REMEMBER 70-80 A LA LIRA O EL BALL COM EL D'ABANS

Amb la finalitat de recaptar diners per a l'escola de música de la Lira Ampostina, anit es va fer ball com el que s'havia fet durant tants i tants d'anys, amb música dels anys 70 i 80...
Diferències? Que els assistents tenien una mica més d'anys i de quilos...
Vaig escoltar el següent comentari:

-Hauriem d'haver deixat els mòbils a l'entrada. Llavors no n'hi havien.

I jo vaig contestar:

I també els anys i algun quilo...

Afortunadament tampoc hi havia fum... D'això no en parlava ningú i és que ara estem tan acostumats de que no n'hi hagi que ja no en fem cas...
Com fa 30 o 35 anys que estàvem tan acostumats a viure amb ambientes irrespirables que tampoc ens en adonàvem...
Els temps canvien irremeiablement...

VOX POPULI SUPREMA LEX. EXPOSICIÓ AL LLAR DE JOAQUIM MOYA

Ahir per la tarda es va inaugura al Llar d'Amposta (no hace falta decir nada más...) Una exposició de fotografies de Joaquim (Jokin) Moya.
Algunes de les fotos ja havien estat exposades en anterioritat a la biblioteca Marcel·li Domingo de Tortosa i també a la sala d'exposicions de l'antiga Caixa Tarragona.
Quasi totes les fotos son retrats (i mai millor dit) d'amics i coneguts.
Joaquim sap plasmar com ningú l'ànima dels seus personatges.
Per cert, la Regidoria de Cultura no va voler incloure-la a l'agenda cultural del mes de desembre al·legant que es feia a un bar. Bé, en realitat es feia a la sala d'exposicions d'un bar...
Alguns ens preguntaven anit perquè el programa de festes majors inclou els actes que es fan a diferents bars de la ciutat...

¿Una llista, o tres?

JOAN SOLÉ

Periodista, autor del llibre 'Entrevistes amb el Quart Poder'. Fundador de www.revistamirall.com

Artur Mas va obrir la veda de la llista unitària, no només va ser una estratègia molt ocurrent de qui va pronunciar un discurs molt ben distribuït per temàtica i sentiment al Fòrum, sinó que també va consolidar el seu estatus dominant en un procés que semblava beneficiar a tots menys a ell. A qui més, a Oriol Junqueras.

El ha fet el president Mas ha estat com la finta d'un davanter a un defensa, en pocs moviments ha aconseguit trencar la cintura del seu marcador i escapar-se del segon home per plantar-se sol davant del porter. A l'octubre vaig dir en el meu compte de Twitter el que podia passar el 9 de novembre, no està de més dir que em vaig equivocar. Malgrat que la meva font va encertar en tots els moviments previs, em va afirmar que tot apuntava a una tensió màxima de la corda fins al dia de la votació, moment en què el president faria unadeclaració institucional dient “ho hem intentat, no ha pogut ser perquè no ens deixen, anem a unes anticipades”. Amb 700 periodistes i 200 mitjans estrangers, cal dir que era millor seguir endavant i esperar a superar els 1,8 milions de vots.

L'èxit del 9N el va capitalitzar Mas, i les seves conseqüències legals també. Ell ha estat qui ha fet possible votar, d'una manera o altre, i ara és capaç de dir que “si fa falta” no liderarà una llista unitària sense sigles de partit, d'un sol punt i formada per la societat civilper aconseguir la independència. Fantàstic. S’emporta per davant la ‘U’ de Unió, també al seu crític número u, Duran i Lleida, qui seguirà sense entendre què passa. Posa en un compromís a Esquerra, que fins fa poc “governava” en les enquestes. Junqueras, en fora de joc fins que la seva proposta de presentar-se amb tres llistes tingui el vistiplau o la comprensió de l’ANC i Òmnium.

La pregunta

Una llista, o tres? La proposta de Mas només té un punt alprograma. La idea que proposaria Esquerra és la d'obrir un ventall de tres llistes, distintives en identitat socio-econòmica, per sumar més en la votació. En vistes del context, tant una idea com l'altra tenen els seus pros i contres. No es pot dir amb exactitud quina és l'opció més bona, però també és cert que la societat catalana es mou per molts accents i que forces com la CUP tenen una importància cabdal en aquesta decisió. No és qüestió de preguntar-nos si ERC i CiU poden sumar el necessari, sinó que cal fer el possible perquè tots els sobiranistes se sentin representats amb el seu vot. Podrien haver-hi tres llistes, o una sola, plena d'intel·lectuals, economistes i investigadors identificats amb la dreta, l'esquerra i els moviments populars. El ciutadà ha de sentir-se identificat, només així el sobiranisme aconseguirà la majoria que demana.

www.joansole.cat

CADELL DEL PP

Feia dies que us volia comentar el nomenament del nou Ministre de Sanitat Alfonso Alonso. Avui, el Periódico, porta un acudit del genial Ferres que ho explica, amb una imatge, millor que jo amb 1000 paraules.

Alfonso Alonso, fill d’una influent família d’Àlaba, va cursar la carrera d’advocat, que va exercir molt poc o res (depenent de els fonts) De ben jove fa entrar a militar al PP i, ràpidament va arribar a ser regidor de la seva ciutat natal: Vitòria.

Després va ser alcalde entre 1999 i 2007, any en el que seu partit, no va guanyar les eleccions. Llavors va donar el salt a Madrid on va ser diputat ocupant primer el càrrec de portaveu adjunt i en arribar al govern el PP, va passar a ser el portaveu del grup al Congrés.

Amb la dimissió de la controvertida Ana Mato, Rajoy li ha volgut reconèixer els serveis prestats al partit i l’ha nomenat ministre.  

Alfonso Alonso té el típic perfil del cadell pepero i la virtut d’estar al lloc oportú en el moment adequat.

Vist des de fora es fa difícil comprendre com es pot arribar a ser ministre d’alguna cosa que no se’n té ni idea. Sobre el tema sanitari, les úniques experiències que ha degut de tenir són les visites que ha get als metges i als hospitals quan ha hagut de visitar a algun amic o familiar. I sempre parlant, naturalment, de la sanitat privada.

Però a Rajoy poc l’importa el perfil de la persona candidata a ocupar un càrrec. Ara per ara, l’únic requisit imprescindible és que l’ombra de la Gürtel no plani sobre ell. Una vegada ja estigui ocupant el nou lloc, segurament li encomanarà la missió de seguir retallant tan com pugui i d’afavorir els interessos de la privada per davant dels de la pública.

A part d’això ja li va bé que els seus ministres tinguin un baix perfil professional, no sigui el cas de que a l’hora de les enquestes d’opinió surtin més ben valorats que el president.

Les qualitats més valorades per a ocupar un càrrec dintre de l’organigrama de l’Estat, a part del que ja he dit de no estar implicats pel cas Gürtel (ni per cap altre, lògicament) són l’arrogància, l’espanyolitat, l’anticatalanisme, la parcialitat i la manca de moral (sempre que no sigui la catòlica)