LES FOTOS DEL DIA 5-02-2015

Neu!! 

 

 

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. POSTA DE SOL A L'ENCANYISSADA I

Digueu-li com vulgueu però la dreta i l'esquerra existeixen

SISCU BAIGES

Periodista

L’11 de setembre de 1789, l’Assemblea Nacional Constituent francesa discutia un article de la nova Carta Magna sobre el dret del rei a vetar les lleis aprovades pel Parlament. Els partidaris d’atorgar-li aquest dret es van situar a la dreta del president de l’Assemblea i els contraris es van posar a la seva esquerra. Des d’aleshores, s’ha convingut a considerar d’esquerres els polítics i ciutadans que volen canviar la societat en un sentit de progrés i de dretes els que volen que res no canviï. Als d’esquerres se’ls qualifica també de progressistes, i als de dretes, de conservadors.

Sobre la base d'aquesta convenció, els partits polítics se solen ubicar ideològicament en una escala que va des de l’extrema esquerra a l’extrema dreta. Així tenim partits de centre, centreesquerra o centredreta, segons si els ideals que defensen oscil·len més cap a la revolució o cap el continuisme.

És cert que sovint partits que es diuen d’esquerres fan polítiques conservadores o que sovint assistim a pactes entre partits d’ideologies allunyades que posen en dubte les seves conviccions reals. També ho és que, als Estats Units, l’absurd sistema bipartidista que hi funciona redueix les distàncies ideològiques entre demòcrates i republicans, sobretot en l’àmbit de la política econòmica.

Però continua havent-hi partits que defensen els interessos dels més febles i els que estan al servei dels poderosos. Aquests darrers mai no reconeixeran obertament que obeeixen als desitjos dels grans financers, les farmacèutiques o potents 'lobbies' empresarials. Recorren a l’argument que si els rics guanyen molts diners, els seus guanys repercutiran en tota la societat perquè el propi mercat els redistribuirà. No s’ho creuen ni ells. Però ho diuen. I molts que no són rics precisament s’ho creuen.

L’èxit de l’expressió “casta” utilitzada per Podem per referir-se a tota la classe política es basa en aquesta indiferenciació entre els altres partits. Pablo Iglesias diu que el joc que divideix el tauler entre esquerres i dretes només serveix perquè guanyi la banca. “L’únic que existeix de debò són els de dalt i els de baix, i els de baix --els de Vallecas i els de l’Hospitalet-- som molts més”, va dir el secretari general de Podem, al seu míting al poliesportiu de la Vall d’Hebron. A les eleccions municipals de l’Hospitalet, el 2011, a més del 18,54% dels electors que es van decantar pel Partit Popular, un 7,31% ho va fer per la xenòfoba Plataforma per Catalunya. Els podem posar dins del paquet dels “de baix”, amb els quals compta Iglesias?

Els partits polítics defensen idees diferents. Uns volen avançar, renovar, progressar, i d’altres, volen deixar-ho tot igual o, fins i tot, fer marxa enrere. Se li pot canviar el nom. En comptes de parlar de “dretes” i “esquerres”, podem fer-ho de “progressistes” i “conservadors”. O ens inventem un criteri qualsevol. De colors, si molt convé. Rojos i blaus. Però cal anar amb compte amb l’ús del llenguatge simplificador. La “gent” és molt diversa. El “poble”, també.

El dictador Francisco Franco també desprestigiava els polítics. “Facin com jo, no es posin en política”, solia dir. A mi ja m’està bé la convenció adoptada arran de la votació a l’Assemblea francesa el 1789. Crec que al nou ministre grec de Finances, Iannis Varoufakis, el qualificatiu d'“esquerres” li escau perfectament. A part d’il·lusionar els que es consideren d’esquerres de tota la vida.

LA CIUTAT DE LES PERSONES

El candidat del PSC a l’alcaldia d’Amposta Francesc Miró, va donar ahir el tret de sortida de la campanya electoral fent un acte al Casal que presentava un ple absolut. Sí, ja sé que Convergència a Amposta mou a molta més gent i que segurament haurien omplert 4 o 5 casals, però els socialistes no tenen les armes que tenen els convergents com la possibilitat de trucar i mobilitzar a tos aquells que els hi deuen favors.

L’actual portaveu del grup municipal del PSC-PM a l’ajuntament i cap de llista les dues darreres legislatures Toni Espanya va fer de teloner i va destacar les qualitats del candidat: experiència, treball, honestedat, voluntat de servei, etc. Fins i tot les va anteposar a les de l’actual alcalde d’Amposta que, precisament ahir, era notícia al diari el País i no precisament per fer bé la feina.
Espanya va tenir paraules d'elogi i, en algun cas record, per als candidats socialistes a l'alcaldia d'Amposta: Joan Gabaldà, Josep Maria Simó, Pere Margalef i Gabriel Perles. 

Acte seguit va ser el torn de Francesc Miró que va esbossar el programa electoral amb el que es presentarà a les municipals de maig. Del seu discurs vull destacar dues coses: no va prometre cap obra que suposi una gran inversió per al municipi i, en canvi, si que va posar èmfasi a l’hora de destacar que es preocuparà per totes aquelles petites coses que augmenten la qualitat de vida dels ciutadans.

Per a què volem centres comercials que han de tancar al cap de pocs mesos de posar-se en funcionament? O una residència de la tercera edat sobredimensionada que suposarà una enorme despesa per als ciutadans de la ciutat? O una estació de bus infrautilitzada?

Els problemes reals de la ciutadania són uns altres ben diferents, com ara l’atur, la pobresa energètica o, simplement, la pobresa en general.

Fins i tot va donar algunes xifres com ara que Futuro Ciudad Amposta deu a l’Ajuntament 300.000 euros. Sinó recordo malament, aquesta quantitat es devia en concepte de permís d’obres i, l’equip de govern el hi va concedir una moratòria en un fet totalment inusual, ja que fins aquell moment mai s’havia fet. No vull ser malpensat, però serà que Roig hi tenia alguna cosa a veure?

També va dir que si és alcalde d’Amposta incrementarà la partida dedicada a beques de transport que passaria dels ridículs 6.000 euros d’ara a 60.000; que abaixaria l’IBI urbà en un 20% en 4 anys (el primer any l’abaixada seria del 10%) i que l’IBI rústic es destinaria totalment a reparar els camins del terme.  

Va assegurar que no deixaria de tocar les portes de les diferents administracions per a reclamar un millor finançament, i va posar dos exemples: les escoles bressol i les escoles de música. També va dir que milloraria les subvencions a les entitats que organitzen actes a la ciutat.

Va lamentar l’oportunitat perduda d’Amposta per no haver estat nomenada subseu dels Jocs del Mediterrani que es duran a terme a Tarragona l’any 2017 i tot, segons Miró, per no haver fet els deures, però que encara s’està a temps de poder-ho aconseguir.

Finalment va donar les gràcies a tots els assistents a l’acte entre els que es trobaven amics i companys de Godall (d’on ha estat alcalde les 3 darreres legislatures), també els alcaldes socialistes de poblacions com el Mas de Barberans, el Perelló (en aquest cas alcaldessa), Aldover, Deltebre i Sant Jaume, el diputat al Congrés Joan Ruiz, el senador de l’Entesa Joan Sabaté i algun espia enviat per l’equip de govern.