l’esquena! Aquí podríem dir allò de: Senyor, cuida'm dels meus amics que dels meus enemics ja me'n cuido jo. O encara una altra: Tenint amics així, per a què volem enemics! 

I segons diu ell mateix, ho va fer per continuar portant a la nostra ciutat allà on es mereix, sobretot als esportistes i als clubs ampostins i a tot el projecte esportiu i intentar que cada vegada vinguin més turistes per conèixer el nostre territori i les seves meravelles en tot allò que suposa a nivell econòmic.

O dit d’una altra manera: a treballar per Amposta. Aquesta és l’excusa que més conversos han usat al llarg de l’etapa de CiU. Recordo el cas d’una convers fill d’una de les famílies més d’esquerres de la nostra ciutat que va decidir abraçar la fe convergent excusant-se, si fa o no fa, en això mateix. Avui, la filla és directora de serveis territorials de la Generalitat. Quines coses!

Des del meu punt de vista, el regidor Paz comet dos errors greus. El primer parlar en nom de tots els polítics ampostins (vull entendre que es refereix només als del seu grup) I, el segon i més greu, com ja he dit abans, qualificar als seus conciutadans d’alcohòlics, dropos i frustrats.

Ahir mateix, una neboda meva, periodista, en llegir els seu escrit va dir: Mira que no s’hagi de menjar en patates les paraules que diu...

I un altre familiar va opinar: Si tots sabem que es va presentar per viure del xollo!

Sembla ser que per les xarxes socials ha tingut prou repercussió (aquestes que diu que no mira, però que sembla que hi ha qui les mira per ell i després l'informa) Igual és el que ell pretenia. De vegades una persona que no té pràcticament protagonisme, una bona manera de fer-se notar és crear polèmica. Jo mateix vaig opinar que les seves formes em semblaven prepotents i igual era una manera d’intentar-se col·locar entre els favorits de cara encapçalar la candidatura de CiU les properes municipals.
El que sí que li he de reconèixer és atreviment. Del seu escrit es desprèn que no només ell és honrat, ho són tots! Aquí li voldria donar un consell: Què no poses la ma al foc per ningú que de vegades es pot cremar... I molt!! 

Un exemple del que estic dient és el comentari que va deixar al meu Facebook Àngel Porres, ex cap d’ICV i president de l’Associació de Veïns de l’Acullidora. Com que segurament explicar-vos-ho seria una mica llarg, us faig un copiar i pegar.

Algu li hauria d'explicar lo q passa a l'ajuntament, o a fussmon o a sagessa o a l'extinta gursam, o lo de sorea o lo de la universitat esportiva euses, o lo de la residencia d'avis o lo de la estació d'autobusos, o lo dels leds, o lo de guisona o lo de los poligons de tosses i de l'oriola, lo del matadero nou, o lo del local de rehabilitació, o los locals de la policia, o lo del centre d'acollida de menors o lo del carrefour, o lo del castell, i per començar ja tens prou sr. Paz, ja me dira alguna cosa senyor regidor i lo q ha costat al poble, ja que la ciutadania no tenim accés a este tipo d'informacio. Per cert si algun dia vol q comentem les despeses de pensonal i els carregs de confiança de la seva regiduria ne parlem. De quan en quan vaigue mirant les instal·lacións estan deteriorades i mal conservades. Per cert, gràcies pel seu esforç per informar-se en quin grup de gent forma part.

Més clares no es poden dir les coses. Ara la pilota està al seu terrat, a veure com es defensa d’aquesta.               

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. DIADA DE L'ERMITA D'ALCANAR. 2d6