dimarts, 9 de desembre del 2014

VIURE AMB POCA COSA

Una de les coses que ens ha portat l’estafa que estem vivint des de fa anys és que molta gent (massa gent) s’està acostumant a viure amb molt poca cosa. De vegades ni es deuen de cobrir les necessitats vitals.
Aquest matí a la SER he pogut escoltar unes paraules de Felip Puig, aquells conseller que ningú s’atreveix a fer fora. Deia Puig que a Catalunya cada vegada més s’està creant ocupació estable. Però les xifres oficials el desmenteixen i un alt (molt alt, massa alt) percentatge dels nous contractes són d’una durada inferir al mes.
Sovint he escoltat comentaris com aquest:
-Mira, de moment un mes, després ja es veurà...
La majoria de les famílies, després de tirar d’estalvis i fins i tot dels estalvis dels seus progenitors, s’han vist abocades a una situació insòlita: arribar a final de mes sense permetre’s fer cap despesa extra. Ni per petita que aquesta sigui.
Visc de prop una situació com la que us estic explicant. La persona en qüestió està vivien amb el que guanya dia a dia (està fent feines domèstiques), fins al punt que quan té algun imprevist demana que sé li avanci el pagament d’unes poques hores, al voltant d’uns 20€.
L’altre dia estava més contenta que unes pasqües:
-He trobat feina –em va dir-. He de cuidar a una senyora gran per les tardes.  
Ho veu com un sou segur, per esquifit que aquest sigui. La durada, evidentment, és indefinida i anirà en consonància a la salut de la persona, però pensa que ja arribaran temps millors i de moment, per anar tirant, ja està bé.
Que no ens vingui Puig amb romanços que la gent no és ximpleta. Ni Puig, ni ningú. Això que diuen els polítics que estan al govern de que l’economia espanyola s’està recuperant (Rajoy ho va dir ahir a Mèxic) és una fal·làcia i només s’entén des d’un punt de vista interessat i de voler convèncer, a força de repetir-ho a tots aquells que estiguin receptius i s’ho vulguin creure.
Però la realitat del dia a dia, de la gent normal i corrent, fins i tot d’aquells que encara conservem un lloc de treball estable, és molt diferent. I és que a les congelacions de sous (o la davallada de les vendes) hem de sumar-hi l’increment de tots aquells productes bàsics, com són l’alimentació, la llum, el gas, l’aigua, el transport, les cotitzacions a la Seguretat Social per als autònoms, etc.  
Fins que no hi hagi una recuperació de la considerada classe mitjana i que aquesta pugui tornar als nivells que tenia abans del 2008, parlar de recuperació econòmica és tan irreal com dir que el PP es preocupa pels aturats (tal i com va afirma la Soraya Sáenz de Santamaria)

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. SANT MATEU DEL MAESTRAT VIII










LES FOTOS DEL DIA 9-12-2014: POSTES DE SOL AL DELTA










Això d'independència i després ja ho veurem

JOSEP SAURÍ
Periodista

Artur Mas i Oriol Jun­queras estan d'acord almenys en dues coses: que no estan d'acord i que no els queda cap més remei que posar-se d'acord. Després de la solemne posada en escena de les seves diferències, toca mirar de reconduir-les entre bastidors. I ràpid, que som aquí fora esperant. No serà fàcil, no només perquè la situació és endimoniadament complexa i les postures estan molt allunyades, sinó perquè, a més, no s'entreveu un punt mitjà en què confluir. O hi ha eleccions anticipades o no n'hi ha, o es presenten junts o separats. És el que hi ha. Tot i que l'habilitat del president per treure's conills del barret de copa quan sembla que té l'aigua al coll no admet cap dubte. «Si una cosa no podem criticar de Mas és la seva capacitat per a l'enginyeria política», escrivia Xavi Márquez(Barcelona).
En aquesta tessitura, a Entre Tots no han faltat aquests dies cartes de suport a les tesis del president. «Una llista sense programes de partits, amb un punt únic, si guanya, no dóna lloc a especulacions», apuntava Fernando Baras (Terrassa). «Per una vegada, s'hauria d'oblidar la tossuderia amb què alguns veuen les coses, obrir bé els ulls i veure que ens trobem en un moment històric; baixar del burro ideològic a què hem estat sotmesos mesos, anys, dècades», suggeriaAlbert Martos des d'Essen (Alemanya). No obstant, els crítics han estat majoria.
Des de Cornellà, José Ruz li retreia a Mas que estigui « pensant més en ell i en CiU que en Catalunya». Però per a retret, l'es­mena a la totalitat de Josep M. Carbó (Barcelona): «En un moment en què a la casta que ha governat Catalunya gairebé 30 anys se li obren les costures de la corrupció, Artur Mas és el rei del travestisme. Per salvar-se ell i el seu partit, resulta que ell ha caigut del cel per salvar-nos i els partits (els altres, és clar) són uns egoistes que s'han de sumar a les seves propostes. Mentrestant, se segueixen creant consorcis sanitaris que augmenten l'opacitat d'aquest servei públic i es mantenen les subvencions a les escoles de l'Opus Dei».
Perquè als que menys entusiasma una llista única i desideologitzada és als que aposten per la independència com una oportunitat de regeneració democràtica: «He participat en les últimes manifestacions per la independència, però no per donar un xec en blanc a llistes amb un programa en què no hi hagi també contingut social», escrivia Joaquín Simón (Bellaterra). «Sóc el primer interessat a aconseguir un futur millor per a Catalunya, però precisament per això no em val això de primer la independència i després ja ho veurem», coincidia Fernando Burgos (Barcelona). I també Andrea Portis (Barcelona): «Jo vull la independència, però sense deixar de parlar ni un sol minut dels problemes, la misèria, la gana de la gent, les conseqüències de les retallades de Mas i el seu Govern. Vull parlar de Jordi Pujol i la seva família, molt, cada dia si cal. Per no parlar de les veus no independentistes, com Alys Samson (Barcelona): «Fa anys que parlem de territori sense parlar de la seva gent».
Amb tot, i una vegada més, qui més garrotades s'ha emportat aquests dies ha estat Mariano Rajoy amb la seva decebedora visita a Barcelona. Rafael Segura (Viladecans) lamentava que el president del Govern central no hagués aportat «res nou» i veia ofensiu que presumís del suport financer a la Generalitat «amb uns diners prèviament aportats pels catalans» i que després s'han de tornar amb interessos. I a David Morado (Sentmenat) el que el va ofendre va ser l'acusació de Rajoy a Mas de no governar per a «la majoria dels catalans: «¿Quant de temps fa que vostè va deixar de fer-ho?».
www.elperiodico.cat/ca/temes/radar